LA TORTUGA MARINA

Les tortugues pertanyen a un dels grups de rèptils més antics del planeta, són anteriors a les serps, als cocodrils i es remunten a l'era dels dinosaures. També són dels més longeus, poden arribar a viure entre 150 i 200 anys.

Hi ha 7 espècies de tortugues marines: la tortuga plana, la tortuga verda, la tortuga carei, la tortuga careta o babaua, la tortuga llaüt, la tortuga olivàcia i la tortuga bastarda. Algunes d'aquestes espècies de tortugues, viuen pràcticament en tots els oceans.  La tortuga verda, la babaua i la llaüt, fan grans migracions. El rècord,  el té una tortuga llaüt femella que va nedar des d' Indonèsia a la costa oest dels Estats Units (gairebé 21.000 quilòmetres en 647 dies).

Se les reconeix fàcilment per la seva closca. Aquesta carcassa les protegeix dels depredadors, però hi ha una espècie, la tortuga llaüt, que té una closca  flexible que no està formada per plaques òssies.

De fet, la closca d'una tortuga forma part del seu esquelet i es composa de més de 50 ossos, entre els que s'inclouen la caixa toràcica i la columna vertebral.

Autor: Brian Gratwicke 

Les tortugues marines no tenen dents, sinó que tenen una sèrie de puntes tallants de queratina (és el mateix material del que estan fetes les ungles) a la part superior de les seves boques. La seva alimentació depèn del entorn on viuen, totes les tortugues marines són omnívores i la seva dieta pot incloure: peixos petits, algues , meduses, mol·luscs, crancs, esponges…

Aquestes tortugues  no poden posar el cap dins de la seva closca com les tortugues terrestres.
Tenen parpelles que  els protegeixen els  ulls de la llum del sol. Aquests animals poden veure-hi molt bé dins l'aigua, però quan surten fora de l'aigua no hi veuen gaire.

El seu sentit de l'orientació és magnífic. Poden percebre el camp magnètic terrestre, i l'utilitzen per establir mapes geogràfics, que els permeten migrar entre les seves platges natals i les seves àrees d'alimentació.

Tenen respiració pulmonar com nosaltres, i per aquest motiu han de pujar a la superfície per respirar. El més curiós és que si estan dormint o quietes sota de l'aigua, poden arribar a estar submergides  durant hores.

Les tortugues marines poden arribar fins els 36 km/h durant les migracions, i tenen la capacitat  d'assolir fins a més de 20 quilòmetres de viatge. També poden realitzar gairebé 500 quilòmetres en 10 dies.

El triangle de Corall, situat entre Indonèsia, Malàisia i Papua Nova Guinea alberga el 76% de sistemes coral·lins del món, a més de sis de les set espècies de tortugues marines conegudes.

Les especies de tortugues marines poden variar enormement de mida. La més petita és la tortuga bastarda, que mesura a la vora de 70 centímetres de llarg i pot arribar a pesar 40 quilos. En canvi, la tortuga llaüt pot  mesurar més de 180 centímetres i pesar 500 quilos, essent 10 vegades més pesada que la seva parenta.

En els mesos càlids, les tortugues femelles acudeixen a les platges on elles mateixes varen néixer buscant un punt d'anidació. Fent servir les seves aletes anteriors i posteriors, aquests rèptils excaven un niu a la sorra i posen els ous, un procés que pot durar fins a tres hores.

Poden arribar a posar més de 100 ous. Al cap d'uns 60 dies, els ous eclosionen, i les tortuguetes recorren amb prou feines el tram de sorra que les separa del mar. Per guiar-se utilitzen la llum del sol, la lluna o les estrelles que es reflexen sobre l'aigua.

El sexe d'una tortuga marina està determinat per la temperatura del seu niu: si és més càlida, seran femelles, si és més freda, seran mascles. Si es troben en un ambient temperat, les quantitats entre mascles i femelles seran similars.

S'estima que només una de cada 1.000 cries de tortuga marina sobreviu i arriba a l'edat adulta.  El motius són l'atac de depredadors, l'ésser humà  és un dels seus pitjors enemics. La pesca, la destrucció del seu hàbitat, la contaminació pel plàstic, la caça furtiva i el canvi climàtic, són les grans amenaces d'aquests meravellosos animals, que estan en perill d'extinció. Per sort, són moltes les organitzacions que treballen per ajudar en la seva tasca de conservació.

