dijous, 27 de desembre de 2018

ELS GATETS A L'ESCOLA






Una gata vella, que era una experimentada professora, amb les ulleres ben assentades sobre el nas, explicava a tota una aula de gatets que era molt lleig dir mentides; que un gatet ben educat mai tenia de robar llet; que era un pecat ser llaminer, i que si estava molt bé  caçar seitons i menjar-los, es tenia d'evitar dins la mesura possible fer-los patir inútilment, com ho solien fer tants de gats petits i grans.
I la mestra va afegir:
—Ben segura estic de que mai a casa dels vostres pares, cap de vosaltres heu vist uns exemples tan dolents...
—Mai! —senyoreta varen exclamar alhora tots el gatets.
—Bé —va dir la mestra—. Però pot ser que per casualitat els hagueu vist en altres llocs…
—Sí, senyoreta, els hem vist! —varen cridar.
—Oh!  I a on els heu vist? —va preguntar la gata, amb un somriure.
—En tal i en tal altre casa, senyoreta—.  I cada gatet va anomenar  la família d'algun altre alumne.

Moralina:
Els ulls a la casa del veí, i les esquenes a la pròpia.

Autor: Godofredo Daireaux


dissabte, 22 de desembre de 2018

CONTES D'ANIMALS US DESITJA:







EL PETIT ERICÓ





divendres, 21 de desembre de 2018

En Pinqui i l' hivern




Carai Pinqui!
Portes un abric,
que és molt bonic.

L’HIVERN  ja és aquí!
Bufandes, guants i botes d’esquí.
Fa fred, i el vent és gelat,
 i en alguns pobles ha nevat.

És tan blanca i  màgica la neu,
pots jugar amb ella i  fer un ninot de neu.
La gent no surt tant al carrer,
a fora fa fred  i  no s'hi està bé.

I els pobres animalets,
busquen refugis per estar calentets.
Per  tot arreu escasseja l'aliment,
i per als animals és temps de patiment.

Només els queda l'esperança,
d'esperar que tornin els dies de  bonança.
I  cap a finals de març l'hivern marxarà,
i  l'esperada primavera de nou arribarà.

Marta Vilà


diumenge, 16 de desembre de 2018

LA FOCA





La foca és un mamífer que pertany a la família de mamífers pinnípedes marins. 
Existeixen a la vora de 19 espècies de foques o fòcids, com també se'ls anomena. Entre les seves principals característiques en destaca l'absència de pavelló auditiu extern.




El cos de les foques està especialment adaptat per moure's dins l'aigua, és allargat, fusiforme, les extremitats anteriors són curtes i aplanades, per tal de facilitar els seus   moviments dins el mar.



Les foques tenen urpes que utilitzen per agafar-se a les roques i als blocs de gel.
Els bigotis són molt sensibles i els serveixen per detectar les seves preses a l'aigua.



Aquests animals són carnívors, els peixos són la seva principal font d'aliment, els agraden molt els calamars, pops, cargols, sèpies i crancs.
La foca lleopard també s'alimenta de foques més petites i de pingüins.
imatge d'una foca lleopard

Solen dormir dins l'aigua i poden estar diversos minuts sense sortir a agafar aire, i pugen a la superfície, sense tenir   d'interrompre el son.


Les foques poden passar molt de temps dins l'aigua, però el més comú és que s'estiguin moltes estones a la vora del mar. A més de prendre el sol, a terra ferma, s'aparellen, muden la pell, juguen i dormen.






Hi ha foques a tot el món, encara que les més populars són les foques que viuen en climes extremadament freds, però també hi ha espècies que viuen en zones tropicals. Les que viuen en zones fredes, es protegeixen de les baixes temperatures gràcies a la seva pell i, a la gruixuda capa de greix que acumulen.





Aquests animals són capaços de nedar grans distàncies i submergir-se a grans profunditats per capturar alguna presa; la foca de Weddel pot submergir-se a una profunditat de 600 metres.




La immensa majoria de foques neden en  aigües salades, però la foca del Baikal, es passa tota la vida a l'aigua dolça del llac Baikal, a Sibèria. Se sap que la foca comú i d'altres espècies en ocasions també naveguen en estuaris i rius per buscar menjar. 



Una foca comú pot viure fins als 20 anys d'edat, però algunes espècies viuen menys, i d'altres poden viure fins als 40 anys. Però, com que tenen molts depredadors la majoria de foques no arriben a la vellesa.




Durant l'etapa d'aparellament, els mascles protagonitzen violentes baralles per aconseguir una femella. Aquesta actitud, provoca un desgast físic i un estrès molt important, que redueix l'esperança de vida dels mascles, en comparació amb la de les femelles. Algunes parelles són monògames i  d'altres polígames. Per exemple: els elefants marins formen harems en els que un mascle té accés a moltes femelles.




El període de gestació és d'aproximadament 10 mesos, les foques tenen una sola cria. La mare és molt protectora i fins i tot, es pot posar agressiva quan algun intrús s'aproxima. La cria s'alimenta durant 30 dies de llet. Aquesta llet, conté  molt de greix i fa que la cria augmenti ràpidament de pes. Un cop tingui el pes adequat, la mare la deixarà i la cria s'haurà d'espavilar sola.

