diumenge, 29 de setembre de 2019

L'OVELLA




L'ovella és un mamífer que mesura de 60-80 cm d'alçada i de 100-130 cm de llargada. Pertany a la família dels Bòvids i té la pell recoberta de llana.
La cua és llarga, tot i que generalment li tallen quan és petit. Les potes són primes i acaben en 2 peülles.
El mascle s'anomena moltó o marrà.

Els ulls de les ovelles són molt curiosos, les seves pupil.les són rectangulars.
Les peülles els creixen constantment, tot i que es  solen desgastar quan caminen, a vegades creixen tant que se'ls hi han de tallar.
S'alimenten d' herba, tiges, cereals, brots, fulles, bolets...
Les ovelles es crien en ramats que són portats a pasturar per un pastor. De nit es tanquen en un recinte  anomenat pleta.

 Són animals remugants, el seu sistema digestiu està especialitzat en digerir tot tipus de plantes. Les ovelles tenen un sol estómac, però dividit en quatre compartiments.


Com d'altres remugants, les ovelles necessiten sal per no deshidratar-se, per afavorir la digestió i aconseguir una correcta assimilació de nutrients. El problema és que no ingereixen la quantitat necessària de minerals pel seu creixement, desenvolupament i reproducció només amb la dieta. Per aquesta raó els pastors proporcionen a les ovelles blocs de sal que elles llepen tranquil·lament.


Actualment de l'ovella se n'obté llet, carn, pell i llana. De la llet se'n fa el formatge d'ovella, molt apreciat pel seu bon gust.

Al món hi ha més de 500 races d'ovelles, que viuen des de la plana fins l'alta muntanya.


Per què les ovelles viuen en ramat?

 Tot i que són animals molt socials, estudis científics recents han demostrat que viuen en ramat per assegurar la seva supervivència individual. El cert és que la natura l'ha dotat amb pocs recursos de defensa físics contra els depredadors, per això viuen en ramats. Quan es senten amenaçades per un perill corren a refugiar-se en el centre del grup, i així minimitzen les possibilitats de ser devorades per un depredador. 


Un experiment de la Universitat de Cambridge va determinar que les ovelles són molt més intel·ligents del que pensàvem. Aquests animals  poden reconèixer cares humanes. Poden identificar la cara del seu pastor o un d'un personatge mediàtic  i el poden senyalar en diverses ocasions i triar-lo entre un conjunt de fotografies.


Les ovelles mascles arriben a la maduresa sexual quan tenen entre 5 i 7 mesos d' edat i  les femelles  entre els 6 i 10 mesos.
El període de gestació de les ovelles és de 5 mesos, solen tenir 1 o 2 cries que s'anomenen xais.
L'alletament de les cries només  dura 3 mesos i seguidament es procedeix al  deslletament.
Una ovella pot arribar a produir més de 300 litres de llet en un any.



L'esperança de vida d'aquests animals és de 10 a 12 anys, però algunes ovelles de certes races poden arribar fins als 20 anys, encara que són casos excepcionals.


Imatge de l'ovella Dolly. Autor Toni Barros

Una de les ovelles més famoses del món va ser l'ovella Dolly, el primer mamífer clonat. Va néixer el 5 de juliol de 1996 fruit d'un experiment de clonació a Roslin ( Escòcia) i va morir el 14 de febrero de 2003 amb sis anys d’edat. L'animal patia artritis i una malaltia pulmonar.
L'ovella Dolly va tenir descendència  també mitjançant la tècnica de la clonació i amb el seu material genètic. Quatre  de les seves cries no varen tenir problemes de salut ni d'envelliment prematur i varen viure com qualsevol altra ovella.








Una ovella merina es va escapar 
i quan la varen trobar mostrava aquest aspecte.





L'ovella Dolly, 

el primer mamífer que va ser clonat



Les ovelles poden reconèixer les cares humanes!



dimarts, 24 de setembre de 2019

L'ÓS FORMIGUER


Prenent el sol, immòbil entre l'herba, ben protegit amb el seu gruixut vestit negre llistat de blanc, lluint una magnífica cua del mateix teixit, l'ós formiguer gaudia de la vida. El més gran dels seus plaers era, essent ell molt gandul, observar el treball de les formigues obreres. Es passava les hores mirant-les; admirava el seu ingeni, la seva constància, l'activitat, la destresa, la força, les seves qualitats d'administració i d'economia; però, encara que sincerament les admirés, mai li havia passat pel cap la idea de imitar-les. Li semblava tan natural que altres treballessin  i ell no; la llei del treball no existia, segons ell, més que per certa gent, predestinada probablement per la natura a penar en aquest món per la major satisfacció d'uns pocs privilegiats de la sort.

El óssos formiguers, sense cap dubte, no havien estat creats per treballar. Les seves ungles llargues, la seva lentitud per caminar, clarament ho indicaven i també, assegurava ell, la seva instintiva falta de ganes.

Però s'ha de viure i, encara que  no es treballi, s'ha de menjar. No ho ignorava l’ ós formiguer i també s'havia que el que no produeix té de viure del productor; que només es precís trobar per això un medi que fructifiqui: i no s'havia quedat enrere.

Havent escoltat dir que a d'altres només els hi feia falta anar ben vestits, igual que anava ell, negre amb un toc de blanc i tenint, també com ell, la llengua melosa, per viure sense fer ni brot, va agafar la costum, quan tenia gana, d'estirar la llengua entre les formigues; i aquestes, creient que era sucre, se li enganxaven en tropa i se les empassava amb tota tranquil·litat.

Autor: Godofredo Daireaux




divendres, 20 de setembre de 2019

dilluns, 16 de setembre de 2019

ELS VOLTORS




Cara de malvats,

 ales voluminoses,

 el  cos encorbat

i el cap i el coll desplomat.



Perden la reputació

quan se'ls veu menjar,

es reuneixen amb bandada

i tot ho arreglen a trompades.


Marta Vilà




Voltor que va aparèixer al fons de la vall d'Oliana (Catalunya), molt desnutrit i sense energia per envolar-se. Durant  6 dies va menjar molt i es va recuperar. El vaig alliberar a l'envol de parapents d'Organyà.


Algunes poblacions són residents  i  d'altres migren