dilluns, 30 de gener de 2017

MALA REPUTACIÓ






Passa una serp i exclama:
-Quina vida més arrossegada que porto!

En aquell moment passa una panerola i li diu:

-I tu et queixes!, que no tens motiu.
-Desgraciada de mi!
-Tot el dia netejant brutícia. I quan em veuen encara diuen:

-Quin fàstic!





Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel·lectual
Autora: Marta Vilà


LA FORÇA NO HO ÉS TOT!






En Jaumet li diu a la seva mare:

-Mare, el pare diu que té més força que un goril·la.

I ella  respon:


-I  menys cervell que un mosquit.



(Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel.lectual)
Autora: Marta Vilà

dijous, 26 de gener de 2017

EL LLOP I EL CAVALL







Passava un llop per un sembrat de civada, però com que no era un menjar del seu gust va prosseguir el seu camí. Al cap d'una estona, va trobar un cavall i el va acompanyar al camp. El llop li va comentar la gran quantitat de civada que havia trobat, però que enlloc de menjar-se-la ell, s'estimava més que se la mengés el cavall, perquè li agradava molt  escoltar el soroll  que feien les seves  dents  quan se la menjava.

Però el  cavall li va contestar:

-Amic!, si els llops mengessin civada, no hauries preferit complaure les teves orelles sinó el teu estómac.

Moralina:

Encara que els malvats, actuïn com bones persones, no se’ls ha de creure.

Autor: Fedre

dilluns, 23 de gener de 2017

EL CAVALLET DE MAR










El seu nom procedeix de la combinació de dos termes  hippo del grec ( que significa cavall), per la semblança del seu cap amb el d'un cavall, i del llatí campus ( que vol dir espai obert i pla, aplicable a les planúries i també al mar).







Són éssers venerats en la mitologia etrusca, fenícia, i sobretot a la Grècia clàssica, amb una rellevant presència en el teatre i la poesia. Aquests peixos, apareixen en una de les més importants obres mai escrites a  occident, la Ilíada d' Homer, on els cavallets de mar guien el carro de Posseidó, el déu del mar.








Com si fos una mena de cangur, el mascle acull la posta de la femella en una bossa ventral. La fecundació es produeix mentre el ous entren al sac del mascle. Els ous hi romanen entre de 10 dies i 6 setmanes depenent de l'espècie i de la temperatura del mar, fins que arriba el moment de l'eclosió; en aquest moment, abandonen el ventre patern i comencen a campar pel seu compte.









Són monògams (les parelles es mantenen juntes fins que mort un dels seus membres). Moltes vegades les parelles s'agafen de la cua.  Tenen una esperança de vida de dos anys. El seu envelliment es fa evident quan el cos de l'animal comença a perdre la seva pigmentació.
 







El cos del cavallet de mar està cobert de plaques òssies. La seva forma de nedar és molt diferent dels altres peixos, mantenen el cos en un angle recte amb el cap, s'impulsen amb l'aleta dorsal que té forma de ventall. L'aleta dorsal l'impulsa en els desplaçaments horitzontals, i l'agita unes 3 vegades i mitja per segon. Tenen una cua prènsil que els serveix de timó, i que s'enrosca en forma d'espiral i els permet subjectar-se als coralls i les plantes subaquàtiques.


Autor: Schreibsal




S'alimenten de petits invertebrats. Posseeixen un sistema visual  amb uns ulls que tenen mobilitat  independent, mengen petits crustacis que formen part del zooplàncton. L'aspiren a través del seu morro i se l'empassen sencer, perquè no disposen de dents. Es veuen obligats a consumir grans quantitats de menjar, degut a que pràcticament no tenen estómac.





Tenen a la seva pell unes cèl·lules anomenades cromatòfors, que els permeten canviar el to i el color de la seva pell quan es senten amenaçats, o durant el festeig. La velocitat del canvi de color, dependrà de la situació, essent molt ràpid en una situació de vida o mort.









