Amb
aquest aspecte tan original
sembla
un peix tropical,
té
unes taques groguetes,
als
ulls i a les aletes.
Sembla
embastat amb fils de seda
de
tonalitat blau iridiscent,
i als mascles en època d’aparellament,
el
to del cos els canvia a un roig
intens.
Marta Vilà
Un rei àrab travessava el desert quan de sobte es va trobar amb la pesta. El rei es estranyar de trobar-la en aquell lloc:
—Atura’t
pesta! On vas amb tanta pressa?
—Vaig
a Bagdad —va respondre llavors ella—. Penso emportar-me cinc mil vides amb la
meva dalla.
Uns
dies després, el rei va a tornar a trobar-se en el desert amb la pesta, que
tornava de la ciutat. El rei estava molt enfadat i li va dir a la pesta:
—Em
vares mentir! Vares dir que t’emportaries cinc mil persones i varen morir
cinquanta mil!
—Jo
no et vaig mentir —va dir llavors la pesta—. Jo em vaig emportar cinc mil vides… però
va ser la por la que va matar a totes les altres.
Moralina:
La
por pot ser més destructiva, fins i tot, que la causa que ens espanta.
Faula Àrab
 |
| Autor: Dmitriy Konstantinov |
Un
peix molt menudet,
el
musell llarg i finet,
de
color rosat amb un toc daurat,
i la zona de la panxa d’un to platejat.
Forma
grans bancs i és molt sociable,
s’alimenta de larves de peixos i plàncton,
és bonic, però no tan popular,
com el seu parent el cavallet de mar.
Marta Vilà
Els espiadimonis són fàcilment identificables, acostumen a ser de color verd i blau metal·lic, tenen l’abdomen més llarg i estilitzat, mantenen les ales arreplegades cap enrere en repòs i, presenten una morfologia del cap en forma de martellet, molt eixamplat lateralment amb els dos ulls situats als extrems.
Una de les principals característiques de les libèl·lules
son els seus grans ulls compostos, que són molt grossos en comparació amb el
seu cos. Els ulls consten de nombroses unitats visuals
anomenades ommatidis ( cada ommatidi és una unitat proveïda de còrnia, con cristal·lí i retícula
sensitiva i té el seu propi camp visual, completament diferent als dels altres
ommatidis). En el cas de les libèl·lules els seu nombre és molt alt i pot
arribar als 30.000 ommatidis. Els seus ulls funcionen com si milers d’ells
estiguessin concentrats en un, proporcionant una visió de mosaic, amb aspecte
de rusc. Això fa que posseeixin una excel·lent visió panoràmica, que fins i tot els permet caçar mosquits al
vespre pràcticament en la foscor, on nosaltres només percebríem el brunzit del
mosquit.
Són
grans depredadors en tot el seu cicle de vida i tenen una dieta inespecífica.
Les larves s’alimenten principalment de puces
d’aigua, larves de mosquit, cucs i altres invertebrats. Les larves d’odontats
més grans poden capturar capgrossos, peixets
i vertebrats petits.
Els
adults s’alimenten a les zones boscoses on cacen altres insectes com ara:
mosquits, mosques, vespes, formigues... i, fins i tot papallones i
libèl.lules de mida més petita.
Els trobarem volant
d’abril a juliol en el cas de les espècies primerenques, de juny a agost per a
les estiuenques i de setembre a novembre per les tardanes, si la temperatura
ho permet.
Els odonats han estat
considerats indicadors de confiança de la qualitat ecològica dels medis
aquàtics, donades les exigències que presenten certes espècies durant la fase
larvària.
La pèrdua de zones de medi
aquàtic o la degradació o dessecació d’altres, per a la ramaderia, pesticides i
el canvi climàtic fan que a Catalunya tinguem diverses espècies amenaçades.
Realitzen dos tipus de vol: la parada nupcial que fa
només el mascle i el vol nupcial que el fan junts.
El mascle subjecta a la femella per la regió del coll
mitjançant uns apèndixs abdominals semblants a tenalles.
La posta:
Els ous són introduïts en les tiges de les plantes o dins
l’aigua. Són esfèrics amb un revestiment gelatinós
 |
| Aparellament d'espiadimonis |
Des
de que eclosiona de l’ou, habitualment dipositat directament al medi aquàtic,
el seu desenvolupament pot durar tres o quatre mesos i fins i tot, dos o tres anys depenent de l'espècie. En aquest període la larva va augmentant de mida a
través de successives metamorfosis graduals. Al final de la seva etapa larvària
pateix la metamorfosis final, on la larva surt de l’aigua, busca un
lloc idoni per fixar-se i n’emergeix l’adult
aeri.
