dimarts, 27 de febrer de 2018

UN MISSATGE D' ESPERANÇA










Escolta,


si et passa de sobte:


Que et sents com atrapat, enfonsat, dolgut ...


Què fas?

Plores, t'amoïnes, t'enfonses...


Jo et dic:

Que quan estàs molt trist, tot es veu de color negre.


I  tot i que et sentis:

Odiat, exclòs, empetitit...



Hi ha algú...



Que  valora com ets,  

i  T'ESTIMA!


I  romandrà al teu costat,

fins que el mal temps hagi amainat.










divendres, 23 de febrer de 2018

LA FOCA ARTISTA





De mica en mica s’omple la pica

La Niki era una foca monjo que vivia en una petita colònia a les illes Gregues. Com que les foques monjo estaven i encara avui dia, estan en perill d’extinció, aquests animals gaudien d' una llei de protecció,  i la platja on vivien  era un petit refugi de  pau i harmonia. La vida de les foques era molt plàcida, tenien tot el que podien desitjar per ser felices, aliment en abundància, un clima  agradable, i cap humà que les molestés. Ben aviat el nombre de foques va anar augmentant considerablement. 

De totes les foques en destacava una, la Niki que era molt creativa. Li agradava buscar pedres de colors, petits troncs que portava el corrent marí, closques de petxines i cargols de mar... En tenia una bonica i extensa col·lecció. Les guardava en una petita  cova que hi havia a la platja. Allà hi passava moltes estones realitzant escultures. Apilonava les pedres amb molt de compte perquè no caiguessin i les decorava amb ajuda de petxines, i objectes brillants. 

Totes les foques coneixien l’afició de la Niki admiraven les seves obres i respectaven la seva afició. Però, un dia un fort temporal, es va emportar totes les obres que havia creat  i es va endur tots els objectes que tant li havia costat recollir. Quan la Niki ho va veure es va emportar un gran disgust, i aquella tristor se li va ficar dins el cor, això  va fer que de mica en mica s’anés separant de colònia de foques, i es passés molts de dies  en un racó de la platja sola i trista, sense l’energia i la felicitat que tant  la caracteritzaven.

Les altres foques varen intentar que s’animés, i sense dir-li res varen començar a buscar objectes que li poguessin servir a la Niki per fer escultures, i en varen trobar forces, també varen demanar ajuda als dofins que hi havia a la zona, i ells varen estar encantats de col·laborar. Quan trobaven algun material l’entregaven a les foques. Les tortugues marines també es varen afegir a la recerca. Ben aviat al mig de  la platja es podia observar una gran pila d’objectes i pedres de tots els colors. La Niki va quedar sorpresa, perquè no entenia el comportament de tots els animals del mar, potser s’havien tornat tots bojos?

Les foques, varen demanar a la Niki, que amb tot els que havien recollit construís escultures a la platja, en un lloc arrecerat, on l’aigua no se les pogués endur. I entre totes varen transportar els materials a un lloc segur.

La Niki va recuperar la felicitat, i la seva ment no deixava d'imaginar escultures, ben aviat la platja es va convertir en un paradís d’obres d’art. On tots els animals podien observar la creativitat de la Niki, i aprendre tot  jugant a fer composicions amb els elements que hi havia. Els que millor s’ho passaven eren el més petits.

Les foques mai no s’haurien imaginat, que una foca tan creativa com la Niki, amb el seu comportament,  aconseguís canviar la vida de tota la colònia.

* A poc a poc tot s’acaba *
Marta Vilà

dilluns, 19 de febrer de 2018

dijous, 15 de febrer de 2018

L'ANIMAL MÉS DORMILEGA: EL COALA







EL COALA






  El nom de coala deriva de l’antiga paraula aborigen que significa  
“ sense beguda” o “ el que no beu”. Això és així perquè el coala obté més del 90 per cent de l’aigua que necessita al menjar les fulles de l'eucaliptus on viu.


La seva dieta es compon de fulles d’eucaliptus que són tòxiques per la resta d’animals. Solen menjar una mitjana de 1 quilo de fulles al dia. Les seves dents estan adaptades per menjar fulles, retiren la seva l’humitat  (és la seva manera d’hidratar-se)  i trituren la fibra de les fulles, facilitant així la seva digestió que és molt lenta.



És un animal que es mou en un hàbitat natural molt limitat, ja que es veuen obligats a viure en entorns amb molts d’eucaliptus. Es troba a la part est d’ Austràlia, encara que les seves poblacions s’estenen cap el nord i el sud. El clima de les àrees on viu és força càlid i les pluges bastant freqüents.