El cavallet de mar d'algues també es coneix com a drac marí (en anglès, sea dragon) parent dels cavallets de mar. A diferència dels cavallets de mar la seva cua no és prènsil i el seu cos és més allargat, i presenta unes prolongacions que semblen fulles, que li permeten camuflar-se entre les algues (en concret entre el Kelp, una alga molt comuna als llocs on habita).







El més sorprenent del cavallet de mar foliaci, és la seva capacitat de mimetisme, que utilitza per evitar els depredadors i perquè les seves preses no el vegin, simulant a la perfecció les fulles i tiges de les plantes marines.










El cavallet de mar en perill d'extinció




Animals increïbles : El cavallet de mar




El cavallet de mar: Característiques



dilluns, 16 de gener de 2017

EL FLAMENC DESPISTAT






El flamenc rosa està pescant
i una cosa acaba trepitjant,
ell  pensa que és una gran roca,
si  enfila i amb el bec  ho  toca.



De sobte la roca es mou
i ell sent molt  d’enrenou.
Ha despertat el cocodril
que dormia tan tranquil.



Tots els flamencs  l’estan avisant
i ell segueix tan feliç i campant.
"Que se’t menja el cocodril!
La teva vida penja d’un fil!"



I mentre tots l’estan mirant
i continuen cridant,
el cocodril obre la bocassa,
i  per poc no se’l empassa.



El flamenc surt amb molts treballs
i sense rebre gaires talls,
només té unes quantes rascadetes
a les dues potetes.



Els seus amics encara estan exaltats,
amb els cors ben accelerats...
I el flamenc els diu quan va tornant,
que no n’hi havia pas per tant!

Marta Vilà



dijous, 12 de gener de 2017

EL MONSTRE DE COLORS







El monstre de colors està fet un embolic...

Autora: Anna Llenas


dilluns, 9 de gener de 2017

LA SERP VERINOSA MÉS GRAN DEL MÓN: LA SERP COBRA









LA SERP COBRA







Autor: Kamalnv




Les cobres reials viuen en regions de selves espesses de l'Índia i Àsia, són difícils de trobar degut a la seva coloració, el risc d'entrar en contacte amb elles en el bosc és baix, ja que tendeixen a estar en llocs molt densos; degut a la desforestació i a la pèrdua d'hàbitats  també es poden  trobar en llocs inusuals.

 El seu verí no és el més potent del món, però, el què el fa letal, és la  gran quantitat de verí que inocula la serp en una mossegada. La cobra reial és  la serp verinosa més gran del món i pot arribar a mesurar entre 5 i 6 metres.






Autor: Kamalnv

El verí d'aquestes serps ha estat estudiat i utilitzat en analgèsics i medicaments contra l'artritis, i també s'ha utilitzat en tractaments del cor en persones que han sofert una aturada cardíaca.



Autor: Saleem Hameed



És una espècie molt beneficiosa per l'home, perquè és una serp ofiòfaga,  que vol dir que la seva dieta consisteix en altres serps, incloses les verinoses com la víbora Russell, que sí suposa un perill important pels humans. No obstant, tot i els seus beneficis, l'home la persegueix per por o ignorància. 






Posseeix un verí molt potent que ataca el sistema nerviós degut a una neurotoxina. Si després d'una mossegada, la persona o animal no és atès ràpidament, té una probabilitat de morir d'entre un 50% - 60% . Una petita quantitat de verí pot matar 20 persones o un elefant. Els seus ullals tenen  forma de canal i estan ubicats a la part frontal de la mandíbula.






Els éssers humans són una amenaça per la cobra reial, perquè destrueixen el seu hàbitat natural i usurpen els seus territoris en benefici propi, per exemple: per l'agricultura i la indústria.

Els encantadors de serps les utilitzen pels seus espectacles d'una manera inhumana, han eliminat el verí dels seus ullals i fins i tot a vegades els hi han extret. D'aquesta manera, resulten inofensives i són estimulades visualment, per entretenir la gent.



