dijous, 31 de març de 2016

LA TELA DE ARAÑA










Sobre una frágil rosa

fabricaba una Araña cierto día

su tela portentosa,

y cuenta que decía,

con su trabajo ufana:





“Ya decidida estoy: desde mañana 

me he de poner aquí de centinela,

y como tengo industria y maña y brío,

no pasará jamás junto a mi tela

ni un solo moscardón que no haga mío.”

Dando entonces rugidos llegó el Viento,

y arrebató violento hoja, tela, proyectos y 

esperanzas.




Así también su dicha de repente

desvanecerse ve con honda pena

aquel que sobre arena

 va a fabricar palacios imprudentemente.






Autor: José Rosas Moreno




diumenge, 27 de març de 2016

LES HIENES








Amb aquests caparronets,
i unes cares d'innocents;
però quan ensenyen les dentasses,
fan basarda les seves bocasses.



Cacen en família,
rapinyen i mengen carronya.
Pot semblar que riuen i estan de celebració,
però és el seu sistema de comunicació.




Marta Vilà





Els sons de les hienes


dilluns, 21 de març de 2016

EL LLEÓ








És la imatge del poder,
encara que no té riquesa;
potència , força bruta,
valentia i bellesa.



Un conjunt formidable;
i  per acabar-ho d’arrodonir,
una exuberant cabellera,
engalana un rostre felí.

Marta Vilà





L' únic home del planeta que conviu amb lleons i hienes.


DIBUIXA... UN LLEÓ





Dibuixa...   Un lleó


dilluns, 14 de març de 2016

ELS SURICATES








Llargaruts  i  esquifits;

es posen drets i fan de sentinelles,

no fos cas que l’enemic

 els agafi desprotegits.



Excaven el terra amb les potes,

per trobar escarabats, cucs i escorpits,

els cacen amb moviments ràpids;

i tenen  cara de simpàtics.



Marta Vilà



La família Suricata


dijous, 10 de març de 2016

EL CORB I LA GERRA


                                                                                                                          

                                                                                                                         Il.lustració: Milo Winter




Un corb que estava mort de set, va veure una gerra, i esperant trobar-hi  aigua, va volar fins ella. Ja era al seu costat, quan va descobrir amb molta pena que el nivell d’aigua que contenia la gerra no estava al seu abast. Ell va intentar tot el que se li va passar  pel cap per poder arribar a on es trobava l’aigua, però tots els seus esforços varen ser inútils.

De sobte va tenir una idea, va pensar que buscant pedretes que ell pogués portar amb el  bec, i deixant-les caure una rere l’altre dins la gerra, l’aigua aniria pujant mica en mica cap a la part superior fins a estar al seu abast. Pedra rere pedra, l’aigua va anar pujant de nivell fins que el pobre ocell va poder beure.

I així, d’aquesta manera, el corb va aconseguir salvar la seva vida.


Moralina:


Els moments de crisi són  una font d’ingeni.


Faula d'Isop


dilluns, 7 de març de 2016

L' HIPOPÒTAM







Li agrada estar en remull,
menja algues i pastura,
té l’estómac com un sac,
per això perd la figura.



Un mamífer de pell rosada,
imprevisible i territorial;
 compte quan  s’enfada
perquè gasta mala bava.



Marta Vilà


< 


L'infern dels Hipopòtams



DIBUIXA... UN HIPOPÒTAM





Dibuixa un hipopòtam pas a pas