diumenge, 29 de març de 2020

LA CABRA






Cabra prové del llatí Capra. El boc és el mascle de la cabra i també se l'anomena cabró. Les cries de les cabres abans de complir l'any s'anomenen cabrits (masc.) i cabrides (fem.). Les cabres joves també s'anomenen segalles (fem.) o segalls (masc.). Un crestó o crestat és un boc castrat. Del conjunt de les cabres se'n diu bestiar cabriu, bestiar caprí o simplement el cabrum.




Als Països Catalans hi ha diverses tradicions lligades a les cabres. En particular la simbologia  i  les figures amb aspecte de cabra són presents en moltes colles de diables i el Bestiari popular, com ara el "Mascle Cabró" de l'Aquelarre de Cervera o la Cabra de Reus. També hi ha moltes dites  i  frases fetes sobre cabres.




La cabra domèstica  és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge al sud-oest d'Àsia  i  Europa Oriental. La cabra pertany a la subfamília Caprinae. Hi ha més de 300 races diferents de cabres. La cabra va ser una de les espècies que abans es van domesticar, i s'han utilitzat per la seva llet, la seva carn, el pèl  i  la pell  a  gairebé arreu del món.




És coneguda la capacitat de les cabres per escalar muntanyes en habitats rocosos. Però a més a més, en paisos com el Marroc, quan escasseja l'aliment al terra són tan àgils que poden trepar arbres, (depenent de la inclinació que aquests tinguin).  




Les cabres són animals remugants, tenen l'estómac dividit en diversos compartiments. La seva alimentació és herbívora, tot i que es mengen qualsevol cosa que troben. Els hi agraden molts tipus de plantes i herbes, però les seves preferides són les gramínies com ara: el blat, l'ordi, civada…




Algunes femelles de races específiques tenen  barba igual que els mascles, és per això que no es pot definir el seu sexe per la presència o absència de la barba.



Cada raça reconeguda de cabres té intervals de pesos específics, que poden variar des dels més de 140 quilos dels bocs de les races més grans, fins als 20 - 27 quilos de les femelles de les races més petites.




La majoria de les cabres, tenen de forma natural, dues banyes, de diverses formes i mides depenent de la raça. Les cabres solen tenir banyes llevat que siguin "motxes" (és a dir, genèticament sense banyes) o que se'ls hagin eliminat, normalment poc després de néixer. Les banyes se solen eliminar en els ramats de cabres lleteres per a reduir les lesions a les persones i altres cabres.  Les banyes són d'os viu envoltat de queratina  i  altres proteïnes, i  les utilitzen per a la defensa, el domini jeràrquic  i  la territorialitat.





Les cabres tenen les pupil·les horitzontals. Com que els iris dels ulls de les cabres solen ser pàl·lids, les seves pupil·les contrasten més clarament que en animals com vaques, cérvols,  cavalls i ovelles, en els quals les pupil·les igualment horitzontals queden difuminades en l' iris i  l'escleròtica de color fosc. Aquesta adaptació permet a les cabres veure-hi almenys 320 graus al voltant del cap  i  sense angle mort davant dels ulls. 





Són molt curioses i intel·ligents, no és estrany que s'escapin dels seus tancats a base d'anar provant les tanques, ja sigui intencionadament o simplement perquè els són fàcils d'escalar. Si alguna de les tanques es pot moure, empènyer amunt o avall, o ser superada d'alguna manera, les cabres gairebé segur que s'escaparan. Degut a la seva intel·ligència, un cop que una cabra ha descobert un punt feble de la tanca, l'explotarà repetidament, les altres cabres l'observaran  i  aprendran ràpidament  a  imitar-la.





Les cabres tornen fàcilment a la vida silvestre (es tornen salvatges) si se'ls dóna l'oportunitat. L'únic animal domèstic que torna a la vida salvatge tan ràpid és el gat. Si aquestes cabres troben hàbitats favorables i amb pocs depredadors, la seva proliferació pot esdevenir un problema, especialment en zones sensibles als hàbits agressius de pasturatge de les cabres, podent provocar l'eliminació d' arbusts, arbres i altra vegetació autòctona que alhora serveix d'aliment a altra fauna. No obstant això, en altres circumstàncies en què es mantingui la pressió de depredadors, es pot arribar a un cert equilibri en la cadena alimentària local.



