Hi
havia una vegada un gat i un mico que vivien a la mateixa casa com a mascotes.
Eren grans amics i constantment feien tot tipus de trapelleries junts. El que feien habitualment era intentar
aconseguir alguna cosa per menjar i, no
els amoïnava gaire la manera d’aconseguir-ho.
Un
dia estaven asseguts a la vora del foc, veient com es torraven unes castanyes a
la llar de foc.
—M’agradaria
tan agafar-les —va dir l’astut mico —. Però tu ets molt més hàbil per aquestes coses que jo. Treure-les i jo en
faré dues parts.
El
gat va estirar la pota amb molt de compte, va arraconar algunes cendres i va
treure ràpidament la pota perquè cremaven. Llavors ho va intentar de nou,
aquesta vegada intentant treure una castanya, però no ho va aconseguir. El
tercer cop finalment va aconseguir treure una castanya. El gat va continuar traient
castanyes tan ràpidament com podia i cremant-se en moltes ocasions greument la
pota. Mentre les anava traient del foc, el mico sense que el gat se’n adonés se
les anava menjant.
Llavors
va entrar l’amo i els dos animals varen fugir espavorits. El gat es va quedar
amb la pota cremada i sense castanyes i diuen, que a partir d’aquell dia es va
conformar en caçar rates i ratolins i es va relacionar ben poc amb el mico.
Moralina:
L’adulador
sempre busca algun benefici pel seu propi interès
El ximpanzé és una espècie de primat pròpia de l’Àfrica
tropical. Són els parents vius més pròxims a l'ésser humà; la seva branca
evolutiva es va separar de la branca dels humans fa aproximadament 7 milions
d'anys i comparteixen un 98'6% de l'ADN amb ells.
Hi
han dues espècies de ximpanzés, el ximpanzé comú i el bonobo o ximpanzé pigmeu.
El
ximpanzé comú es distribueix en països situats a la vora dreta del riu Congo,
com els goril·les, succeeix que en ocasions els seus territoris es superposen.
El bonobo habita a la vora esquerra del mateix riu. Totes dues espècies viuen
en boscos tropicals i subtropicals tant humits com secs, boscos de ribera i
sabanes de 21 països del centre d’Àfrica (en el cas del ximpanzé comú) i en
boscos de la República Democràtica del Congo en el cas del bonobo.
El
ximpanzés comuns en posició erecta mesuren entre 1 m i 1,7 m d'alçada. Els
mascles en llibertat pesen entre 40 i 60 kg, mentre les femelles pesen entre 30 i 50 kg. Els braços dels ximpanzés són molt més llargs que les seves cames.
L'envergadura dels seus braços és d'aproximadament 1,5 vegades l'alçada de
l'individu. Els braços llargs li permeten a aquests primats balancejar-se
passant de branca en branca. Posseeixen dits i mans llargues, però el polze és
curt. Això els permet sostenir-se de les branques sense interferir amb la
mobilitat dels polzes.
Les diferències entre el ximpanzé comú i el bonobo no són
gaire grans. Els bonobos tenen les cames més llargues i els braços més curts,
el tronc és més estret. Són generalment més baixets, amb un crani més arrodonit
i la cara més aplanada. A més a més, els bonobos exhibeixen un comportament
social diferent als ximpanzés comuns, essent aquests més conciliadors i pacífics.
També es mantenen més estona en posició vertical i
utilitzen més eines per aconseguir aliments.
Els ximpanzés són tant
arboris com terrestres, passant la mateixa quantitat de temps sobre els arbres
que sobre el terra. La seva manera de desplaçament habitual és de quatre
grapes, utilitzant les plantes dels peus i les segones falanges dels dits de
les mans, i poden caminar en posició bípeda únicament per distàncies curtes.
La
seva alimentació inclou fruita, fulles i altres plantes, mel, insectes (especialment
tèrmits) i ocasionalment ous i carn. Són capaços de llençar objectes i crear
eines.
