dissabte, 30 de maig de 2020

LES DUES AMIGUES




Dos estruços, de terres llunyanes, es varen fer amigues i no podien viure una sense l'altra, fins que un dia una petita discussió entre les dues va posar a prova la seva bonica amistat:
—Avui jugarem al que jo vulgui —va dir una d'elles, mentre que l'altra va replicar:
—T'equivoques, això ho decidiré només jo.
Les dues es varen entossudir en els seus capritxos i varen acabar enfadades; fins que un dia es varen reconciliar i varen fer les paus, una d'elles va manifestar:
—Deixem els jocs per avui. És necessari que trobem una altra sortida.
Així, dialogant, es varen posar d'acord: cada una, alternant-se, indicaria el joc del dia.
Des de llavors, no hi va haver més baralles i varen conservar la seva amistat tota la vida.

Moralina:
Parlant tranquil·lament es pot arribar a acords, on les dues persones que discuteixen  hi surtin guanyant.
Les amistats verdaderes sobreviuen a tots els malentesos  i diferències que puguin sorgir.

Autor: Isop


dilluns, 25 de maig de 2020

PIPER




Un curt que ens ensenya com vèncer les pors.



Territ de tres dits o a les Illes Balears Corriol tres dits (Calidris alba)






El territ de tres dits, és comú però escàs a l'hivern als països Catalans, tan sols al Delta de l'Ebre té una certa estabilitat.


dimecres, 20 de maig de 2020

EL LLEÓ ENVEJÓS





En Teodor, era el lleó més atractiu de tota la praderia del Serengeti a l’Àfrica. Tenia una melena molt espessa i suau, el cos robust i musculós, i estava  dotat d’ una gran força. Totes les lleones intentaven ser la seva parella, no hi havia cap altre lleó tan guapo i fort en tot el territori.

Però ell no estava interessat en tenir parella  i  es lamentava davant de la seva família de no posseir certes qualitats que tenien alguns animals.

—És  injust!  —li comentava a la seva mare—. Fixa't quin cos tan robust que tinc, admiro el guepard té el cos molt prim i és l'animal més ràpid de la sabana, pot enfilar-se dalt dels arbres i descansar sota l'ombra de les fulles. No m'agrada ser un lleó, sempre estem ajaguts al sol  i envoltats de mosques.

—T'has de conformar amb les qualitats que tens  i no envejar les dels altres animals —li deia la seva mare.

Capficat amb els seus pensaments es va anar a estirar una estona i, en aquell  precís moment va veure una espectacular àguila volant pel cel, tot d'una va apreciar que descendia a tota velocitat i capturava una llarga serp amb les seves poderoses urpes. En Teodor estava meravellat amb la imatge de l'àguila que marxava triomfadora  cap al seu niu.

Però moments després es va posar trist,  ell també desitjava volar, com l'àguila. Quina emoció sentir el vent a la cara  i planar pel cel observant el  seu territori a gran alçada, va pensar que l'àguila era la reina de la sabana.

I amb els dies no es podia treure del cap aquella sensació de sentir-se poc afortunat, i de mica en mica, va anar agafant odi cap els guepards  i les àligues. 




Quan veia un guepard a la vora, el perseguia com fa un gos amb un gat. La seva fúria sorgia i ell era incapaç de controlar-ho.

I quan una àliga s'acostava al terra per caçar, ell tenia tanta enveja,  que es posava a  rugir, saltar i perseguir el mateix animal, tot ho feia, perquè l'àguila no aconseguís res per menjar.

Era feliç veient com les coses els anaven malament als guepards i les àligues, es sentia poderós. Però un dia amb una de les seves corredisses mentre perseguia un guepard, va voler enfilar-se al tronc  d' un  arbre vell on s'havia amagat el guepard  i es va fer una gran  ferida a la pota.

—Aiii quin mal! —es lamentava i plorava pel fort dolor.

—Tot és culpa dels guepards, maleïts! 

Quan va arribar a la seva manada, va buscar consol  i es va fer la víctima davant de la seva família, buscant que els altres lleons i lleones, anessin a buscar el guepard  i li fessin una mala passada.

Però la seva mare va intervenir:

—Teodor estic molt decebuda amb tu! La ira que portes dins, és la que t'ha ocasionat la ferida, no donis les culpes al guepard. Tu odies les àligues i els guepards, ells no t'han fet res, en canvi  tu els vols fer la vida impossible.

Tots els animals tenen qualitats, els elefants tenen molta força, l'estruç pot córrer a gran velocitat i fins i tot hi ha insectes minúsculs que tenen un verí tan potent que acabarien en pocs minuts amb la teva vida.

No busquis venjança, el guepard no té cap culpa i tampoc t’ha faltat al respecte. En canvi, tu si que no has actuat bé i el que hauries de fer és demanar-li perdó.

Que aquesta ferida, et serveixi per recordar que el rancor no et portarà res de bo.

Tota la manada, va estar d'acord amb el raonament que havia fet la lleona i  finalment, en Teodor va  tenir de reconèixer el seu error.

Quan va estar recuperat del tot, va decidir anar a veure el guepard i li va demanar disculpes pel seu comportament.

Mai més va tornar  a ser enemic dels guepards i les àligues, havia après la lliçó. A partir de llavors  els va  admirar i els va deixar en pau.

Amb el temps també va aprendre a apreciar les seves qualitats, la força, la valentia, la bellesa... i a partir de llavors, encara en va tenir més,  per exemple: ser  respectuós  amb tots els animals del seu territori.


