LA TORTUGA

La tortuga és un animal prehistòric,

que ha  sobreviscut fins els nostres dies.

Té un secret molt ben guardat,

una  extraordinària longevitat.

Avança a poc a poc,

però amb pas ferm.

I  la seva closca és tan dura

com una  armadura.

Marta Vilà

Tortuga marina gegant

EL SENGLAR

Tinc el cos corpulent i pelut,

no sóc gens escrupolós,

 tot m'ho menjo sense embuts,

arrels, insectes, fruits i  cucs.

Vivim en els boscos de moltes contrades

i no estem  en perill d'extinció,

tenim molts garrins a cada ventrada,

aquest és l’èxit de la nostra expansió.

Marta Vilà

Cria de senglar

LA MARIETA

És molt petita i bonica;

porta una cuirassa

de color vermell amb punts,

i tothom la veu quan passa.

Menja pugons de les plantes;

i quan està tipa, i vol anar a fer volt,

obre la cuirassa, desplega les ales,

i desapareix de totes les mirades.

Marta Vilà

Informació interessant de les marietes.

LA PERDIU

La perdiu:

Amb la cara emblanquinada,

i una ratlla als ulls pintada

d’un roig molt viu.



Sembla que va arreglada,
amb el bec i les potes tintades,

 porta  un vestit de gala

que té franges a sota l'ala.

Marta Vilà

Perdiu amb pollets en llibertat.

L' OS

Sembla inofensiu

però és molt ferotge,

d’aspecte pesat i graciós,

ningú enganya més que l’ os.

Decidit i forçut,

es posa dret i res l’espanta,

pesca salmons en el riu

quan s’acosta l’estiu.

I quan  arriba  l’hivern,

es fica al seu cau i es posa a dormir.

I fins que no torni la primavera,

no sortirà de la seva ossera.

Marta Vilà

Terra d'ossos

LA MOFETA

Blanca i negra, força primmirada,

i quan algú la treu de polleguera,

expulsa una substància pestilent

i l’enemic surt corrents.

Marta Vilà

Gos juganer, acaba ben escarmentat.

EL LLOP

Olfacte prodigiós,

força a les cames,

orelles punxegudes

 i dents esmolades.

És el pare del gossos

que viu lliure a la muntanya,

és intel.ligent,

i veloç com el vent.


I encara que té mala anomenada,

és un animal fabulós,

i amb la seva bandada

és lleial com un gos.

Marta Vilà

LES ABELLES

Les abelles tan petites

són dignes d’admirar,

buscant nèctar de flor en flor,

no paren de pol.linitzar.

Què seria del món sense elles?

Les plantes no  es podrien reproduir,

i  com va dir el científic Einstein,

l’home deixaria d’existir.

Prenem exemple d’elles,

que ens ofereixen un tresor,

la dolça mel  que fabriquen

amb tant d'esforç i amor.

Marta Vilà

LA SERP

No tinc braços ni cames,

tinc escates però no sóc un peix,

m’arrossego per terra com un cuc,

i quan em veuen, tothom fuig.

Potser temen que els mossegui,

i que els injecti el meu verí,

però sinó ningú no m’espanta,

sóc pacient i cauta.

Marta Vilà 

EL PIT-ROIG

 Un ocellet rodanxó,

com una bola de cotó,

amb el pit i la cara tacada,

per una pinzellada ataronjada.

És l’ocell més matiner;

canta i refila dalt dels arbres,

al camp, al jardí o al bosc,

canta fins que es fa fosc.

Marta Vilà

Cant del Pit-Roig

EL CÉRVOL

Té una cornamenta,

digne d’admirar,

i unes cames tan primes

que sembla que s’han de trencar.

D'aspecte reial,

elegant i majestuós,

 camina per el bosc

prudent i silenciós.

Marta Vilà

LES PAPALLONES

Les  flors més boniques

que trobareu volant pel cel;

un arc de Sant Martí tenen  a les ales,

meravelloses i delicades.

I si amb les mans les voleu  agafar

 per tocar  les seves ales,

tota la seva màgia desapareixerà

i un polsim a la mà us quedarà.

Marta Vilà

                              

MIGRACIÓ DE LA PAPALLONA MONARCA.

L' ERIÇÓ

Un animal molt ben armat,

amb el cos ple d’espines,

es cargola  quan s’enfada

i clava unes  bones  punxades.

Marta Vilà

L' ESQUIROL

L’esquirol salta al vol,

d’abre en arbre ell planeja.

L’esquirol salta al vol,

ven content sota el sol.

És petit i bonic

i tot sol es fa el llit.

Íngrid Niell

Esquirol omplint-se les galtes de nous.

EL CONILL

Orelles gegants,

cos rodonet i pelut,

dents llargues i afilades

per menjar herba i pastanagues.

Fa cara de bonifaci,

sembla de peluix,

sempre està nerviós

per si ha de tocar el dos.

Excava com el talp,

corre com un atleta,

salta com el gripau

i no en té res de babau.

Marta Vilà

Caus de conills

EL MUSSOL

Té els ulls rodons

com dos botons,

mirada impactant,

com un sol  brillant.

Li agrada la foscor,

 caça  de nit,

 i quan és de dia

es queda adormit.

I encara que fa Uh, uhhh!

com un fantasma,

amb el seu udol,

 pocs animals espanta.

Marta Vilà

La mirada de la nit

Informació dels mussols, diferents tipus de mussol,

molt interessant.