Va
existir un samurai que controlava perfectament l’art de l’espasa, però era molt
arrogant i orgullós. Un guerrer que trobava el sentit de la vida quan
matava a algun adversari en combat i,
per aquest motiu, buscava contínuament ocasions per desafiar a qualsevol davant
la més mínima ofensa. Només d’aquesta
manera, el samurai mantenia un sentit a la seva existència i a la seva
identitat.
En
una ocasió va arribar a un poble i va veure que els seus habitants es dirigien en
multitud a un lloc, llavors va aturar una persona i li va preguntar:
—A
on aneu amb tanta pressa?
L’home
molt espantat, li va contestar:
—Noble
guerrer, anem a escoltar el mestre Wei.
—Qui
és aquest mestre?
—Com és possible que no el conegui?—va contestar l'home—. El mestre és conegut per milers de persones a la
nostra regió.
Aquest
fet, va despertar la curiositat del samurai, que es va sentir com un ignorant
davant d’aquell home i va decidir acompanyar-lo per conèixer el mestre Wei.
Quan
varen arribar, el samurai va veure a un senyor vell i de baixa estatura…, res més lluny del que s’havia imaginat.
El
mestre va començar a parlar:
—Al
llarg de la historia s’han utilitzat milers d’armes molt poderoses, però la que
jo tinc és letal. I aquesta arma que utilitzo és la paraula.
Quan
el samurai va escoltar aquelles paraules, va aixecar la veu i va dir:
—Com
t’atreveixes a dir aquestes tonteries!
Llavors,
traient la seva katana i movent-la al vent va prosseguir:
—Aquesta
sí que és una arma poderosa i no les teves paraules estúpides!
El
mestre sorprès, el va mirar als ulls i li va dir:
—No
m’estranya que algú com tu digui això... És fàcil d’observar que ets un
salvatge, sense cap mena d’estudis ni intel·ligència… En definitiva, un
desgraciat!
Després
d’escoltar aquelles paraules el samurai es va enrabiar i es va dirigir cap el
mestre amb una actitud desafiant.
—Vell,
acomiada't de la teva vida perquè t’ha arribat l’hora.
Llavors,
el mestre va canviar la seva postura i va començar a disculpar-se:
—Perdoni,
gran senyor. Només soc un ancià i a vegades se me'n va el cap i dic tonteries.
Amb el cor noble que caracteritza els grans guerrers com tu, t’imploro que em
perdonis si t’he pogut exaltar amb les meves bogeries.
El
samurai es va aturar en sec i va contestar:
—Per
suposat que sí, noble mestre. Accepto les seves disculpes.
Va
ser llavors quan el mestre Wei va mirar
als ulls del samurai i li va dir:
Estimat
amic, a veure digue’m:
Són
o, no són, poderoses les paraules?
Moralina:
Una paraula mal dita és com la bala d'una pistola, que un cop es dispara contra una persona no hi ha manera d'evitar el mal.
Reflexió:
Des
de l’antiguitat, es té coneixement de la importància del bon ús de les paraules,
ja que amb elles es poden generar estats d’ànim, canviar pensaments i, fer-les
servir de totes les formes imaginables amb la finalitat d’aconseguir propòsits.
Podem alegrar el dia de l’altre o amargar l’existència d’algú, fins i tot la
nostra. És extremadament important, tenir coneixement de què és diu i com es
diu, per utilitzar-ho d’una forma adequada i així crear la realitat que
desitgem.
EL JAPÓ