Els coales són nocturns  i solen ocupar el mateix arbre diversos dies. Només baixen al terra si és estrictament necessari. El seu cos no està fet per caminar  i en el terra estan molt desprotegits. Són animals territorials i solitaris només socialitzen per trobar parella.


Dormen unes 20 hores al dia. Són els animals més dormilegues que existeixen, és degut a la seva alimentació.
El coala és l’únic marsupial arbori sense cua. 





Els mascles marquen el territori amb la seva orina, com ho fan molts animals. Les femelles també marquen el territori, amb una forta olor que produeixen les seves glàndules mamàries.



 En estat salvatge les femelles poden viure uns 15 anys, mentre que els mascles rares vegades superen els 10 anys. El motiu  és  perquè es veuen immersos en nombroses baralles.



Els coales són marsupials, les femelles després de 30 dies de gestació donen a llum una cria cega, sense pèl, que mesura 2 cm de longitud i pesa 1 gr. Seguidament  la cria es desplaça fins el marsupi per acabar de desenvolupar-se i alimentar-se de llet. Romandrà dins de la bossa fins els 6 mesos. Després la mare excreta una femta de color blanc, amb la que alimentarà la seva cria, per tal  d' inocular-li microorganismes, perquè el seu cos es prepari per la difícil digestió de les fulles  d' eucaliptus.





Austràlia terra de cangurs i coales



Un coala protesta enfadat perquè l'han fet fora del seu arbre


diumenge, 11 de febrer de 2018

DANCES D'OCELLS





Dances d'aparellament molt peculiars i divertides

Perquè diguin que els ocells no tenen ritme...



dijous, 8 de febrer de 2018

EL CARNAVAL DELS ANIMALS!



És tot un festival,
el Carnaval
dels animals!

El  rei  lleó,
s’ha disfressat de camaleó.

El mussol,
llueix una closca de cargol.

L’aranya,
és una deliciosa castanya.

El gripau,
porta un barret i fa el babau!

El cocodril,
fa de cuiner i menja pernil.

La gamba,
és una balladora de samba.

La gateta,
porta una lletja careta.

El papagall,
és el millor ballarí del ball.

La perdiu,
és la que més riu.

I  les gallines,
no paren de llençar serpentines.

És tot un èxit la celebració,
i  tothom ha vingut disfressat per l’ocasió!

Marta Vilà

diumenge, 4 de febrer de 2018

L'HOME I L'OVELLA







L’home li va dir a l’ovella:  -Et vull protegir!

I  a  l’ovella li va agradar.

-Només… -va dir l’home-. Tens uns brins gruixuts de llana  a  l’esquena  per resistir el fred. Vius en unes roques aspres, on tens de brincar a cada pas, amb el risc que això comporta per la teva vida, per buscar l’escàs aliment, una pobra herba que creix allà dalt. Els felins no et deixen en pau. Cries els teus fills amb la teva poca llet, i  fa pena veure com vius miserablement tu i tota la teva família. Vine amb mi. Et creixerà un frondós pelatge de llana fina i espessa, perseguiré els teus enemics, curaré les teves malalties, tindràs un lloc on resguardar-te i prats en abundància. Veuràs, els teus xais, que grassos estaran! Vens doncs; i et protegiré.

I l' ovella va acceptar encantada, belant de goig.

L’home, primer de tot, va tancar-la en un corral. L’ovella va voler sortir; però un gos va mossegar-li  el musell.
Li varen fer una ferida a l’orella amb un gabinet i la varen rentar amb aigua freda. 
Després li varen portar de company, un moltó que a ella no li agradava gens.
Va protestar però no va servir per res.

-És pel teu bé –va dir l’home -. No veus que t’estic protegint?

De mica en mica es va anar acostumant.

Les seves formes salvatges varen anar canviant per complet; els seus brins aspres  es van tornar llana, i l’ovella es va sentir orgullosa del seu bonic velló.

Llavors, l’home  va esquilar-la.

L’ovella va tenir uns magnífics xais, plens de salut i ben grassonets.

L’home se’ls va emportar, sense dir-li on els portava.

L’ovella va voler saltar del corral per seguir-los, i va trencar un llistó de fusta. L’home enfadat, li va donar un cop al cap:

-Vaja! –va dir l’ovella-. Tot això n’he tret de protegir un malagraït!

Autor: Godofredo Daireaux