La durada de la gestació és d'aproximadament 5 mesos. Les bessonades són habituals, amb parts simples i triples també comuns. Menys freqüents són els parts amb quadrigèmins, quintigèmins  i  fins i tot els sextuplets.




Un cop han nascut les cries la mare les llepa per assecar-les i estimular la seva circulació. Immediatament la cria busca les mamelles de la cabra per alimentar-se.
L'esperança de vida d'una cabra és d' entre quinze i divuit anys.

 




Cabres enfilades dalt d'un arbre davant l'escassetat d'aliments




Vídeo divertit de xais fent saltirons





Què passa amb les cabres? Vídeo amb un toc d'humor



CONTES D'ANIMALS FA 6 ANYS!





Per molts Anys Contes d'Animals!

espaidecontes@hotmail.com








En Pinqui canta Happy Birthday!




dimecres, 25 de març de 2020

divendres, 20 de març de 2020

LA GUINEU I LA CIGONYA


Il.lustració:  Milo Winter

Un dia, la guineu va convidar a la cigonya a dinar a casa seva. Però quin dinar més escàs que li va fer! Només hi havia un plat de sopa i, a més a més, servit en un plat pla! La cigonya, amb el seu bec tan llarg, no el va poder ni tastar, mentre que la guineu, la molt múrria, se l'empassava en un tres i no res.

Per venjar-se de la burla, al cap d’un temps la cigonya va convidar a la guineu a sopar a casa seva. Mmm... quina oloreta que feia la carn. Però resulta que la cigonya li va oferir els talls de carn en un vas de coll llarg i prim on només passava un bec estret, però no pas el morro de la guineu.
Així, la guineu se'n va haver anar amb la panxa buida i la cua entre cames.


Il.lustració:  Milo Winter

Moralina:
No facis als altres, el que no vulguis que et facin a tu.
El que vol enganyar al final en pot sortir escaldat.
Autor: Isop

diumenge, 15 de març de 2020

L'ABELLEROL




Una ratlla negra als ulls,
color groc a la gola,
ja som al mes de març
 i  l'abellerol ens diu hola.

Té el bec molt dur per menjar insectes:
abelles, escarabats, formigues i vespes.
En els talussos terrossos del riu
excava un túnel  per fer el niu.

Ocellet multicolor
que ens visites quan fa calor,
quan l'estiu hagi passat,
de ben segur, que ja hauràs marxat.
Marta Vilà




Informació sobre l'abellerol

dimarts, 10 de març de 2020

EL TAURÓ DESPISTAT





A les costes del golf de Mèxic, a Amèrica del Nord, hi vivia un tauró que es deia Napoleó  i que era molt despistat.

El tauró,  sempre és lamentava  de que no li sortien   les coses bé  i es pensava que la mala sort el perseguia. Però res del que s'imaginava era veritat, en moltes ocasions ell sense adonar-se'n era l'únic culpable de la seva desgràcia.

Els taurons tot i ser uns grans depredadors i tenir un aspecte ferotge, han de ser una mica prudents, perquè també hi ha pescadors que els volen pescar, com a la resta de peixos... En Napoleó no veia cap perill en lloc, es distreia amb facilitat i sempre estava  submergit en el seu món de fantasia.

En la seva memòria hi havia un munt d'anècdotes curioses...

El tauró un dia que estava molt afamat, va veure un petit peixet que semblava del tot inofensiu, sense pensar-ho dues vegades el va mossegar, però quina va ser la seva sorpresa, quan de sobte aquell peixet petitó es va començar a inflar  i  inflar... cada cop més!







Com per art de màgia,  es va convertir en una pilota que era impossible que li entrés per la boca. Després d'intentar menjar-se'l unes quantes vegades ho va deixar estar. Havia mossegat un peix globus  i, com que els peixos globus contenen substàncies tòxiques, li va quedar una estranya sensació a la boca i  a tot el cos; va nedar desorientat força estona  i  fins i tot, en alguns moments els ulls li feien pampallugues! Quin ensurt que es va emportar.

