Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SABIES QUE...? Animals Invertebrats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SABIES QUE...? Animals Invertebrats. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de novembre del 2019

EL POP




Els pops són animals invertebrats, de la família dels mol·luscs cefalòpodes, igual que els calamars i  les sèpies, i  el tret comú de tots ells és que tenen el cos format per un cap  i  les extremitats. Els pops tenen vuit tentacles amb ventoses enganxoses  i  al cap hi tenen els ulls  i  el cervell.

Els pops són considerats els animals invertebrats més intel·ligents del planeta. 




Els pops s'alimenten de peixos, mol·luscs i crustacis, com ara crancs i gambes. Són caçadors i atrapen les seves preses amb l'ajuda de les ventoses que tenen a les potes.




Aquests cefalòpodes s'arrosseguen pels fons rocosos, però també poden nedar. A més, tenen una cavitat a través de la qual expulsen aigua  i  així es poden desplaçar més ràpidament, com si anessin a propulsió.




En només uns segons un pop es pot tornar gairebé invisible. Aquests animals tenen una gran capacitat per camuflar-se en l'entorn. No només canvien de color, sinó també la forma del cos.




La majoria de pops viuen només el temps suficient per madurar  i  reproduir-se. El temps de vida varia depenent de l'espècie, els pops comuns viuen de 2 a 3 anys, mentre que els pops gegants poden viure de 3 a 5  anys.




Els pops tenen tres cors: dos dels cors porten la sang sense oxigen a les brànquies ( que són els òrgans respiratoris mitjançant els que realitza l'intercanvi de gasos) i el tercer transporta la sang oxigenada a la resta del cos. La seva sang té un to blavós, com les sèpies  i  els calamars el motiu és que en comptes d'hemoglobina utilitzen la hemocianina com a molècula transportadora d'oxigen. La hemocianina conté coure en comptes de ferro per aquest motiu és de color blau. 




Tenen un dipòsit de tinta que fan servir per desorientar els seus depredadors. Quan se senten amenaçats, la deixen anar i enfosqueixen l'aigua.  D'aquesta manera confonen els que els ataquen  i  tenen temps de fugir. 




Un cop fecundada la femella  busca un lloc per realitzar la posta, un cova o una esquerda en una roca de suficient amplitud, amagada i fàcil de defensar. Una posta de pop oscil.la entre 20.000  i  100.000 ous.




La femella col·loca els ous en penjolls que uneix al sostre de la cova per un extrem, formant una mena de raïms. El desenvolupament embrionari dura de 1 a 4 mesos, depenent de l'espècie. Durant aquest temps la femella els aireja i el protegeix, no s'alimenta si no que aprofita les seves substàncies de reserva per sobreviure. Quan els petits pops eclosionen llavors la mare, esgotada  i  desnodrida mor.








La suau intel·ligència del pop






Naixement dels pops




Què passa amb els pops ?

Mini-documental en clau d'humor


diumenge, 25 de juny del 2017

LA VESPA DE MAR





Chironex fleckeri (conegut popularment com a vespa marina, fibladora de mar, medusa caixa, o simplement "cubomedusa") és una medusa cubozoa molt verinosa, nativa del nord d'Austràlia. El nom "cubomedusa" és molt informal, més aviat incorrecte; aquest terme es refereix a totes les cubomeduses, dels quals C. fleckeri només n'és una de les aproximadament 36 espècies conegudes.





L'ombrel·la (cos principal) és gairebé quadrada, translúcida i de color blau i verd (això fa que sigui molt difícil de veure) de la qual surten els cilis o tentacles, d'aproximadament 80 cm. Encara que quan cacen els seus tentacles poden arribar a mesurar 3 metres.






Aquesta espècie és famosa a causa del seu extrem verí. Als seus tentacles hi ha molta densitat de nematocists, la suficient per matar 60 humans adults en 3 minuts. És considerada l’animal més verinós del món.





Generalment, la fiblada passa inadvertida per les seves víctimes. Als 20 minuts, apareixen els efectes: dolor intens a tot el cos, el ritme cardíac es triplica, la tensió sanguínea es duplica, normalment les víctimes moren d'una embolia cardíaca.

Les víctimes també presenten dificultat per respirar, nàusees i vòmits, inflamació i dolors greus, batecs del cor lents i mort del teixit cutani. En el cas dels humans, si el verí penetra en el sistema sanguini, es pot produir la mort en menys de 3 minuts. L'atac de la vespa de mar deixa les marques dels tentacles a la pell, les seves lesions són similars a les marques d'una arma com el fuet.






Segons un estudi del National Geographic, es tornen més mortíferes amb l'edat. Les joves, només tenen verí al 5% de les seves cèl·lules urticants, però les adultes en tenen al 50%, cosa que els permet caçar preses més grans. Això no obstant, alguns animals en són immunes, com ara les tortugues de mar.

Una diferencia notòria de les vespes de mar amb altres meduses, és que posseeixen nombrosos ulls, però encara no saben com processen el què veuen, perquè no tenen sistema nerviós central. També han desenvolupat la capacitat de moure’s, s'autopropulsen en comptes de simplement flotar a l’aigua. Les vespes de mar s'alimenten de plàncton, peixets, i animals petits.










L'animal més verinós del món





Informació de la Vespa de Mar