Cada vespre fan un niu de fulles d’alt
d’un arbre per protegir-se dels depredadors. Els nius els fan per poder dormir en posició horitzontal i estar més confortables.
Tenen reaccions emocionals molt semblants a les humanes.
Mostren les seves emocions i tenen un sentit innat de la justícia. Ho demostren
en el repartiment equitatiu de les seves recompenses o menjar, per exemple: després d'haver col·laborat en una cacera.
La
reproducció del ximpanzé se situa entre els 8 i 10 anys d’edat. En alguns
grups hi ha un mascle dominant i és l’únic que s’aparella amb les femelles. Amb
aquest tipus de jerarquia, els mascles s’enfronten entre si per ser el líder
dominant. En altres grups l’aparellament es produeix entre varis mascles i femelles. No hi ha un ordre establert, però es creu que quan més aliment i
terreny tenen s’aparellen amb més freqüència.
L’embaràs
oscil·la entre 225 i 260 dies.
Generalment neix una sola cria que pesa uns 2 quilos, tot i que els bessons són força comuns.
La
mare porta les seves cries al pit i l’esquena durant els primers sis mesos de vida, després
dels sis mesos poden començar a moure’s per compte propi, però no gaire lluny
de la mare. La mare l'alleta fins els 2 o 3 anys d'edat.
Una
femella només dona a llum un cop cada tres o quatre anys aproximadament, això li permet
enfocar la seva atenció en la cura del
petit.
Les
mares poden romandre a la vora dels seus fills grans, fins i tot quan en tenen
d’altres de més petits. Els germans grans solen ajudar en la cura del petits.
Els
mascles no solen participar en la criança dels seus fills, però s’involucren en
activitats lúdiques a mesura que envelleixen. A vegades són molt agressius amb
els joves, això fa que els mares vigilin els seus fills per protegir-los, en d’altres
ocasions se’ls ha observat tractant d’alimentar als joves quan els recursos
alimentaris són extremament baixos.
Tenen una esperança de vida de 40 a 45 anys en llibertat.
La
UICN ( Unió Internacional de Conservació de la Natura) ens permet conèixer l’estat
d’amenaça de les espècies d’animals i plantes del món i la categoria, en una
escala que va des de les espècies que no estan en perill a les que estan molt
amenaçades o, fins i tot, s’han extingit. Segons la “Llista vermella”
totes les espècies de ximpanzé estan totes dins la categoria de: ”Perill”, tot
ser una espècie protegida i estar prohibit el seu comerç.
Vet
aquí que una vegada, hi havia una alpaca que es deia Miski i vivia en un poblet
de muntanya de Perú, dins d’un gran
ramat d’alpaques.
La
Miski era una alpaca molt especial, es comportava com un animal de teràpia i,
tenia la capacitat de fixar-se en les cares i gestos de les persones i detectar
els canvis en el seu estat d’ànim.
Els
propietaris de la Miski tenien només un filla, la Sami, que era una nena molt
dolça i carinyosa, el vincle que tenien la nena i l’animal era tan fort que
fins i tot l’alpaca acompanyava a la Sami a l’escola. Al costat de la petita
escola rural, la mestra havia accedit a deixar-hi construir un petit tancat
perquè l’alpaca s’esperés allí mentre
duressin les classes.
Cada
dia, abans d’anar a l’escola, la Sami
guarnia l’alpaca amb alguna manteta de colors que ella mateixa havia
teixit amb molt d’amor i després li posava a sobre la seva petita motxilla i
anaven les dues fins a l’escola, que no era molt lluny, la portava lligada per
tal que no és perdés o pogués fer mal a algú sense voler.
A la
Sami no li agradava gaire anar a l’escola, el motiu era que quan parlava les paraules no li sortien amb
fluïdesa de la boca..., era una nena tartamuda i aquest fet feia que ella es posés
nerviosa cada vegada que havia de parlar amb algú.
