L' ESTRELLA DE MAR

L’estrella de mar,

és un animal peculiar;

de vegades pot ser mascle o femella,

tota  una meravella.

Quan perd un dels braços,

ella sola  el regenera,

i com per art de màgia al cap d’uns dies,

té un   braç nou de primera.

Marta Vilà

Estrelles i Eriçons de mar.

EL PINGÜÍ

Camina com un ànec,

neda però no pot volar,

porta un coixí a la panxa

per no passar fred en el mar.

Resistent i graciós,

viu en una gran colònia,

i per ser una au 

no fa gens de cridòria.

Marta Vilà

La vida salvatge a  l' Antàrtida

EL TAURÓ

La seva imatge provoca terror

per tot arreu  on passa,

un cos imponent,

i dents tallants com una espasa.

Els oceans  i les costes on viu,

són tan fràgils i vulnerables;

ell observa fent de guardià,

i manté a ratlla  l' ésser humà.

Marta Vilà

Els taurons en perill d'extinció

EL CRANC

Els  braços amb pinces,

les potes acabades en punxa,

 el cos  ben protegit

i  uns  ulls sortits.

Com que són petitets

ens fan molta gràcia,

però si fossin gegants,

marxaríem volant!

Marta Vilà

Curiositat:  On ha deixat el cranc l'altra pinça ?

LA MEDUSA

Forma de paraigua,

textura gelatinosa;

una massa transparent

que es deixa portar pel corrent.

N'hi ha de molt boniques,

però compte si et toquen,

perquè els seus tentacles

tenen substàncies verinoses.

Marta Vilà

Les meduses, animals amb mala fama.

LA FOCA

Aletes, cua de sirena,

llargs bigotis i rodanxona.

No desconfia  dels humans,

és ingènua i bufona

Maldestre en terra ferma

per manca de potetes,

però quan es fica  dins  l’ aigua,

neda genial amb les seves aletes.

Marta Vilà

Foques  jugant amb submarinistes

EL CAVALLET DE MAR

Com un ésser mitològic,

és ple de màgia  i fantasia.

Un cap de cavall, cua en espiral,

i  neda  en posició vertical.

És menut, però tan bonic;

es subjecta a les algues

per menjar tranquil,

amb una cua prènsil.

El mascle guarda els ous

dins la seva panxa,

i passats uns dies

surten les cries.

Marta Vilà

Festeig i Naixement del cavallet de mar

Una meravella

LA GAVINA

És un ocell pescador

valent i un xic traïdor,

astuta com un pirata

en el seu mar de plata.

Quan el mar està en calma

planeja majestuosa,

cercant peixos per menjar

i  l’estómac emplenar.

Si la veieu passejar per la sorra

amb un posat arrogant,

no cal que us amoïneu,

només d’acostar-vos,  l’espantareu.

Marta Vilà

                                                 

Gavina protegint els seus pollets

d'un os polar.

LA BALENA

Soc l'animal més gran

que pots trobar,

i cap animal terrestre

no em pot superar.

M'agrada nedar

pel fons del mar,

i surto a la superfície

quan tinc de respirar.

Semblo un peix gegant,

però sóc un mamífer,

i tinc alguns cosins

les orques i els dofins.

I tot i la meva grandària,

el meu caràcter és gentil.

No m'agrada la violència,

m'estimo més la paciència.

Marta Vilà

La balena blava l'animal més gran del món

EL POP

Sembla un petit  extraterrestre,

que ha anat a parar al mar,

té  el cap molt gros,

vuit potes i cap os.

És un gran artista

i el millor contorsionista.

Pot canviar de color,

com ho fa el camaleó.

 I té una arma especial

que utilitza quan té por,

llança un raig de tinta

i fuig en la foscor.

És  molt intel·ligent,

encara que no ho sap molta gent,

també és tímid i vergonyós;

un solitari del fons rocós.

Marta Vilà

                                                   

Característiques dels pops

ELS NOSTRES POEMES: EL DOFÍ

El dofí saltarí

neda pel fons marí,

buscant peixos per dinar.

Quants  n’atraparà?

Salta pel mar

impulsant–se amb la seva cua,

i amb l’aleta dorsal

neda per dalt.

Es bon pescador,

i agafant peixos, és el millor.

Íngrid Niell

Cançó dels Dofins

Autor: Lluís Gili