diumenge, 26 de desembre del 2021

HANNA BORINOT





Durant molt de temps, els borinots no volaven perquè pensaven que les seves ales eren massa petites per portar els seus cossos voluminosos. Fins que un dia...



dimarts, 21 de desembre del 2021

dijous, 16 de desembre del 2021

LES LLETRES: N


 <a href="https://www.freepik.es/vectores/mano">Vector de Mano creado por freepik - www.freepik.es</a>


El Narval Osmar

també l’anomenen unicorn de mar,

neda per les aigues de Canadà i Groenndia,

i  actua amb els peixos com si estigués a Poli-làndia.

 

Amb el seu gran ullal els indica la direcció

i al peix que no creu el multa per infracció.

I  als més eixelebrats que actuen amb negliència,

els  hi posa les manilles i se'ls emporta amb urgència.

 

I quan algun peix li diu:  On és la teva placa?

S’enfada  i  amb la banya l’ataca !

Marta Vilà


dissabte, 11 de desembre del 2021

LA GUINEU I EL LLEÓ

 

Autor: Milo Winter


Un dia els habitants de la vall es varen reunir en consell per prendre una decisió molt important. S’havia de solucionar un problema urgent.

—Us haureu adonat —va començar el voltor—, que hi ha freqüents baralles entre els habitants de la nostra vall i els nostres veïns. No seria millor que triéssim a alguns de nosaltres com a representants, per tal que ens donin suport en les nostres raons i defensin els nostres drets?

—Quina idea més bona has tingut! —va comentar el conill—. Així ens podrem dedicar a les nostres tasques quotidianes i viure en pau i tranquil·litat, sense tenir de cobrir-nos les espatlles.

En aquell moment varen començar les discussions. Un volia triar al gat, perquè caminant tan silenciosament es podia acostar a qualsevol passant desapercebut.

L’altre s’estimava més el ratolí, perquè  podia passar per les escletxes i prevenir les jugades de l’enemic. Una bona opció era l’elefant, perquè amb els seus brams s’imposaria de veritat sobre els altres.

Llavors la mona va dir:

—Us equivoqueu, jo penso que tenim de triar el més astut i el més fort. Tots hi varen estar d’acord, però quan tractaven de decidir qui era el més astut i el més fort, van començar de nou a barallar-se.

—Jo —va concloure finalment la gallina —, conec un animal com no n’hi ha cap a la jungla.

Però tothom la va ignorar i, ràpidament es va dissoldre l’assemblea.

 Durant la nit la guineu va anar a veure el lleó i varen tramar un pla.

—Mira, amic —li va dir—, tothom sap que jo sóc la més astuta de tots els animals i a tu no et supera ningú en força. Què et sembla si treballem junts? El que no es troba mai en un animal sol, en nosaltres dos es troba en abundància.

El pla  de la guineu i el lleó va sortir a la perfecció i els animals els varen triar com a representants, però encara no s’havien apagat els crits d’alegria davant de l’elecció dels dos com a delegats del poble, que la gallina ja va rebre un atac de la guineu.

—Però —deia la infeliç —t'hem triat per defensar-nos. Així ens ho pagues?

—Bé tinc tantes ocupacions que no tinc temps d’anar a caçar. A més, necessito un aliment abundant i substanciós. Tu, sigues valenta i sacrificat pel poble com em sacrifico jo.

—Deixa’m, si us plau!, que jo també soc el poble –es queixava la gallina —; no m’obliguis a cridar el lleó.

Però, encara que l'hagués cridat, aquest no hi hauria anat perquè estava ocupat  desfent-se del gat.

—Em sembla que els nostres representats es diverteixen a costa nostra —es va atrevir a dir una nit el conill.

—És veritat —va xiuxiuejar la gasela —, però callem, si us plau, si no acabarem com la gallina i el gat.

L’endemà la gasela i el conill varen morir, no se sap com, víctimes d’un accident i van acabar en el plat dels seus representants.

Aviat es va estendre el terror per tota la selva; fins i tot la crítica més petita al règim era escoltada per la guineu i castigada pel lleó. De manera que, un rere l’altre, els animals es varen veure obligats a marxar de la vall i demanar asil polític als seus amics dels voltants. I mentre els pobres exiliats marxaven silenciosament, el voltor des del cim d’una roca xiulava una cançó que començava així:

Si mil penúries

no vols patir,

A violents i astuts

procura de no unir.

EL SUDAN



diumenge, 28 de novembre del 2021

LES LLETRES: O

 



L’Orca  Anuncació

ha perdut l’orientació,

volia anar a Oceania.

i ha acabat a Romania.

 

I és que el sistema d’ecolocalització,

cada dia li funciona pitjor!

I quan amb algun company es comunica,

la cosa més es complica.

 

No entenen res del què diu...

Es pensen que parla un altre idioma

i encara li  diuen: No et comprenc bufona !