<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/vestida-traje-nativo-americano_44860331.htm#query=ni%C3%B1a%20peruana&position=42&from_view=search&track=ais">Imagen
de brgfx</a> en Freepik
La
majoria dels seus companys eren molt respectuosos amb ella i, quan la senyoreta
després de la lectura els hi feia preguntes, intentaven que no se’ls escapés el
riure quan li tocava el torn a la Sami. Però en el grup hi havia dos germans
bessons molt burletes que no s’estaven de fer-se un tip de riure després de
cada intervenció de la nena. I tot i que la senyoreta, en acabar la classe, els
castigava fent-los quedar una estoneta
més per la manca de respecte cap a la seva companya i els intentava explicar
que no estava bé el que feien, que es tenien de posar en el lloc de la nena i
pensar que si a ells el passés no els agradaria que els seus companys se’n
riguessin. Els dos germans que no eren gens empàtics actuaven com si la mestra
no els hagués dit res.
I
així els dos germans, com que no canviaven de conducta sortien gairebé cada dia
tard de classe i els seus pares els renyaven per aquest motiu.
Un
dia que la Sami anava a escola, els dos
germans es varen acostar a ella. Es van fer un tip de riure només de veure
l’alpaca i varen començar a burlar-se de l’animal i d’ella. La Miski que era
molt llesta de seguida va apreciar que la cara de la nena es transformava, ja
no reia i ara semblava que tenia por. Com que l’alpaca era molt protectora es
va acostar als nens per defensar la nena, però ells s’ho varen prendre a broma
i van intentar tocar-la, llavors la Miski els va avisar amb diversos sons,
però ells varen continuar jugant fins que l’alpaca es va enfadar i els va
deixar ben dutxats amb les seves escopinades.
Els
dos germans que eren molt rucs, varen buscar revenja en comptes d’aprendre la
lliçó que els havia donat l’alpaca i cada dia esperaven en el trajecte del camí
a la Sami i sempre passava el mateix, que l’alpaca posava fi a la incòmoda situació a base d’escopinades i els escarmentava
per la seva mala actitud.
I
com que els dos germans després de l’incident tenien d’entar a classe i feien
pudor a saliva, cap company es volia seure al costat d’ells..., així va succeir
que cada vegada estaven més sols perquè cap nen es volia relacionar amb ells.
I
ells encara li van agafar més rancúnia a l’alpaca i un dia li varen obrir la
porta del tancat i l’animaló es va escapar.
Quan
la Sami va sortir de la classe i va veure que la Miski no hi era, es va fer un
tip de plorar i va marxar corrents cap a casa seva.
La
mestra molt preocupada va anar a parlar amb els pares de la nena i va decidir
investigar el que havia succeït. L’endemà es va adonar que algú havia obert el
portalet del tancat i se li havia
enganxat un botó de l'uniforme al obrir-lo, aquest havia quedat subjectat per un
minúscul trosset de tela al tancat.
Quan varen arribar a classe tots els alumnes, la senyoreta va comprovar tots els
uniformes i, sorpresa, a un dels germans li faltava un botó.
En
acabar la classe la mestra va fer quedar els germans i va aconseguir que li
expliquessin el que havia succeït el dia anterior.
També
va acordar amb ells que s'encarregarien d’organitzar una cerca de
l’animal, que aconseguirien trobar gent per fer-ho i penjarien cartells per tota la zona.
I
d’aquesta manera al cap d’un parell de dies i amb l’ajuda de la gent del poble
varen trobar l’alpaca. La Miski estava tan esgotada de córrer amunt i avall sense trobar casa seva que
s’havia quedat adormida en un prat.
Tothom
es va alegrar molt de trobar-la i, la Sami va córrer cap a ella a tota
velocitat, l’havia trobat tant a faltar i
aquells dies havien estat tan tristos.
Els
dos germans també es varen acostar a l’alpaca molt riallers i emocionats i
l’alpaca, com que desconfiava d’ells, els va sorprendre amb una gran escopinada.
Però els germans no s’ho varen prendre malament, aquest cop van entendre que s’ho havien ben merescut.
I a partir d’aquell dia els dos germans van ser molt més respectuosos amb els seus companys i no es varen tornar a burlar
més de la Sami.
