dimarts, 31 de desembre de 2019

dimarts, 17 de desembre de 2019

ELS ABELLOTS I LES ABELLES





Va succeir que alguns ruscs de mel no tenien propietari. Els abellots els reclamaven, les abelles si oposaven; es va portar el conflicte davant del tribunal d'una certa vespa: àrdua era la qüestió; testimonis afirmaven haver vist volant al voltant d'aquells ruscs uns bitxos alats de color fosc, semblants a les abelles; però els abellots també s'hi assemblaven.
La senyora vespa, no sabent que decidir, va obrir de nou el sumari i per una major il·lustració, va cridar a declarar a tot un formiguer, però ni amb això va poder aclarir la qüestió.

—Em voleu dir el per què d'aquest enrenou? —va preguntar una abella molt llesta —. Sis mesos fa que està pendent el litigi i ens trobem en el mateix lloc que el primer dia. Mentrestant,  la mel s'està perdent. Ja seria hora que el jutge avances el cas; bastant li ha està durant la ganga. Sense tantes interlocutòries ni providències; que treballin els abellots i nosaltres també ho farem, i veurem qui sap fer ruscs molt ben acabats i plens de deliciosa mel.

No varen guanyar els abellots, demostrant que aquell art era superior a la seva destresa, i la vespa va adjudicar la mel a les seves veritables propietàries.

Moralina:

Per l'obra es coneix a l'obrer. Res parla més de tu que les teves accions.

Autor. Jean de la Fontaine


divendres, 13 de desembre de 2019

POLLA D'AIGUA O GALLINETA D'AIGUA


Autor imatge: U.S. Fish and Wildlife Service



A la cara hi té un escut vermell,
el cos és de color pissarra,
les potes verdes  i  groguetes,
i  els dits dels peus llargs com mongetes.

Marta Vilà


Informació i protecció de la gallineta d'aigua


dilluns, 9 de desembre de 2019

EL RUC




El ruc o ase ( Equus africanus asinus) és un animal domèstic de la família dels èquids. Els rucs van ser domesticats per primera vegada fa 5000 anys abans de Crist; i des de llavors han estat utilitzats per l'ésser humà com a animals de càrrega i per cavalcar.                


La paraula «ase» procedeix del terme que designa aquest animal en llatí: asinus , i que també és la usada en el seu nom científic per designar a la subespècie domèstica. Els termes, també llatins, que designen el seu gènere i espècie, Equus africanus, signifiquen literalment «cavall africà».



El ruc actual és descendent dels rucs salvatges que habitaven a l'Àfrica. Són animals forts i resistents, capaços de sobreviure en ambients calorosos amb poca aigua com el desert. No estan adaptats a viure en llocs freds.



La seva alimentació és herbívora, mengen forces aliments, prefereixen l'herba, el fenc, arbusts llenyosos, també els agraden els vegetals i són animals que necessiten menys menjar, en comparació , amb altres animals de la seva mateixa mida.



Aprofiten molt bé l'aigua de totes les plantes que mengen, per aquest motiu beuen poc i no beuen de fonts d'aigua  poc netes.



El prejudicis al voltant del ruc també anomenat burro, han convertit el seu nom en un insult, però en realitat són animals molt intel·ligents i espavilats. Els seus moviments són lents  i sembla que mai tenen presa, però quan se'ls hi dona una oportunitat, demostren ser molt llestos  i capaços de resoldre problemes complexos. 




Es caracteritzen per la seva gran valentia i s'utilitzen per protegir els ramats dels llops. Generalment fan servir les femelles amb aquesta finalitat, perquè protegeixen el ramat com si fos la seva família; gràcies a les seves grans orelles poden detectar els depredadors, utilitzen el seu bram per alertar i les seves coces per defensar-se. En el cas dels llops, quan veuen aquesta reacció buscaran preses més fàcils.



A vegades s'introdueix un ruc dins d'un grup de cavalls nerviosos, el motiu és que els tranquil·litza. Els rucs es poden reproduir amb els cavalls, però les cries no solen ser fèrtils. Els híbrids s'anomenen mul o matxo si són mascles  i mules si són femelles. 




No els  hi agrada la soledat. Poden crear una amistat per tota la vida amb els seus companys rucs i sentir angoixa després de la seva separació. Quan viuen sols crearan vincles afectius amb altres animals com ovelles, ponis, vaques…




L'embaràs de la burra dura uns 12 mesos, encara que el període de gestació por oscil·lar de 12 a 14 mesos depenent de l'espècie, donen a llum un sol ruquet. En rares ocasions poden néixer bessons. L'alletament dura uns 8 o 9 mesos.




Un ruc viu entre 15 i 20 anys, encara que s'han documentat exemplars que han arribat als 40 anys.
Són animals valents, tossuts, sociables i, prudents a l'hora de prendre decisions per protegir la seva pròpia seguretat.









El ruc català en perill d'extinció







7 races de rucs estranyes






Un ruc bramant