Als cérvols els cauen les banyes cada any. Aproximadament a mitjans de març comença la caiguda de les
banyes i el començament del seu cicle de creixement. Les banyes, són el teixit ossi que més creix en el món animal. Ho fan aproximadament durant cinc mesos.
Les banyes
comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani. Estan compostes
per proteïnes, fosfat càlcic i altres minerals com el sodi, potassi o magnesi. Quan
creixen, estan recobertes d'una mena vellut que està irrigat amb sang. Aquest procés
de creixement, suposa una despesa enorme d'energia i nutrients per l'animal.
Durant aquest procés, el cérvol pot perdre entre el 1 i el 5 per cent del seu pes.
Quan arriba l'estiu i les banyes estan
al seu nivell òptim, la irrigació de sang s'atura. Per la qual cosa el cérvol sent molta picor, i es refrega contra els
arbres per intentar desprendre el borró envellutat, que li anirà caient a tires
a mida que es vagi rascant; deixant al descobert una cornamenta blanquinosa que
s'anirà enfosquint els dies posteriors.
Un cop el cérvol té la seva cornamenta
neta se l'afila amb petits arbres que van deixant pelats. Això succeeix a l'època
de la brama, és a dir quan el femelles entren en zel a mitjans de setembre,
depenent del clima.
Les banyes
són una eina de lluita, per barallar-se amb els contrincants per les femelles, i
un indicador que perceben les femelles de la fertilitat del cérvol. Quan arribi
altra vegada el mes de març i les banyes ja no tinguin cap utilitat, les tornaran
a perdre. No cauran alhora, sinó alternativament. Un cop siguin al terra els
senglars o els mateixos cérvols les rossegueran i lleparan per extreure'n les
substàncies minerals que contenen.
Les femelles
i les seves cries, es mouen en ramats diferents als ramats dels mascles. Només
es retroben durant l' època d'aparellament.
El període de gestació del cérvol dura 8 mesos i solen tenir una
sola cria. En contades ocasions en tenen dues. Les cries tenen el pelatge del cos amb taques blanques.
Els mascles vells són solitaris i se'n van cap a les
parts més altes de les muntanyes. Poden viure entre 10 i 20 anys. Tenen molt
bon olfacte, oïda i bona vista.
L’estruç és l'au més gran del món, els mascles poden arribar a mesurar 2,75 metres d'alçada i pesar 160 kg. Les seves cries quan neixen medeixen entre 25 i 30 cm d'alçada i pesen 900 grs. Durant el primer any de vida creixen uns 25 cm al mes.
Encara que no poden volar, són aus corredores
fortes i ràpides. Corren a velocitats de fins 70 km/h. Poden utilitzar les
seves ales com un timó, que els ajuda a canviar de direcció quan corren. Les
potes llargues i poderoses els permeten fer una gambada de 3 a 5 metres en un sol
pas. Aquestes potes poden
ser armes molt poderoses; una coça d'estruç pot matar un humà o un lleó.
Els
estruços a vegades es barregen amb els mamífers, perquè tenen molt bona
vista i els remugants tenen molt bon olfacte i oïda, així aconsegueixen estar més
protegides dels depredadors.
Durant l’època d’aparellament, tant el coll com el bec
del mascle prenen una coloració vermellosa ( per l’acció de la testosterona), i
és llavors quan es tornen més territorials defensant una àrea o territori.
Aquestes aus viuen en grups d'una dotzena d'exemplars. El mascle alfa manté aquests grups i s'aparella amb la femella dominant. També es pot aparellar amb altres femelles no dominants del grup.
Totes les femelles, posen el ous en el niu de la femella dominant, (encara que els seus propis mantenen un lloc privilegiat al centre del niu). La femella dominant i el mascle alfa formen torns per incubar els ous.
És
l'au que posa els ous més grossos, pesen entre 1,2 i 2kg i mesuren 16cm de
llarg per 13cm d'ample , encara que pot variar d'una au a una altre. Un ou
d'estruç equival a 24 ous de gallina. Els ous d'estruç són de color blanc marfil.
Quan
els ous eclosionen, el mascle té cura de les cries amb l'ajuda de la
femella, i poden reunir cries de diverses famílies juntes, donat que quan es troben
dues famílies d'estruços es disputen el dret a cuidar els pollets.