Naixement de tortugues marines 

Submarinistes  graven una tortuga gegant

Informació de les 7 espècies de tortugues marines

LA IGUANA

Les iguanes eren conegudes pels nadius americans, i encara que els colons espanyols ja varen veure alguns d'aquests animals, no va ser fins l'any 1835 en una de les expedicions de Charles Darwin a les Illes Galápagos quan es varen començar a descobrir les espècies i  estudiar-les.

 Hi ha moltes varietats d'iguanes a la natura; elles viuen tant a les selves tropicals com subtropicals, al desert o en zones costaneres. En trobem a Amèrica, del sud-est de Canadà fins al centre. A Sud-amèrica, a les Illes Galápagos,  algunes illes del Carib,  les illes Fiji i Madagascar. 

I

La gran majoria d'iguanes són herbívores, i només mengen vegetació com botons florals, fruita i fulles tendres. Les iguanes marines, s'alimenten rascant les algues de les roques o menjant algues del fons marí. I d'altres iguanes de zones àrides gaudeixen menjant insectes i petits invertebrats juntament amb la vegetació.
Tenen unes ungles molt llargues i afilades per poder enfilar-se dalt dels arbres.

Les iguanes del desert, habiten als deserts de Mojave i Sonora, en algunes illes del Golf de Califòrnia, i en menor nombre, també al sud de l'estat de Nevada, Arizona, Utah i la Baixa Califòrnia als Estats Units. A la regió nord oriental de Mèxic, també existeix una gran concentració d'aquests rèptils.  El seu hàbitat es caracteritza per regions desèrtiques, boscos tropicals i subtropicals, zones àrides i rocoses. Aquests animals poden suportar temperatures superiors als 50 graus. 

La cresta dorsal i la papada d'aquests rèptils són força cridaneres, sobretot en els mascles, que les tenen d’ una mida més gran. La seva pell està coberta de petites escames i, tenen uns colors que fan que es camuflin molt bé amb l'entorn. Els mascles durant l'època aparellament adopten uns tons ataronjats i vermellosos a tota la pell.

Les iguanes són animals generalment solitaris. Encara que també poden conviure en grup, normalment en èpoques d'aparellament, quan es concentren vàries femelles i un mascle dominant. El ball del festeig té una gran importància en l'aparellament. Consisteix en l'expansió i contracció de la papada del mascle i moviments del cap i la cua. El mascles són molt territorials i estan més agressius durant l'època de reproducció. Utilitzen la seva cua  com una arma per fer fora els altres mascles.

La femella, després d'uns 65 dies de l'aparellament, excava un túnel per pondre els ous. Aquests túnels poden arribar a mesurar fins a 2 metres de profunditat. Quan neixen les petites iguanes s'han d'espavilar soles, moltes d'elles moriran joves, i les que aconsegueixin sobreviure, tindran una esperança de vida de 10 a 20 anys.

Passen la major part de la seva vida dalt dels arbres. Són excel·lents trepadores, les iguanes de major edat sempre busquen col.locar-se a una alçada més superior que les joves.
Les iguanes són bones nedadores fins i tot poden bussejar per escapar dels depredadors.

Durant un enfrontament fan servir la seva cua per colpejar l'enemic, també  tenen la possibilitat de despendre una part de la seva cua en una situació de perill, i així assegurar una ràpida fugida.

A la part superior del cap, hi tenen un tercer ull, que és una estructura similar a una retina que es connecta a la glàndula pineal del cervell. Encara que no produeix imatges, permet que hi passi la llum, i es creu que els serveix com a brúixola solar.

Molts misteris i curiositats envolten a  la iguana marina, un rèptil que té el seu origen a les Illes Galápagos,  sol mesurar de 0’6 a 1,3 metres i pesar  entre 0,5 i 1,5 quilos. 

Només dediquen un 5% del seu temps a estar dins de l'aigua, que és d'on extreuen les algues de les que s'alimenten.  

Les iguanes marines són les úniques que poden bussejar 45 minuts.

Es mouen amb agilitat dins de l'aigua més que al terra, el seu cos s'ha adaptat  al mar. Per evitar l'acumulació de sal, la secreten en forma de cristalls a través d'una glàndula salina nasal.
El color negre de la seva pell, les ajuda a absorbir la calor quan surten de l'aigua freda.

Són animals tímids.

Les iguanes marines de les Illes Galápagos

7 iguanes exòtiques que són úniques 

Parc de les iguanes a  la ciutat de Guayaquil, Equador