dilluns, 26 de juliol de 2021

TORTA, LA TORTUGA ( Autors: Enric Vergés i Marc Cruells)

 


Il.lustradora:  Jorgina Juvé 


      Ja fa molt de temps, un dia, un avió carregat de productes químics i àcids radioactius va caure enmig del mar i va banyar de productes químics un petit niu de tortugues, amb tres ous petitons. No van tardar a néixer, aquelles petites i bufones tortugues, que van anar nedant cap la platja d’una illa d’Indonèsia, anomenada Sulawesi. Una d’elles es va convertir en un monstret estrany (del que el seu poder era) amb un poder desconegut. Aquell monstre es va anar fent popular entre la gent de la ciutat i una setmana després es va convertir en el terror de tot Sulawesi. Tota persona que el molestava acabava devorat, triturat, desfet i exterminat! Però un dia, mentre dormia, va tenir una revelació, va obrir els ulls i de sobte va sortir disparada en direcció oest. Va estar desapareguda tres dies, i tres dies de felicitat i alegria van passar. De sobte, la tortuga va sortir del seu amagatall i va dir a tota l’illa:

            —Hola, cavallers i donzelles d’aquesta ciutat, sóc Torta la Tortuga, i reclamo la ciutat en el meu nom! A partir d’ara, Sulowasi o Sulawesi,  com es digui, es dirà, Tortopolis! A partir d’ara, les coses canviaran i em tindreu més por que abans, perquè he descobert la manera de fer-me gran, gran i molt gran!

De cop i volta, es va començar a fer gran, fins al punt de ser gegant! Una de les persones que l’estava veient es va enfurismar i el va anar a atacar, desgraciadament, una sola pota va ser suficient per enviar-lo a fer punyetes (al riu). 

Totes i cadascuna de les persones que hi eren, van començar a atacar-la amb pistoles, canons i altres armes de foc, mentre els que no tenien feina o no tenien passaport d’armes, van clavar-li ganivets i estris de cuina. Torta va començar a recular i sense que ho veiés, va caure a l’aigua i per culpa de la seva gran i pesant closca, es va enfonsar al mar profund i es va morir

65 anys després...

         —Mira, net, vols que t’expliqui la història del nom d’aquesta ciutat?

         —Sí, avi, diga'm-la!

—D’acord, escolta: fa molt de temps, Torta, la Tortuga va amenaçar la ciutat, quasi em moro, en aquella època, perquè vaig ser tonto i vaig voler atacar-la jo sol... em van haver de rescatar del riu i fer diverses operacions perquè em recuperés del tot. En aquell instant vaig aprendre que lluitant sol no faig res, val més lluitar junts i units, per vèncer.

 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que la closca s’ha trencat.

 

Marc Cruells i Enric Vergés, 5è Escola Torres Jonama de Mont-ras



Enhorabona Enric Vergés i Marc Cruells pel premi.

Un conte molt original i divertit. Felicitats!!!

I moltes gràcies per voler compartir amb altres persones aquest conte!


I també un aplaudiment a l'Associació sociocultural Mont-ras al Cor

 pel Concurs de Contes Sant Jordi !



dilluns, 5 de juliol de 2021

ENS VEIEM AVIAT!

 





Tres Dites d’estiu:

 

* Sol d’estiu cou com el caliu!


* Tant d’hivern com d’estiu, si podeu, dormiu, dormiu.


* Si  a  l’estiu fa el dia clar, el sol duu el vent per la mà.




Ens veiem a finals de setembre.

Molts Petons i que tingueu un bon estiu!   



dimecres, 30 de juny de 2021

LES LLETRES: T



La tortuga Nicolasa

pren el sol a la terrassa,

llavors, de manera sobtada,

comença una forta ventada.

 

El xiprer i el taronger, com es belluguen!

i voleien moltes fulles.

De sobte, la tortuga rep un impacte,

ha rebut un cop de taronja

però la closca està intacte.

 

I  la tortuga exclama:

Mare meva, quin terrabastall!

Me’n vaig a buscar un amagatall.


Marta Vilà



divendres, 25 de juny de 2021

EL CAVALL VELL

 



En un poble perdut entre les muntanyes es trobava un cavall vell. El cavall  consumit pels anys de vellesa, havia estat un gran corredor de curses i n'havia pogut guanyar moltes.

El seu amo, orgullós del cavall que tenia en aquells temps, presumia del magnífic exemplar el qual, entre altres privilegis, feia que el seu amo guanyés molts de diners en cada cursa de cavalls.

Tanmateix, aquells dies havien quedat sepultats ja feia molts anys, i ara el cavall es trobava cansat i vell  i, pràcticament es passava el dia dormint.