Autor imatge: Matthieu Godbout



La foca polar,  també coneguda com foca Pia o de Groenlàndia, neix coberta de pèl blanc. Els 3 primers dies el seu pèl té una coloració groguenca. Aquest pelatge blanc només el tenen de 13 a 15 dies, després el pèl els canvia progressivament a color  gris plata.

La foca més gran és l'elefant marí del sud. Els elefants marins mascles, poden arribar a mesurar més de 5 metres de llarg i a pesar entre 2.200 i 4000 quilos. La femella, és força més petita i no supera els 3 metres de llarg i pot  pesar 900 quilos.








Una foca puja a una embarcació per protegir la seva vida







Una foca interaccionant amb un submarinisme







Mini documental de les foques, amb lleugers tocs d'humor


dimecres, 12 de desembre de 2018

dissabte, 8 de desembre de 2018

EL CUCUT REIAL


Autor imatge: Yathin Krishnappa


Es fa el badoc, però ho controla tot,
perquè no li agrada fer ni brot.
S'alimenta d'erugues de processionària
i  és una espècie parasitària.

Roba uns quants ous d'algun niu
i  els canvia pels seus, doncs és molt viu,
llavors els pares d'adopció cuiden la niada
i  no s'adonen de l'ensarronada.
Marta Vilà




Parasitisme, el Cucut reial




dimecres, 5 de desembre de 2018

LA CUCA DE LLUM I LES ARANYES








Una cuca de llum, brillava entre les herbes, i  aquesta llum molestava a les aranyes que estaven amagades en els seus racons obscurs.

Tàcticament es varen aliar les envejoses aranyes per tan sols tapar,  ja que no podien apagar, aquella  llum  molesta; de mica en mica la van anar envoltant amb tantes i tan espesses teranyines, que, encara que seguís encesa, els seus rajos no podien traspassar el vel,  i va quedar per tots com si no existís.

Moralina:
El silenci, a vegades sol ser una arma tan  perversa  com la maledicència.


Autor: Godofredo Daireaux


dissabte, 1 de desembre de 2018

dimarts, 27 de novembre de 2018

L'ELEFANT AFRICÀ



L'elefant africà, pot arribar a pesar 7 tones de pes, això el converteix en el mamífer terrestre més gran i pesat. Poden mesurar 5 metres d'alçada i tenir una longitud de 6,5 a 7 metres. 



La trompa llarga i musculosa formada per la fusió del nas i el llavi superior, té diverses  funcions: olfactiva, tàctil i prènsil. És una eina que poden utilitzar per recol·lectar menjar, agafar aigua per beure, banyar-se, explorar, cavar, defensar-se, llençar objectes... És un òrgan molt flexible i sensible que utilitzen amb delicadesa quan es relacionen o juguen amb altres membres del grup.





Els incisius superiors es prolonguen extraordinàriament i constitueixen les típiques defenses, denominades ullals, molt més desenvolupades en el cas dels mascles. En alguns exemplars arriben a mesurar més de 3 m de llargària i a pesar més de 100 kg.




Les grans orelles tenen una funció termoreguladora, degut a que es troben plenes de vasos sanguinis, el moviment de les orelles afavoreix la disminució de la temperatura del cos de l'elefant.




Viuen en sabanes arbrades, sabanes obertes, planes herbàcies, grans deltes, valls fluvials, regions semi-desèrtiques i fins i tot deserts.






La seva alimentació és herbívora, consumeixen tota mena d'herbes, fulles d'arbres i arbusts, arrels, tubercles, llavors, fruits o escorça d'arbres segons la disponibilitat. Poden ingerir més de 200 kg de matèria vegetal en un dia i beure també més de 100 litres diaris d'aigua.





Els elefants són molt sociables, viuen en ramats matriarcals de 20 a 50 individus, sota la direcció d'una femella adulta. Els mascles quan arriben a la pubertat, a la vora dels 12 anys, deixen el grup original i  fan petits grups de 2 o 3 individus. Els mascles vells acostumen a ser solitaris i només s'aproximen als grups matriarcals durant l'època de reproducció.




Són animals que es desplacen a la recerca d'aliment i aigua,  caminen normalment a uns 4-6 km/h, encara que poden mantenir el doble d'aquesta velocitat durant hores si cal. Tanmateix, quan fugen o carreguen contra un enemic poden assolir més de 40 km/h.



La pota de l'elefant està formada com si estigues caminant de puntetes, i té un coixí gras i fibrós sota la planta del peu. Aquest teixit esponjós de la pota, amorteix el peu i l'ajuda a moure's sigil·losament. La planta del peu és plana i rugosa, això contribueix a tenir una petjada segura en tot tipus de terrenys.
La seva pell és gruixuda, però en realitat és molt sensible, per això prenen banys de fang, per protegir-se dels raigs del solars i de les picades dels insectes.



La gestació dels elefants dura 22 mesos, i normalment neix una sola cria, d'un metre d'alçada i uns 100 kg de pes. La cria és vigilada i cuidada per tots els membres del grup. Els petits mamen durant més de dos anys. 
Normalment viuen entre 60 i 70 anys.









Documental elefants fugitius





Naixement d'un elefant





Elefants s'uneixen per salvar una cria