Cert
dia les llebres es varen cansar de viure sempre a l’aguait i espantades, per
aquest motiu van decidir reunir-se en assemblea per celebrar un consell.
—Això
no és vida! —varen dir—. No hi ha una altre animal en el món més poruc que
nosaltres. Un cop de vent, una fulla que cau o qualsevol petita cosa ens accelera el cor i ens posem a
córrer sense rumb. Vivim neguitoses i no
hi ha cap animal més desgraciat que nosaltres. Seria millor morir que tenir
aquesta angoixa!
I amb tota solemnitat varen prendre una decisió: a l’endemà, totes les llebres
juntes anirien a llançar-se al riu. Amb la sortida del sol, tal com havien
decidit, les llebres varen baixar a la plana i varen fer una llarga fila. Però
a mesura que s’acostaven al riu, les granotes que estaven prenent els sol tan
contentes, es varen emportar un gran ensurt al sentir el sorollde les petjades de les llebres i, el grup de granotes es va espavilar a submergir-se dins l’aigua i a amagar-se tan
ràpidament com varen poder.
Llavors
les llebres varen descobrir que existia sobre la terra una espècie d’animals
més espantadissa encara que elles. I de cop els va semblar que valia la pena
viure la vida, així que varen oblidar les seves tragèdies i varen desistir de
llançar-se al riu.
Moralina:
Hi
ha persones que no s’acostumen a portar amb paciència els moments difícils enque es troben al llarg de la vida, però és calmen mirantaltres persones que estan passant per situacions
pitjors.
Els
porcs no suen, és degut al fet que no tenen glàndules sudorípares. Per aquest motiu, quan tenen calor prenen banys de fang, per protegir la seva pell o per eliminar
paràsits i altres agents infecciosos que es poden allotjar a la seva pell. De
fet, el porc és en realitat un animal molt net. Fan les seves necessitats en
un espai separat del que mengen o
dormen.
Són animals omnívors, mengen de tot i la seva dentadura està adaptada per mastegar
herbes, perquè els porcs domèstics provenen
dels porc salvatges o senglars. Un porc adult és capaç de beure més de 50
litres d’aigua al dia.
El
porc domèstic habita en qualsevol part del món on hi hagi humans. Poden estar
en granges, en espais tancats o en semillibertat. En alguns punts de l’estat espanyol
on es crien porcs ibèrics, aquests animals es troben en grans finques, on mengen en total llibertat de la pròpia natura, i així els ramaders augmenten la qualitat dels seus productes.
Un
porc posseeix un cap gros i un nas allargat, que està reforçat per un os
especial anomenat prenasal i per un disc de cartílag a la punta. Utilitza el
nas per localitzar, gratar i aixecar pedres buscant aliment. Com que el seu sentit de l’olfacte
és molt agut, pot ser un magnífic buscador de tòfones.
Són
animals molt intel·ligents i sociables. Els agrada viure i dormir junts,
a vegades freguen el seu nas contra el d'un altre porquet per saludar-se.
Formen llaços amb les persones quan se’ls tracta com una mascota. Els agrada
jugar amb una pilota, córrer o realitzar altres jocs amb caixes de cartó o objectes que troben en el seu camí.
Es
comuniquen entre ells tota la estona. Tenen més de 20 tipus de sons que
utilitzen en diferents situacions. El xisclets dels porcs poden superar els 100
decibels, són gairebé tan potents com la botzina d’un cotxe!
Resulta
que són animals perfectament aptes per l'ensinistrament, de fet posseeixen la capacitat de concentrar-se i memoritzar
imatges. En un estudi científic varen ensenyar a uns porcs a jugar a un
videojoc simple i varen jugar millor que els gossos.
Estudis
han demostrat que els porcs són capaços de recordar direccions i trobar el camí
a casa seva, fins i tot amb llargues distàncies, també se’n recorden de les
persones i d'altres porcs. Hi ha algunes històries de porcs, que han salvat la vida dels seus amos amb qui tenien un vincle d'amistat. També de porcs que han salvat altres animals.
Les
femelles i els mascles arriben a la seva maduresa sexual entre els sis i vuit
mesos. La femella es sol mantenir fèrtil fins els 10 o 12 anys d’edat. La
truja, gesta durant unes 16-17 setmanes i pareix entre 6 i 14 cries anomenades
garrins.
Com els
gossos, els porcs aprenen els seus noms a les dues o tres setmanes d’edat i responen
quan se’ls crida.
A l’illa
deshabitada de Big Major Cay, ubicada en el districte de Exuma a les Bahames,
existeix una població de porcs salvatges que saben nedar. Fa segles uns mariners
els varen deixar a l’illa, amb la idea de tornar i sacrificar-los per
alimentar-se. Va succeir, que els mariners no varen tornar, malgrat el
patiment, alguns porcs varen aconseguir sobreviure i adaptar-se a l’entorn. Fins
i tot varen aprendre a nedar. Actualment són la atracció turística de l’illa.
Uns porcs amb pell d'ovella
El porc vietnamita com a mascota
Hi ha una illa deshabitada a les Bahames on hi viuen un grup de porcs
Un
ratolí que vivia en el camp, va invitar a casa seva un amic seu que residia a
la ciutat.
Per
sopar, el ratolí de camp li va servir un plat de blat i civada. El ratolí de
ciutat, sorprès per la humilitat d’aquell menjar, va dir:
—Saps,
amic, que vius i menges com les formigues. En canvi jo posseeixo aliments en abundància.
Vine amb mi i viuràs com un rei!
El
ratolí de camp va acceptar la invitació i tots dos varen marxar cap a la
ciutat.
El
ratolí de ciutat que vivia en una casa de gent molt adinerada, li va ensenyar una
taula plena de llegums, blat, dàtils, mel, formatge i tota mena de fruites.
El
ratolí de camp no se’n sabia venir i va començar a envejar la vida regalada del
seu amic. Estaven preparats per fer un gran tiberi, quan de sobte un home va obrir la
porta. Espantats pel soroll els ratolins varen córrer a amagar-se en un forat. Tan bon punt va tornar el silenci, es varen disposar a reprendre el sopar,
encara no havien fet una mossegada quan de nou un home va obrir la porta, i els ratolins es varen afanyar a amagar-se en un
refugi, els dos amics tremolaven com fulles.
Aleshores
el ratolí de camp aguantant-se la gana, va dir al ratolí de ciutat:
Gaudeix
tu, amic, de tot aquest menjar tan saborós, que jo me’n torno al camp, continuaré menjant blat i civada però tindré la seguretat d’una vida tranquil·la.
Moralina:
Si el fet de tenir moltes coses, no et permet portar una vida tranquil.la, és millor no
tenir-ne tantes i ser més feliç.