No obstant, el cavall mentre dormia, recordava aquella època d’esplendor. Una nit va somiar amb la millor cursa que havia corregut: ell es trobava amb altres cavalls i no deixava de presumir de la seva fortalesa i velocitat. Estava convençut de que “ era el millor de tots i que aviat guanyaria aquella cursa i moltes més”. Fins i tot va somiar com comentava això amb altres cavalls. Un d’aquells cavalls, d’avançada edat li va dir:

—No presumeixis de la teva joventut, doncs algun dia la perdràs.

Però el cavall pensava que “ això mai li succeiria” i que “ ell seria jove i exitós per sempre”.

Després d’això, el cavall es va despertar sobresaltat i trist i ja no va poder tornar a dormir aquella nit…

L’endemà, el seu amo va arribar al graner on es trobava i, el va portar a un molí on el va vendre a un altre granger perquè el cavall mogués el moli amb la seva força.

Ara oblidat també pel seu amo, no va poder evitar recordar el seu passat i el somni que  havia tingut aquella nit…

Llavors, el  cavall va exclamar:

—Que presumit que he sigut, per creure que la meva joventut seria eterna. Abans corria en les millors curses. Ara tan sols dono voltes a aquest molí.


Moralina:

Mantingues sempre la teva humilitat i mai presumeixis de la teva joventut ni de la teva força, doncs els anys passen i la joventut s’esvaeix.

Autor: Isop


diumenge, 20 de juny de 2021

dimarts, 15 de juny de 2021

LES ORENETES



Oreneta vulgar (Americana)

 Les orenetes ens avisen que arriba el bon temps: després d'un viatge de més de 8.000 quilòmetres tornen a les nostres terres per fer el niu perquè hi troben el clima idoni. Durant tot l'estiu ens faran companyia i, mentre crien els seus polls, ens seran unes bones aliades contra els mosquits.



Oreneta vulgar

 La llargada de l'oreneta vulgar és de 15 a 20 cm, l'envergadura: 32-34 cm  i el pes: 17-21 g.

És una au delicada, gràcil i molt aerodinàmica, de color negre, amb reflexos blaus metàl·lics per dalt i blancs crema a les parts inferiors. Té el front i la gola vermelles i un collaret negre. Les ales són llargues i apuntades, mostren tons blancs a la part inferior davantera. La cua, molt llarga i forcada és de color negre, amb petits ovals blancs quan l’estén, les potes són curtes i sense plomes i la boca és molt ampla, amb un bec curt, pla i negre.

Els joves llueixen tons negres pàl·lids, tenen el front i la gola taronges i una cua molt més curta.

Dimorfisme sexual: Encara que ambdós sexes s’assemblen, la femella és menys brillant, més blanca per sota i amb la cua més curta.

De vol àgil, ràpid i acrobàtic, l’oreneta vulgar ocupa en l’espai aeri les capes baixes, per sota d’avions i falciots.

Es pot observar volant a poca alçada per sobre dels prats i les  gespes dels jardins.





 Mapa base de Roke 





A Catalunya hi viuen cinc espècies d’orenetes, que es poden trobar per tot el territori: l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca, l’oreneta de ribera, l’oreneta cua-rogenca i  el roquerol.


L’oreneta vulgar: És un ocell nidificant estival, comú arreu del territori. Migrador molt comú arreu del país. Hivernant regular, però molt escàs, en algunes zones humides litorals.


El roquerol: És resident en tota mena d'ambients rocosos des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, on pot ser estival només. Migrador i hivernant més localitzat, lligat molt sovint a zones humides litorals, en àrees on no hi és a l'estiu.


L’oreneta de ribera : És un ocell migrador regular i comú arreu del territori. Nidificant estival molt localitzat. No cria mai en cases i edificis.





Les orenetes s’alimenten exclusivament d’insectes. La dieta d’insectes varia segons lloc i època. Les preses més consumides són mosques i mosquits, també caça formigues voladores, vespes, xinxes i petits escarabats.

El mètode de captura consisteix en vols acrobàtics de persecució amb la boca ben oberta, de vegades en petits grups, a poca alçada i no lluny del niu. Una oreneta pot arribar a menjar 850 insectes al dia. El règim alimentari  i els consegüents beneficis que ens aporten han desembocat en la protecció legal de l’espècie, tant a nivell nacional com internacional.



oreneta golablanca 

 El cant de l'oreneta consisteix en una xerrameca musical accelerada, formada per refilets encadenats amb un final característic: Un "Prrr" aspre. Au molt cantarina, emet reclams freqüents, sobretot un agut uit, uit.

Canta de manera contínua, ja sigui amb sons curts o un refilet llarguíssim.


Vola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció. Li agrada volar sobre basses d'aigua on captura insectes o beu aigua.
Cap a finals d'estiu es reuneixen moltes orenetes i es fàcil veure-les parades sobre els fils elèctrics; es preparen per emigrar cap a l'Àfrica on passen l'hivern, tornant a inicis de primavera.



Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica) 
Autor imatge: Agustín Povedano

 L’oreneta cua rogenca: És un ocell nidificant estival, localitzat i no gaire abundant, distribuït de forma irregular per ambients de caire mediterrani. Migrador regular, però escàs, arreu del territori, detectat més sovint al pas prenupcial.



Oreneta pit-roja

A les orenetes els agrada l’ambient urbà, i a l’igual que amb altres espècies, compartim amb elles les ciutats i viles. La seva proximitat ens permet gaudir d'una mica de natura en els entorns urbans. És necessària una labor pedagògica i divulgativa per evitar que aquesta convivència no generi alguns moments conflictius, com pot passar durant la restauració de façanes, o amb l’acumulació d’excrements. D’altra banda, el refranyer popular recorda que “Les orenetes porten sort, i qui les empaita és bord”.




Oreneta cua blanca

  L’oreneta cuablanca: És un ocell nidificant estival molt comú arreu de Catalunya. Migrador regular i molt habitual per tot el territori. Es distribueix des de la franja litoral fins als 2000 m però el 80% de la població catalana es troba per sota dels 600 m.



També es troba àmpliament distribuïda arreu del continent euroasiàtic. És una espècie migradora, que durant l'època de cria (primavera-estiu) es troba des de Portugal fins al Japó i des de la península Escandinava fins al nord d'Àfrica. A la tardor emprenen el viatge cap a les dues grans regions d'hivernada: l'Àfrica subsahariana  i la península de Malàisia.

A Catalunya arriba a partir de la segona quinzena de març i comença a marxar a les darreries d'agost, i els últims exemplars s'observen a finals d'octubre.

El niu és de fang, esfèric i totalment tancat llevat d'una petita obertura a la part superior d'uns 2-3 cm de diàmetre. No es pot confondre amb el de cap altre espècie. Els de l'oreneta vulgar i el roquerol són totalment oberts de dalt mentre que el de l'oreneta cua-rogenca té un distintiu canal d'entrada.




El període de cria de l'oreneta vulgar és variable, s’inicia:

Al març al sud d’Espanya i a l’abril-maig al nord de Catalunya. Finalitza al juliol i agost.

Cria a prop de l’home, l'oreneta adossa el niu en una paret, sota un balcó, sota un porxo, a l’interior de les masies i de les cases velles. A cobert de la pluja  i en un lloc arrecerat del vent.

Freqüentment utilitzen, prèvia reparació, el niu dels anys anteriors.

El temps de fer un niu de nova construcció, variarà en funció de la climatologia i de la disponibilitat de trobar fang. La parella trigarà uns 8-12 dies a fer-ho.

Construeixen un niu amb forma d’olla, totalment obert per la part superior.

Els materials utilitzats són:  fang, aigua, petits branquillons i brins d’herba, que utilitzen per relligar les boletes de fang.

A la base del niu hi posen plomissol, molses  i pèls.

Fidel al lloc de cria  i a la parella, nidifica en solitari. No fa colònies de cria, malgrat que a vegades es poden trobar varis nius junts.

És una au monògama, que viu en parella. Tanmateix de vegades s’han observat mascles criant amb dues femelles simultàniament.



Els ous són de color crema  i amb taquetes vermelloses.

Número de ous: 4-5. El número d’ous per niu decreix de la primera posta a la segona o la tercera.

Incubació: Ho fa principalment la femella. Només surt del niu per menjar.

Naixement: 15-16 dies. (i els ous eclosionen alhora).

Alimentació dels pollets: Els 2 pares.

Els pares van i tornen moltíssimes vegades al dia per portar menjar als pollets.

Estada al niu: unes 3 setmanes. Els pares els continuen alimentant durant uns dies més.

Si les condicions són optimes, per cada niu solen volar set o vuit joves a l’any.

Nova posta: Un cop que els joves s’han independitzat i saben caçar sols.

Número de postes: 2 o 3 (Segons condicions climatològiques i dels recursos alimentaris).

Els joves nascuts de la primera posta poden ajudar els seus pares a alimentar els pollets de la segona/tercera posta, comportament que es coneix com a “cria cooperativa”.


La mortaldat de les orenetes és molt elevada durant el primer any de vida. Tanmateix pot arribar a viure almenys 15 anys.

Destruir els seus nius no només és una il·legalitat (són ocells protegits, i per tant ho estan també els seus nius), sinó que constitueix un acte d’extrema crueltat i indiferència cap a aquests fantàstics ocells.




Com podeu ajudar les orenetes?