Només
tenen dos dits a cada peu, és una adaptació de les seves extremitats per la
cursa així és disminueix la superfície de contacte. El dit intern, els
proporciona impuls en les llargues gambades, i està dotat d'una ungla molt
forta, una arma que els serveix als mascles en les seves baralles
nupcials i per protegir-se dels depredadors.
El bec també és una eina de defensa, aquesta au
pot propinar fortes pessigades amb el seu bec.
Un
mestre oriental observà com un escopí s'estava ofegant i va decidir treure'l de
l'aigua, però quan ho va fer, la bestiola el va picar.
Degut
al fort dolor, el mestre va deixar anar l'animal, que caigué un altre cop a l'aigua i continuà ofegant-se. El mestre intentà treure'l de nou. I una altra vegada la bestiola
el va tornar a picar.
Una
persona que ho havia observat tot, se li va acostar i li va dir:
-Perdoni,
vostè és molt tossut! No entén que cada vegada que vostè intenti treure'l de l'aigua,
l'escorpí el picarà?
-La
naturalesa de l'escorpí es picar i això no ha de canviar la meva, que és ajudar
–va respondre el mestre.
I aleshores,
amb l'ajuda d'una fulla, el mestre va
treure l'animal de l'aigua i li va salvar la vida.
Moralina:
No
canviïs la teva naturalesa si algú et fa mal; només pren precaucions.
Algunes
persones persegueixen la felicitat, altres la creen.
Que
la conducta de les altres persones no condicioni mai la teva.
L’ os rentador, és un animal de bosc.
Viu normalment a la vora dels rius, encara que també s’ha acostumat a viure
en zones urbanes. En el seu habitat natural menja de tot, granotes, fruits secs,
fruita, cucs, insectes, ous…
El nom d’os rentador és degut a la costum que té de rentar alguns aliments en
rius i llacs.
És una
espècie originària d’ Amèrica del Nord. Els seus trets més característics són:
La seva
màscara facial de color negre, que fa
que sembli que porti un antifaç, les seves potes davanteres que són molt
àgils, i la seva cua que té anelles clares i fosques.
L’os rentador és un mamífer nocturn, dorm
de dia amagat en algun forat situat en
el tronc d’algun arbre. També han après
a sobreviure en àrees urbanes, en llocs com ara
xemeneies i cases abandonades. Es
creu que les poblacions d’aquest mamífer són un 20% superiors a les ciutats
que en els camps.
Les
mans l’os rentador tenen molts més receptors nerviosos que els peus, i un gran
espai del seu cervell està dedicat a aquestes extremitats. Les potes de davant
són sorprenentment hàbils. Aquests animals exploren els rius per trobar peixos, crancs, amfibis… que estiguin amagats en alguna escletxa. Quan freguen
les seves potes, ens dona la sensació que es renten les mans però quan estan en superfícies
seques també ho fan.
Tot i la seva
aparença robusta, i la seva semblança a un os de peluix, els ossos rentadors són
molt ràpids. Pugen i baixen dels arbres
amb gran agilitat i ràpidament, i poden córrer pels camps a 24 km/h.
L’època d'aparellament és del mes de gener fins al març , i la gestació dura 9 setmanes. Fan el cau en cavitats dels arbres o conilleres buides. Tenen de 2 a 5 cries que neixen a la primavera.
L’ os
rentador és molt intel·ligent i és capaç de resoldre problemes.
Poden
entrar pràcticament a qualsevol lloc, i és per això que moltes persones el
consideren una plaga. Pot obrir portes, calaixos, cubells d’ escombraries...
Representa
un perill quan se'l converteix en mascota, perquè no és un animal domèstic com
un gat o un gos, i pot ser portador de la ràbia.
Aquests animals no mostren un comportament estrictament territorial, el que vol dir
que les baralles entre ells són pràcticament nul·les, i sembla que també eviten fer-se
la competència.
La
seva població ha augmentat degut a la seva facilitat per adaptar-se a diferents
hàbitats, i a la seva introducció a altres països. Els seus depredadors són els
llops, els mussols i les serps.
A
Europa, se’l considera una de les 100 espècies invasores més nocives. A
Catalunya, encara és rar però s’han trobat alguns exemplars aïllats. Cal anar
amb compte amb aquesta espècie perquè és un perill per a la biodiversitat.