Com que era tan despistat, en Napoleó  tenia  el cos ple de cicatrius, perquè  no anava amb compte i es ventava cops amb les roques, sempre anava tan esverat  que molts de cops acabava ficat en problemes.

A la cua  hi tenia una cicatriu que li havia fet un pop gegant. El dia de l'incident el tauró, perseguia una llagosta,  quan de sobte  es va ficar dins d'una  llarga gruta,  al final de la gruta hi havia el cau d'un pop. Quan el pop gegant  el veure, el va agafar per la cua amb els seus tentacles  i  li va donar unes quantes voltes que el van deixar ben marejat  i per acabar,  el va llençar fora de casa seva com si fos un parrac. Havia tingut sort de no perdre la vida; però el tauró no  aprenia cap lliçó de totes les coses que li passaven.

Napoleó, era un somiatruites, li agradava admirar els dofins, quedava bocabadat, li encantaven els salts i les piruetes que feien, ell volia fer com ells i ser un gran artista del mar. Ho intentava una vegada i una altre, saltava fora del mar com un atleta fa un gran salt d'alçada, amb el perill que comportava aquesta practica,  ja que els taurons no són gaire admirats per les persones.

Un amic seu el tauró balena, un gegant del mar totalment inofensiu, el va advertir:

Es pot saber que fas!  Has de mirar de no cridar l'atenció, ho acabaràs a la xarxa d'algun vaixell de pesca.

—No ho puc evitar, m'encanta fer-ho!

Prendràs mal —el va advertir el seu amic.

—Relaxa't...  que la vida són dos dies!

Després no et lamentis si et passa qualsevol cosa.

Napoleó nedava moltes vegades a la vora del grups de dofins i feia competició de salts  i la veritat és que no ho feia gens malament, però no anava amb compte  i moltes vegades s'apropava massa a la platja on hi havia persones.

—Mireu dofins! Dofins! —cridaven els banyistes contents. Una pila de gent es varen ficar a l'aigua per anar a nedar amb els dofins. Quan totes les persones eren a la vora, de sobte Napoleó va fer un gran salt, que va deixar tot el seu  gran cos al descobert.

—Un tauró! Un tauró!

Tots els banyistes  cridaven i corrien com bojos, estaven aterrits.

Després d'aquell incident, el pànic  va córrer per la platja, tothom parlava d'un tauró assassí que nedava per la zona. Els pescadors buscaven amb els seus vaixells el tauró per la platja i es va crear un gran rebombori al mar.

Al fons del mar la notícia va córrer com la pólvora,  aquest cop en Napoleó n'havia fet una de ben grossa.

El tauró balena el va anar a veure:

—Tots els taurons estan molt enfadats amb tu!

—Per quin motiu? —es va sorprendre Napoleó.

—Ets un irresponsable! Per culpa teva tots els taurons estem en perill.

—Però si jo no he fet res. Només m'ho estava passant bé!

—Et vares acostar massa a la platja i la gent es va pensar que el volies atacar i ara,  tots tenim de pagar les conseqüències dels teus actes. Escolta, el gran tauró blanc vol parlar amb tu.









—El gran Tauró Blanc....

Sí, ho has entès perfectament.

Mort de por, Napoleó va anar a veure el més gran dels taurons, estava tan espantat que tot el cos li tremolava, la seva imatge li provocava pànic i respecte. El gran tauró blanc el va advertir del seu malestar i li va dir que no tornés a fer cap de les seves bogeries, perquè si el feia enfadar  tenia molt mal geni,  ell mateix el  vigilaria i controlaria tot el que feia de ben a prop per si de cas.

Al cap d'uns dies, després que no es veies cap més tauró per la platja, va tornar la tranquil·litat al mar; el tauró procurava no ficar-se en cap més embolic i es portava bé per tal que no s'enfadés el gran tauró blanc.

En Napoleó a poc a poquet va aprendre a ser més assenyat i prudent, no feia cap bogeria que possés en risc la seva vida i la dels altres taurons.

I és que al mar hi han molts perills, encara que siguis un gran depredador com un tauró.

 Autora del conte: Marta Vilà