En primer lloc, no destrosseu els nius existents i sapigueu que les orenetes sempre tornen al mateix niu. I, en segon lloc, una bona manera és col·locar nius artificials: els podeu trobar en establiments especialitzats. Cal que tingueu present, però, de mantenir lliure d'obstacles la trajectòria dels ocells a través de les obertures. I, per evitar-vos les molèsties que us puguin generar els seus excrements, podeu instal·lar una lleixa de fusta sota del niu per recollir-los i aprofitar-los després com a adob per a les plantes.










Niu d'oreneta cuablanca





Com identificar les orenetes a casa nostra







El cant de l'oreneta



dijous, 10 de juny de 2021

LES LLETRES: U

 


<a href="https://www.vecteezy.com/free-vector/wombat">Wombat Vectors by Vecteezy</a>



La uombat  Eulàlia

viu en  un bosc d’Austràlia,

quan s’ha llevat de bon matí

ha pensat: —Què passa aquí?


Té l’entrada de la casa ben tapada

perquè ha caigut  una nevada,

amb les urpes treu la  neu

i  pensa: —Valga’m Déu!


Un cop és a l’exterior

encara ho veu pitjor,

greta per trobar alguna herbeta

però quan se la fica a la boqueta,

està ultracongelada  i  pensa:

 —No m’agrada!

L’herba és glaçada i  ben mullada.

Marta Vilà






dissabte, 5 de juny de 2021

EL MICO I EL PEIX

 



Un dia, un petit mico passejava per la vora d’un rierol. Estava força avorrit, i així que aquell dia va decidir observar la natura. De sobte, el mico va veure un peix petit sota l’aigua. De tant en tant feia un petit saltiró, de manera que sortia un segon a l’exterior per tornar a submergir-se dins l’aigua.

El petit mico, que mai abans no havia vist un animal com aquell, va pensar que el pobre peix s’estava ofegant.

—Oh!, no! —va pensar—. Pobret! Que s’ofega! L’haig d’ajudar!

Llavors, el mico va agafar el peix amb les mans i, el peixet va començar a bellugar-se amb força, el mico es va pensar que el peix estava molt content perquè  s’havia salvat.

Al cap d’un moment, el peix es va quedar quiet i es va morir. El mico quan es va adonar de que era mort, va pensar:

—Quina llàstima no haver arribat abans!

 

Moralina:

A vegades, intentant ajudar i sense voler-ho, podem acabar empitjorant una situació. Sempre abans d'actuar, hem d'estar molt segurs de les necessitats de l’altre.

Faula Africana


dilluns, 31 de maig de 2021

SI JO TINGUÉS UNA PUA

 




Pepincho Repúa vol trobar amics per jugar. Però quan està disposat a pagar per intentar aconseguir-los?

En el seu camí trobarà alguns personatges, més interessats en ells mateixos, que en ser els seus amics.

I el petit eriçó descobrirà que no sempre es pot cedir als desitjos dels altres i que ser massa generós a vegades és contraproduent. 


Text: Eva Clement i Teresa Arias

Il·lustracions: Eva Clemente


ERIÇÓ

 


Un graciós eriçó fet amb una pera i raïm



dimecres, 26 de maig de 2021

EL BOU I LA CIGARRA

 


Es trobava un bou llaurant la terra amb molt d’esforç en un dia calorós i a prop d’allí  l’observava una cigarra, tan cantadora i mandrosa com sempre. No feia més que observar el bou mentre inventava una cançó. De sobte, la cigarra es va fixar que un dels recs era una mica tort. D’entre tots els altres, tan rectes, cridava l’atenció, així que ràpidament li va dir al bou:

—Vaja quin rec tan tort que t’ha sortit, bou! No sé com el teu amo no se n'ha adonat…

I el bou, molt tranquil i sense deixar de treballar, va respondre:

—Ai mira qui se  n'ha adonat d’un petit defecte entre mil virtuts… Algú que només es dedica a cantar i mai treballa. Si el meu amo no m’ha dit res, és perquè ha ignorat el petit error que he comès, enfront la quantitat de vegades que no m’equivoco.


Moralina:

Només els envejosos són capaços d'aferrar-se a un petit defecte d'entre moltes altres virtuts.


Adaptació del poema en vers

 de l'autor Tomás de Iriarte.

 

divendres, 21 de maig de 2021

LES LLETRES: V




La vaca Ramona té una filleta

que s’anomena Blanqueta.

Avui en el prat li ensenya a la petitona

algunes herbes que són molt bones.

 

L’herba valeriana,

et tranquilitza i és molt sana.

La sàlvia, és la següent!

te la pots prendre o fer-ne un ungüent,

va bé per curar alguna ferideta

que tinguis a la poteta.

 

I  l’herba Marialluïsa

també l’anomenen l'herba de la princesa,

va bé pel mal de panxa, per anar de ventre

i  per treure totes les flatulències.


I si et fa mal el païdor,

el fonoll és el millor!

Marta Vilà