dissabte, 31 de desembre del 2016

dimecres, 28 de desembre del 2016

EL CÉRVOL







Als cérvols els cauen les banyes cada any. Aproximadament a mitjans de març comença la caiguda de les banyes i el començament del seu cicle de creixement. Les banyes, són el teixit ossi que més creix en el món animal. Ho fan aproximadament durant cinc mesos.






Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani. Estan compostes per proteïnes, fosfat càlcic i altres minerals com el sodi, potassi o magnesi. Quan creixen, estan recobertes d'una mena vellut que està irrigat amb sang. Aquest procés de creixement, suposa una despesa enorme d'energia i nutrients per l'animal. Durant aquest procés, el cérvol pot perdre entre el 1  i el 5 per cent del seu pes.






Quan arriba l'estiu i les banyes estan al seu nivell òptim, la irrigació de sang s'atura. Per la qual cosa el cérvol  sent molta picor, i es refrega contra els arbres per intentar desprendre el borró envellutat, que li anirà caient a tires a mida que es vagi rascant; deixant al descobert una cornamenta blanquinosa que s'anirà enfosquint els dies posteriors.







Un cop el cérvol té la seva cornamenta neta se l'afila amb petits arbres que van deixant pelats. Això succeeix a l'època de la brama, és a dir quan el femelles entren en zel a mitjans de setembre, depenent del clima.







Les banyes són una eina de lluita, per barallar-se amb els contrincants per les femelles, i un indicador que perceben les femelles de la fertilitat del cérvol. Quan arribi altra vegada el mes de març i les banyes ja no tinguin cap utilitat, les tornaran a perdre. No cauran alhora, sinó alternativament. Un cop siguin al terra els senglars o els mateixos cérvols les rossegueran i lleparan per extreure'n les substàncies minerals que contenen.










Les femelles i les seves cries, es mouen en ramats diferents als ramats dels mascles. Només es retroben durant l' època d'aparellament. 








El període de gestació del cérvol dura 8 mesos i solen tenir una sola cria. En contades ocasions en tenen dues. Les cries tenen el pelatge del cos amb taques blanques.







Els mascles vells són solitaris i se'n van cap a les parts més altes de les muntanyes. Poden viure entre 10 i 20 anys. Tenen molt bon olfacte, oïda i bona vista.












Natura i descobriments :  Cérvols




Característiques del cérvol


dissabte, 24 de desembre del 2016

dimecres, 14 de desembre del 2016

EL CARGOL I LA BAVOSA







Un cargol  s'arrossegava per la prada,
quan va veure una bavosa enrabiada.
S’atura i li pregunta a la bavosa:
-Que t’has enfadat per alguna cosa?


-Aquest temps em té enutjada
sempre surto mal parada.
Quan venen dies de fred,
el cos se’m queda geladet.


-I quan fa molta calor,
tinc el cos ple de suor.
Cargol, quina enveja que em fas,
doncs aquest problema no el tens pas!


-Quina casa més bufona,
a  l’hivern deu ser calentona.
I  a l’estiu quan fa caloreta,
deu ser molt fresqueta!


-Tens tota la raó bavosa,
la meva casa, no em fa cap nosa.
Em sap tant de greu no poder-te ajudar,
si pogués, una casa t’aniria a buscar!


-No pateixis bon amic,
només m'estava queixant un xic!
Quan n'estigui farta, sota terra hivernaré
i  fins que no vingui el bon temps no sortiré.


Marta Vilà


dissabte, 10 de desembre del 2016

L' AU MÉS GRAN DEL MÓN : L' ESTRUÇ









L' ESTRUÇ







L’estruç és l'au més gran del món, els mascles poden arribar a mesurar 2,75 metres d'alçada i pesar 160 kg. Les seves cries quan neixen medeixen entre 25 i 30 cm d'alçada i pesen 900 grs. Durant el primer any de vida creixen uns 25 cm al mes.