Autora del conte: Marta Vilà


divendres, 15 de maig de 2020

L'ORENETA




Les orenetes,
amb la seva arribada,
ens anuncien que la primavera,
està a la volta de la cantonada.

Construeixen un niu de fang ben rodonet,
i  l'adossen a un mur en una zona arrecerada,
que estigui a cobert de la pluja,
com la volada d'un balcó o d'una teulada.

Les orenetes  i  les seves cries,
quan arribi la tardor marxaran d'aquí,
però han deixat un niu que és casa seva,
i  pels volts de primavera tornaran a venir.

Marta Vilà



Niu d'orenetes



diumenge, 10 de maig de 2020

LA HIENA




A l’Àfrica es poden trobar 4 espècies de hienes.
La hiena tacada: És la més gran de totes, té el pelatge de color marró amb moltes taques i la cua de color negre. És la més coneguda de totes. Viu gairebé exclusivament a l’Àfrica subsahariana amb l'excepció del Congo, Sud-àfrica i Madagascar. Li agraden les praderies i els terrenys oberts i planers.

La hiena bruna: El seu pèl és de color marró fosc tot encrespat des de l'esquena fins a la cua; el cap pot tenir tonalitats grises i les potes tenen ratlles. És una hiena més petita que la hiena tacada o la ratllada. Aquesta espècie viu únicament al sud d'Àfrica, concretament en els deserts del Namib i Kalahari.


Autor imatge hiena pròteles: Dominik Käuferle
Autor muntatge:Termininja

La hiena ratllada:   El seu pelatge de color gris amb ratlles a tot el cos, presenta una crinera encrespada i té les orelles punxegudes. Es pot trobar a tot el nord i est d'Àfrica, a la península Aràbia i del sud-oest d'Àsia fins a l'Índia. Prefereix els boscos i les sabanes obertes, encara que en ocasions se la veu en el desert sempre en solitari.

I la hiena pròteles: També anomenada llop de terra, és l'espècie més petita, s’alimenta d'insectes com els tèrmits, que atrapa amb la seva llengua enganxosa. També pot consumir petits rosegadors i aus. Viu al sud i el centre est d'Àfrica, té hàbits nocturns i solitaris i dorm durant el dia en galeries que han estat excavades per altres animals com els porcs formiguers.




Pertanyen a la família dels hiènids (Hyaenidae).
Ens pot semblar que les hienes tenen un aspecte similar a un gos salvatge, però la veritat és que estan més estretament relacionades amb els felins que amb els canins, tot i així tenen comportaments similars als canins, com atrapar les seves preses amb les dents i no poder trepar dalt dels arbres.

Autor imatge: Dominik Käuferle

Les hienes són unes famoses carronyeres, es solen alimentar de les restes deixades per altres depredadors, però tot i això també són hàbils caçadores, capaces d'abatre nyus i antílops. També mengen aus, llangardaixos, insectes, serps... Les hienes cacen en grup i així poden  aïllar a una víctima  de la seva bandada, busquen un exemplar malalt o feble i el persegueixen fins matar-lo.




Surten a buscar menjar per la nit. Gràcies a les seves poderoses mandíbules i fortes dents, les hienes poden mastegar els ossos més durs. El seu olfacte, pot detectar a gran distància la presència d'un animal mort en descomposició.


Autor imatge: GalliasM


Es comuniquen mitjançant gemecs, crits i sorolls semblants al riure, que es poden escoltar a kilòmetres de distància. També els utilitzen per alterar a altres hienes, en altres tasques com avisar d'un depredador o quan troben un aliment... En algunes zones, els seus crits són coneguts com “ rialles”. Tot i que no totes les espècies de hienes són tan vocals, la hiena tacada és la més riallera de totes.



Les hienes tacades femelles són les líders del grups, perquè son més musculoses i més agressives que els mascles. Les femelles tenen més testosterona en el seu cos que els mascles. L'origen és una  mutació en l'espècie que va desenvolupar un pseudo-penis que òpticament fa que s'assembli molt als dels mascles, però en realitat és un aparell reproductor femení que s'ha format diferent. Utilitzen aquest pseudo-penis per la micció i copulació.
En el moment del part, el pseudo-penis pot ser un entrebanc, aquest fet  produeix que alguns cadells de hiena morin per asfixia durant el naixement.




El període de gestació de les hienes és de 110 dies o aproximadament 4 mesos.
Donen a llum 1 o 2 cries que cuida la femella, els mascles no realitzen cap tasca en la criança de les cries, amb l'excepció dels mascles de la hiena ratllada.




Aquests mamífers  compleixen una funció específica dins la natura. Són animals carronyers això ajuda a netejar el medi ambient  i  prevé d'infeccions a l'ecosistema.




Són molt resistents, poden córrer a una velocitat de 50 quilòmetres durant més de 3 km. També saben nedar, poden controlar la seva immersió i caminar pel fons de les basses  mentre  aguanten la respiració.








Hienes les grans devoradores del planeta





Una mare Hiena buscant aliments pels seus cadells




Mini documental en clau d'humor. Què passa amb les hienes?



dimarts, 5 de maig de 2020

EL MUSSOL I EL CORONAVIRUS




Com podem explicar a infants i grans què és i com s'encomana el coronavirus responsable de la COVID-19? O per què cal estar confinats? D'on vel nom? Cal dur mascareta? El conte il·lustrat "Mussol i el coronavirus" dona resposta a aquestes preguntes, de forma senzilla i amb rigor científic.


Descarrega't el PDF en català en aquest enllaç, heu d'anar al lloc web: