dijous, 28 de març del 2019

diumenge, 24 de març del 2019

LES LLEBRES I LES GRANOTES


Il.lustració: Milo Winter


Cert dia les llebres es varen cansar de viure sempre a l’aguait i espantades, per aquest motiu van decidir reunir-se en assemblea per celebrar un consell.

—Això no és vida! —varen dir—. No hi ha una altre animal en el món més poruc que nosaltres. Un cop de vent, una fulla que cau  o  qualsevol  petita cosa ens accelera el cor i ens posem a córrer sense rumb. Vivim neguitoses i no hi ha cap animal més desgraciat que nosaltres. Seria millor morir que tenir aquesta angoixa!

I  amb tota solemnitat varen prendre una decisió: a l’endemà, totes les llebres juntes anirien a llançar-se al riu. Amb la sortida del sol, tal com havien decidit, les llebres varen baixar a la plana i varen fer una llarga fila. Però a mesura que s’acostaven al riu, les granotes que estaven prenent els sol tan contentes, es varen emportar un gran ensurt al sentir el soroll  de les petjades de les llebres i, el grup de granotes es va espavilar a submergir-se dins l’aigua  i  a amagar-se tan ràpidament com varen poder.

Llavors les llebres varen descobrir que existia sobre la terra una espècie d’animals més espantadissa encara que elles. I de cop els va semblar que valia la pena viure la vida, així que varen oblidar les seves tragèdies i varen desistir de llançar-se al riu.

Moralina:

Hi ha persones que no s’acostumen a portar amb paciència els moments  difícils en  que es troben al llarg de la vida, però és calmen mirant  altres persones que estan passant per situacions pitjors.

dimecres, 20 de març del 2019

LA CADERNERA O CARDINA






És  molt  menudeta,
però  és tan bufoneta.
Té  les plomes pintades de colors
i  és bonica com les flors.

Menja llavors de la planta del card
i  amb això  hi  té molt d'art.
S'enfila a les flors amb les seves potes fines
i  vigila  de no punxar-se amb les espines.

El seu cant és una meravella,
digne d' una au tan bella.
I  tot i ser  tan petiteta,
no para mai quieta.

Marta Vilà





Unes cardines fan el niu  en una terrassa





dimarts, 12 de març del 2019

EL PORC




Els porcs no suen, és degut al fet que no tenen glàndules sudorípares. Per aquest motiu, quan tenen calor prenen banys de fang, per protegir la seva pell o per eliminar paràsits i altres agents infecciosos que es poden allotjar a la seva pell. De fet, el porc és en realitat un animal molt net. Fan les seves necessitats en un espai separat  del que mengen o dormen.




Són animals omnívors, mengen de tot i la seva dentadura està adaptada per mastegar herbes, perquè  els porcs domèstics provenen dels porc salvatges o senglars. Un porc adult és capaç de beure més de 50 litres d’aigua al dia.



El porc domèstic habita en qualsevol part del món on hi hagi humans. Poden estar en granges, en espais tancats o en semillibertat. En alguns punts de l’estat espanyol on es crien  porcs ibèrics,  aquests animals  es troben en grans finques, on mengen en total llibertat de la pròpia natura, i així els ramaders augmenten la qualitat dels seus productes.



Un porc posseeix un cap gros i un nas allargat, que està reforçat per un os especial anomenat prenasal  i  per un disc de cartílag a la punta. Utilitza el nas per localitzar, gratar i aixecar pedres buscant  aliment. Com que el seu sentit de l’olfacte és molt agut, pot ser un magnífic buscador de tòfones.



Són animals molt intel·ligents i sociables. Els agrada viure  i  dormir junts, a vegades freguen el seu nas contra el d'un altre porquet per saludar-se. Formen llaços amb les persones quan se’ls tracta com una mascota. Els agrada jugar amb una pilota, córrer o realitzar altres jocs amb caixes de cartó  o  objectes que troben en el seu camí.



Es comuniquen entre ells tota la estona. Tenen més de 20 tipus de sons que utilitzen en diferents situacions. El xisclets dels porcs poden superar els 100 decibels, són gairebé tan potents com la botzina d’un cotxe!




Resulta que són animals perfectament aptes per l'ensinistrament, de fet posseeixen  la capacitat de concentrar-se  i  memoritzar imatges. En un estudi científic varen ensenyar a uns porcs a jugar a un videojoc simple  i  varen jugar millor que els gossos.



Estudis han demostrat que els porcs són capaços de recordar direccions i trobar el camí a casa seva, fins i tot amb llargues distàncies, també se’n recorden de les persones i d'altres porcs. Hi ha algunes històries de porcs, que han salvat la vida dels seus amos amb qui tenien un vincle d'amistat. També de porcs que han salvat altres animals.



Les femelles i els mascles arriben a la seva maduresa sexual entre els sis i vuit mesos. La femella es sol mantenir fèrtil fins els 10 o 12 anys d’edat. La truja, gesta durant unes 16-17 setmanes  i  pareix entre 6 i 14 cries anomenades garrins.



Com els gossos, els porcs aprenen els seus noms a les dues o tres setmanes d’edat i responen quan se’ls crida.



A l’illa deshabitada de Big Major Cay, ubicada en el districte de Exuma a les Bahames, existeix una població de porcs salvatges que saben nedar. Fa segles uns mariners els varen deixar a l’illa, amb la idea de tornar i sacrificar-los per alimentar-se. Va succeir, que els mariners no varen tornar, malgrat el patiment, alguns porcs varen aconseguir sobreviure i adaptar-se a l’entorn. Fins i tot varen aprendre a nedar. Actualment són la atracció turística de l’illa.






Uns porcs amb pell d'ovella




El porc vietnamita com a mascota




Hi ha una illa deshabitada  a les Bahames on hi viuen un grup de porcs



divendres, 8 de març del 2019

EL RATOLÍ DE CAMP I EL RATOLÍ DE CIUTAT



Il.lustració: Milo Winter


Un ratolí que vivia en el camp, va invitar a casa seva un amic seu que residia a la ciutat.
Per sopar, el ratolí de camp li va servir un plat de blat i civada. El ratolí de ciutat, sorprès per la humilitat d’aquell menjar, va dir:
—Saps, amic, que vius i menges com les formigues. En canvi jo posseeixo aliments en abundància. Vine amb mi  i  viuràs com un rei!
El ratolí de camp va acceptar la invitació  i  tots dos varen marxar cap a la ciutat.
El ratolí de ciutat que vivia en una casa de gent molt adinerada, li va ensenyar una taula plena de llegums, blat, dàtils, mel, formatge i tota mena de fruites.
El ratolí de camp no se’n sabia venir i va començar a envejar la  vida regalada del seu amic.  Estaven preparats per fer un gran tiberi, quan de sobte un home va obrir la porta. Espantats pel soroll els ratolins varen córrer a amagar-se en  un forat. Tan bon punt va tornar el silenci, es varen disposar a reprendre el sopar, encara no havien fet una mossegada quan de nou un home va obrir la porta, i els ratolins es varen afanyar a amagar-se en un refugi, els dos amics tremolaven com  fulles.
Aleshores el ratolí de camp aguantant-se la gana, va dir al ratolí de ciutat:
Gaudeix tu, amic, de tot aquest menjar tan saborós, que jo me’n torno al camp, continuaré menjant blat i civada però tindré la seguretat d’una vida tranquil·la.


Moralina:

Si el fet de tenir moltes coses, no et permet portar una vida tranquil.la, és millor no tenir-ne tantes i ser més feliç.
Autor: Isop

dilluns, 4 de març del 2019

EL CARGOLET


Autor imatge: Robert Lorch


Colors marronosos
i  moltes  plomes barrades,
remenuts  i  belluguets,
així són els cargolets.

Aixequen la cua i s'estarrufen,
resideixen tot l'any a casa nostra
i  quan arriba l'hivern per suportar els dies freds,
dormen junts diversos cargolets.
Marta Vilà



El cant del cargolet