Marta Vilà



dilluns, 22 de novembre del 2021

EL LICAÓ

 



Autor imatge: Derek Keats

El seu nom científic és Lycaon Pictus, que significa llop pintat. Comparteix avantpassats comuns  amb el gos i el llop de fa milions d’anys, però és genèticament incompatible i no es pot creuar amb altres espècies de la família dels cànids.


Els licaons també s’anomenen gossos salvatges, a diferència dels gossos, tenen les potes més llargues, les orelles són molt  grosses i arrodonides i, només tenen 4 dits a les potes de davant, en comptes dels 5 que tenen els gossos. Estudis recents, han trobat vestigis de  que el licaó també tenia un cinquè dit.



Autor:Michael Gäbler

Normalment viuen en grups de 6  a 30 individus, aquests clans són molt socials i jeràrquics i, on només tenen dret a  reproduir-se la femella i el mascle alfa. 



Autor: Nrg800

Habiten principalment a l'Àfrica subsahariana, exceptuant-ne les selves tropicals i els deserts més àrids. Actualment, han desaparegut de moltes zones, però encara sobreviu a Botswana, el Camerun, la República Centreafricana, el Txad, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Namíbia, el Senegal, Sud-àfrica, el Sudan, el Sudan del Sud, Tanzània, Zàmbia i Zimbàbue.

Estan en perill d’extinció. N’hi ha una població d'uns 5000 exemplars en llibertat.



Autor: Bart Swanson

A diferència de molts altres animals que cacen en grup, els gossos salvatges en estranyes ocasions s’intimiden o es barallen entre ells per una millor posició, en canvi, exhibeixen comportaments de suport en benefici del grup per sobre de l'individual.

Per exemple, els membres més joves de la bandada que porten a terme la cacera portaran menjar als membres més vells. De la mateixa manera, els cadells són criats per tots els membres del grup, tant mascles com femelles.




L’any 2017 a Botswana, uns zoòlegs investigaven com els licaons marcaven i delimitaven el seu territori. Els va cridar l’atenció, que aquests animals esternudaven constantment. Després de descartar un constipat col·lectiu, varen observar que el nombre d’esternuts augmentava durant els rituals previs a la cacera.

També es varen adonar,  que la parella alfa no tenia el poder absolut en decidir si el grup sortia o no a caçar, això depenia d’una certa negociació amb la resta de membres del grup i es feia mitjançant una votació a base d’esternuts.

Quan varen acabar l’estudi, els resultats varen concloure que: “L’esternut actua com una senyal en la presa de decisions”. 




 Les conclusions més evidents varen ser, que quans més esternuts, més possibilitats tenia el grup d'acabar sortint a caçar. De tota manera, alguns vots semblava que tenien més pes que d’altres: si era un dels alfa el que començava la ronda, uns tres esternuts més de la resta garantien la sortida.

En canvi, si era un subordinat el que iniciava la ronda de votacions, serien necessaris uns deu esternuts per desencadenar el mateix efecte i posar el grup en acció. Si el subordinat no rebia el suport suficient, el grup es quedava reposant com si res hagués passat.


(Reena Walker - coautora de l’estudi)
Estudi publicat a la revista científica:  Procceedings of the Royal Society B 




Els licaons atrapen les preses perseguint-les fins a la completa extenuació. Es tracta d’un mètode de caça tremendament efectiu i que fa que 8 de cada 10 caceres tingui èxit. En una cacera poden córrer a 60 km/h.

Les preses que cacen consisteixen en  ungulats com: impales, kudus, gaseles, nyus...




Tenen un estil de vida nòmada, en el que poden recorrer uns 50 quilòmetres diaris, cobrint àrees d’entre 560 i 3200 quilomètres quadrats. 




Tenen un període de gestació molt similar als gossos d’uns 70 dies i es poden reproduir en qualsevol època de l’any, però normalment les cries solen néixer  entre el mes de març i el juny. Només es reprodueix la parella dominant i un cop a l’any neix una gossada de 2 fins a 20 cadells. Quan els petits tenen tres o quatre setmanes comencen a sortir del cau.  I entre 8 i 11 mesos ja poden matar petites preses. 

Si algun altre membre del clan vol formar una família, haurà de marxar del grup.




El licaó esta a la llista vermella d’espècies amenaçades, sotmès a la persecució dels humans, la transformació i fragmentació dels seus territoris, la propagació de malalties infeccioses com la ràbia. A més de la seva talla relativament petita, que els fa vulnerables als lleons, hienes, cocodrils i lleopards.












Sola, és l'única femella supervivent d'una bandada de gossos salvatges, amb el transcurs dels dies forjarà amistat amb altres animals, com xacals i hienes i formarà una original bandada.





Nascut per ser salvatge


dimarts, 16 de novembre del 2021

LES DUES SERPS

 



Hi havia una vegada dues serps d’aigua que vivien molt tranquil·les i felices en un pantà. En aquell idíl·lic lloc tenien tot el que necessitaven: amfibis, petits peixos per menjar i l’ humitat del pantà per mantenir en bones condicions les seves escames.