Autor: Self


Les cobres són ovípares i poden posar de 21 a 40 ous que són protegits per la mare. Dos mesos després de l'aparellament, ella mateixa construeix el niu  amb fulles i branques. El període d'incubació oscil·la entre 70 i 77 dies. Durant aquest període les femelles es tornen molt agressives. El mascle també romandrà a la vora del niu per protegir-lo dels  possibles depredadors.
Quan falta poc perquè neixin les petites cobres  la mare marxa del niu, diuen que és per evitar possibles temptacions de menjar-se les seves cries.



La mangosta és el pitjor enemic natural de les cobres. Aquests mamífers carnívors, posseeixen un pelatge molt dur que els protegeix de les mossegades de les serps. Gràcies a la seva rapidesa i agilitat, les mangostes aconsegueixen derrotar les cobres en les seves freqüents baralles. 













La cobra reial, la reina de les serps






La serp verinosa més gran del món


dijous, 5 de gener de 2017

LES SARGANTANES I EL CÉRVOL









Dues sargantanes prenien el sol dalt d'un mur. Una d'elles estava endormiscada per la  calor. L'altre, estava intentant empaitar amb la seva llarga llengua els mosquits que voleiaven a la vora  d'ella, quan de sobte, va veure un cérvol que sortia d’un bosc proper. La sargantana es va oblidar de l'àpat que li oferien els mosquits i es va posar a admirar el cérvol, doncs li cridava l'atenció el seu posat reial  i la seva imponent cornamenta.

Contemplant el bonic animal, la sargantana es va sentir descontenta amb la seva sort i va començar a lamentar-se.

-Quin destí tan terrible el nostre –li va dir a la seva companya -.Vivim, es veritat; però aquest viure no és més que subsistir. Ningú es fixa amb nosaltres; no cridem l'atenció de cap animal. Per què no hauré nascut cérvol?

Però la sargantana, va interrompre bruscament el seu discurs quan va veure una bandada de gossos que sortia del bosc i atacaven al cérvol i el mataven.




Llavors, la sargantana que havia estat dormitejant  li va dir a l'altre:

-Encara et canviaries per aquell cérvol? Tothom que sobresurt en alguna cosa té molts enemics. Jo crec que viure modestament, ignorant el món, té també els seus avantatges.

I en acabat, la sargantana va tornar a tancar els ulls, i va continuar dormint sota l'escalfor del sol del migdia.

La sargantana que primer havia estat parlant es va quedar pensativa i en silenci. Es va empassar una mosca que se li va posar a prop i, per uns instants  es va sentir feliç de la seva sort, ara podia descansar tranquil·la, dalt del mur, donant-se bons àpats de mosques i mosquits, sense tenir enemics ni ningú que l'envegés.
MORALINA:


Tots les persones  que destaquen en alguna cosa tenen enemics.


Autor:  Isop


dilluns, 2 de gener de 2017

EL CAMALEÓ





Dalt de la branca el camaleó,
observa amb atenció,
ben amagat entre el fullatge
amb un vestit verd de camuflatge.



Busca algun insecte per menjar
perquè el seu estómac deixi de rondinar.
Els ulls no li paren de rodolar
i  s’ha començat a marejar.



Pensa que la vida no és cap paradís,
es deprimeix i es torna gris
 i  per complicar més la situació,
se li acosta un altre camaleó.



El camaleó l’empenta amb força,
per fer-lo caure de l’escorça.
I ell es torna vermell com una cirera
i  el fa fora de mala manera.



Després de l’enfrontament,
ja no es troba tan malament,
 i  per recuperar la relaxació
es torna de color marró.


Sent un soroll que serà?
Una aranya per menjar!
I  es torna de color groc.
Ànims!, que ja queda poc!



Dispara la llengua com un arpó,
es menja l’aranya i pensa, que bo!
I amb l’estómac ple es posa a dormir
fins que algun insecte  torni a venir.


Marta Vilà