Encara que no poden volar, són aus corredores fortes i ràpides.  Corren a velocitats de fins 70 km/h. Poden utilitzar les seves ales com un timó, que els ajuda a canviar de direcció quan corren. Les potes llargues i poderoses els permeten fer una gambada de 3 a 5 metres en un sol pas. Aquestes potes poden ser armes molt poderoses; una coça d'estruç pot matar un humà o un lleó.








Els estruços a vegades es barregen amb els mamífers, perquè  tenen molt bona vista i els remugants tenen molt bon olfacte i oïda, així aconsegueixen estar més protegides dels depredadors.










Durant l’època d’aparellament, tant el coll com el bec del mascle prenen una coloració vermellosa ( per l’acció de la testosterona), i és llavors quan es tornen més territorials defensant una àrea o territori.






Aquestes aus viuen en grups d'una dotzena d'exemplars. El mascle alfa manté aquests grups i s'aparella amb la femella dominant. També es pot aparellar amb altres femelles no dominants del grup.

Totes les femelles, posen el ous en el niu de la femella dominant, (encara que els seus propis mantenen un lloc privilegiat al centre del niu). La femella dominant i el mascle alfa formen torns per incubar els ous.









És l'au que posa els ous més grossos, pesen entre 1,2 i 2kg i mesuren 16cm de llarg per 13cm d'ample , encara que pot variar d'una au a una altre. Un ou d'estruç equival a 24 ous de gallina.  Els ous d'estruç són de color blanc marfil.








Quan els ous eclosionen, el mascle té cura de les cries amb l'ajuda de la femella, i poden reunir cries de diverses famílies juntes, donat que quan es troben dues famílies d'estruços es disputen el dret a cuidar els pollets.








Només tenen dos dits a cada peu, és una adaptació de les seves extremitats per la cursa així és disminueix la superfície de contacte. El dit intern, els proporciona impuls en les llargues gambades, i està dotat d'una ungla molt forta, una arma que els serveix als mascles en les seves baralles nupcials i per protegir-se dels depredadors.









El bec també és una eina de defensa, aquesta au pot propinar fortes pessigades amb el seu bec.



Autor: Amcaja






Els estruços enterren el cap en cas de perill?





En una cursa qui guanyarà l'estruç o l'home?


dimarts, 6 de desembre del 2016

EL SAVI I L' ESCORPÍ










Un mestre oriental observà com un escopí s'estava ofegant i va decidir treure'l de l'aigua, però quan ho va fer, la bestiola el va picar.

Degut al fort dolor, el mestre va deixar anar l'animal, que caigué un altre cop  a l'aigua i continuà ofegant-se.  El mestre intentà  treure'l de nou. I una altra vegada la bestiola el va tornar a picar.

Una persona que ho havia observat tot, se li va acostar i li va dir:

-Perdoni, vostè és molt tossut! No entén que cada vegada que vostè intenti treure'l de l'aigua, l'escorpí el picarà?

-La naturalesa de l'escorpí es picar i això no ha de canviar la meva, que és ajudar –va respondre el mestre.

I aleshores, amb l'ajuda  d'una fulla, el mestre va treure l'animal de l'aigua i li va salvar la vida.


Moralina:


No canviïs la teva naturalesa si algú et fa mal; només pren precaucions.

Algunes persones persegueixen la felicitat, altres la creen.

Que la conducta de les altres persones no condicioni mai la teva.


Autor desconegut


diumenge, 4 de desembre del 2016

L' ESPANTAOCELLS







Al mig d'un camp de blat,
hi ha un espantaocells palplantat.
El seu cos és fet de canya
i  no espanta ni a una aranya.




Porta una camisa i un barret
i  fa cara de ximplet.
Les seves mans,
són un parell de guants.




I  per emplenar-li  la camisa
han agafat palla de la païssa.
No porta  pantalons
i  l’han lligat amb cordons.



Molts  ocellets  l’estan mirant,
mentre el gra es van menjant.
I  els corbs el troben tan bonic,
que l'estimen com un amic.



Marta Vilà