Tot era perfecte, però va succeir que va arribar una estació més calorosa que de costum i el pantà va començar a secar-se. Les dues serps observaven amb tristesa com la terra s’escardava per la greu sequera, moltes vegades varen pensar en abandonar, però es mantenien allà perquè hi havien viscut tota la seva vida. Esperaven amb ànsies les pluges, però el clima no va donar treva i al final, amb molta pena i dolor varen decidir marxar a un altre lloc on viure.

I així va ser com una de les serp li va dir a l’altra:

—No podem continuar vivint aquí, el pantà està totalment sec, si ens quedem morirem deshidratades, tenim de marxar.

—Crec que tens molta raó —va respondre l’altra—. Tu avança que jo aniré darrere teu. Què et sembla si anem cap al nord?

—Em sembla bé que anem cap al nord, però en comptes d’anar una darrere l’altra, anirem ben juntetes per si de cas i, escolta’m bé, també hem de trobar una estratègia per si trobem alguns humans, si ens veuen segur que ens caçaran. Hem de pensar com  espantar-los per poder salvar la vida.

—I com ho farem? —va preguntar encuriosida la seva companya.

De sobte, a la serp li va venir una idea al cap:

—Escolta’m bé, quan veiem un humà, tu pujaràs sobre la meva esquena i posaràs la teva cua dins de la meva boca i jo faré el mateix, els humans tenen por del desconegut, quan ens vegin s’espantaran i fugiran.

Les dues serps varen iniciar el camí, avançaven ben juntes i amagades entre les herbes, al  llarg del camí varen trobar diverses persones i tal com havien acordat, les serps varen posar en pràctica la seva estratègia i les persones varen  marxar escopetejades, pensant que havien topat amb un ésser malèfic o  que dues serps es volien cruspir l'una a l’altra. El pla va funcionar a la perfecció i després d’un dies, varen aconseguir arribar a les terres del nord, allà varen trobar un bon clima per viure i abundant menjar, aviat es varen acostumar al nou lloc i van viure felices per sempre.


Moralina:

Davant d’una situació complicada, abans de prendre una decisió s’han d’analitzar totes les alternatives i, si prenem la decisió amb saviesa, segur que trobarem la veritable solució al  problema.


Faula de la Xina

(Adaptació)


dimecres, 10 de novembre del 2021

LES LLETRES: P

 


El porquet Dakota

és una fidel mascota,

el deixen passejar pels camps

i  menja molts d’aglans.

 

Un dia un paràsit que es diu paparra,

se li va enganxar a l’orella, quina barra!

Aquell hoste xucla-sang era una molèstia,

quina picor que provocava aquella petita bèstia.

 

Quan el seu amo se’n va adonar,

unes pinces va anar a buscar,

i  li va extreure amb compte la paparra

que  donava al porquet  la tabarra.

 

Després li va posar un esprai desinfectant

i el porc se’n va anar tan feliç i campant.

Marta Vilà




divendres, 29 d’octubre del 2021

LA GUINEU I EL RAÏM

 

Il.lustració:  Milo Winter

Un dia, una guineu va veure que una gran parra tenia dos preciosos penjolls de raïm molt madurs  i a la guineu se li va fer la boca aigua mentre els mirava.

El raïm penjava d'una branca molt alta i, la guineu va haver de saltar per intentar agafar-lo. La primera vegada que va saltar no hi va arribar. Així que es va allunyar una mica i mentre corria va fer un gran salt, aquest cop tampoc el va aconseguir agafar. Ho va intentar una vegada i una altra, però en va.

Llavors es va asseure i va mirar el raïm amb fàstic.

—Que ximple que soc —va dir—. Estic esgotada per haver intentat aconseguir un penjoll de raïm agre que no val  la pena agafar.

I després d’això, va marxar molt indignada.


Moralina:

N’hi ha molts que pretenen menysprear i menystenir allò que està fora del seu abast.

Autor: Isop


dissabte, 23 d’octubre del 2021

LES LLETRES: Q

 



La Quetzal Enriqueta

no para mai quieta.

Es pensa que trobarà un tresor,

ple de diamants, maragdes i or.

 

Per això busca joies a la pila de ferralla,

però només troba quincalla.

També cerca minerals de tots colors:

Malaquita, quars,  turquesa…

Quina bellesa!


I amb el pas del temps el que era una passió,

s’ha convertit en una professió.


Marta Vilà





diumenge, 17 d’octubre del 2021

LA TARDOR QUE JO CONEC

 





La tardor que jo conec

té gust a raïm i cep,

d’olivera i pluja fina,

de bolets amb julivert.

La tardor que jo conec.

 

La tardor que jo conec

les petjades fan crec-crec,

botes d’aigua i un paraigua

i el vent que s’enduu barrets.

La tardor que jo conec.

 

La tardor que jo conec

porta figues i fruits, secs

mandarines i magranes

i el primer dia de fred.

La tardor que jo conec.

 

La tardor que jo conec

té gust a raïm i cep,

d’olivera i pluja fina,

de bolets amb julivert.

La tardor que jo conec.

 

Música: Dàmaris Gelabert

Àlbum: Cançons Populars & noves.