dilluns, 26 de juliol de 2021

TORTA, LA TORTUGA ( Autors: Enric Vergés i Marc Cruells)

 


Il.lustradora:  Jorgina Juvé 


      Ja fa molt de temps, un dia, un avió carregat de productes químics i àcids radioactius va caure enmig del mar i va banyar de productes químics un petit niu de tortugues, amb tres ous petitons. No van tardar a néixer, aquelles petites i bufones tortugues, que van anar nedant cap la platja d’una illa d’Indonèsia, anomenada Sulawesi. Una d’elles es va convertir en un monstret estrany (del que el seu poder era) amb un poder desconegut. Aquell monstre es va anar fent popular entre la gent de la ciutat i una setmana després es va convertir en el terror de tot Sulawesi. Tota persona que el molestava acabava devorat, triturat, desfet i exterminat! Però un dia, mentre dormia, va tenir una revelació, va obrir els ulls i de sobte va sortir disparada en direcció oest. Va estar desapareguda tres dies, i tres dies de felicitat i alegria van passar. De sobte, la tortuga va sortir del seu amagatall i va dir a tota l’illa:

            —Hola, cavallers i donzelles d’aquesta ciutat, sóc Torta la Tortuga, i reclamo la ciutat en el meu nom! A partir d’ara, Sulowasi o Sulawesi,  com es digui, es dirà, Tortopolis! A partir d’ara, les coses canviaran i em tindreu més por que abans, perquè he descobert la manera de fer-me gran, gran i molt gran!

De cop i volta, es va començar a fer gran, fins al punt de ser gegant! Una de les persones que l’estava veient es va enfurismar i el va anar a atacar, desgraciadament, una sola pota va ser suficient per enviar-lo a fer punyetes (al riu). 

Totes i cadascuna de les persones que hi eren, van començar a atacar-la amb pistoles, canons i altres armes de foc, mentre els que no tenien feina o no tenien passaport d’armes, van clavar-li ganivets i estris de cuina. Torta va començar a recular i sense que ho veiés, va caure a l’aigua i per culpa de la seva gran i pesant closca, es va enfonsar al mar profund i es va morir

65 anys després...

         —Mira, net, vols que t’expliqui la història del nom d’aquesta ciutat?

         —Sí, avi, diga'm-la!

—D’acord, escolta: fa molt de temps, Torta, la Tortuga va amenaçar la ciutat, quasi em moro, en aquella època, perquè vaig ser tonto i vaig voler atacar-la jo sol... em van haver de rescatar del riu i fer diverses operacions perquè em recuperés del tot. En aquell instant vaig aprendre que lluitant sol no faig res, val més lluitar junts i units, per vèncer.

 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que la closca s’ha trencat.

 

Marc Cruells i Enric Vergés, 5è Escola Torres Jonama de Mont-ras



Enhorabona Enric Vergés i Marc Cruells pel premi.

Un conte molt original i divertit. Felicitats!!!

I moltes gràcies per voler compartir amb altres persones aquest conte!


I també un aplaudiment a l'Associació sociocultural Mont-ras al Cor

 pel Concurs de Contes Sant Jordi !



dilluns, 5 de juliol de 2021

ENS VEIEM AVIAT!

 





Tres Dites d’estiu:

 

* Sol d’estiu cou com el caliu!


* Tant d’hivern com d’estiu, si podeu, dormiu, dormiu.


* Si  a  l’estiu fa el dia clar, el sol duu el vent per la mà.




Ens veiem a finals de setembre.

Molts Petons i que tingueu un bon estiu!   



dimecres, 30 de juny de 2021

LES LLETRES: T



La tortuga Nicolasa

pren el sol a la terrassa,

llavors, de manera sobtada,

comença una forta ventada.

 

El xiprer i el taronger, com es belluguen!

i voleien moltes fulles.

De sobte, la tortuga rep un impacte,

ha rebut un cop de taronja

però la closca està intacte.

 

I  la tortuga exclama:

Mare meva, quin terrabastall!

Me’n vaig a buscar un amagatall.


Marta Vilà



divendres, 25 de juny de 2021

EL CAVALL VELL

 



En un poble perdut entre les muntanyes es trobava un cavall vell. El cavall  consumit pels anys de vellesa, havia estat un gran corredor de curses i n'havia pogut guanyar moltes.

El seu amo, orgullós del cavall que tenia en aquells temps, presumia del magnífic exemplar el qual, entre altres privilegis, feia que el seu amo guanyés molts de diners en cada cursa de cavalls.

Tanmateix, aquells dies havien quedat sepultats ja feia molts anys, i ara el cavall es trobava cansat i vell  i, pràcticament es passava el dia dormint.

No obstant, el cavall mentre dormia, recordava aquella època d’esplendor. Una nit va somiar amb la millor cursa que havia corregut: ell es trobava amb altres cavalls i no deixava de presumir de la seva fortalesa i velocitat. Estava convençut de que “ era el millor de tots i que aviat guanyaria aquella cursa i moltes més”. Fins i tot va somiar com comentava això amb altres cavalls. Un d’aquells cavalls, d’avançada edat li va dir:

—No presumeixis de la teva joventut, doncs algun dia la perdràs.

Però el cavall pensava que “ això mai li succeiria” i que “ ell seria jove i exitós per sempre”.

Després d’això, el cavall es va despertar sobresaltat i trist i ja no va poder tornar a dormir aquella nit…

L’endemà, el seu amo va arribar al graner on es trobava i, el va portar a un molí on el va vendre a un altre granger perquè el cavall mogués el moli amb la seva força.

Ara oblidat també pel seu amo, no va poder evitar recordar el seu passat i el somni que  havia tingut aquella nit…

Llavors, el  cavall va exclamar:

—Que presumit que he sigut, per creure que la meva joventut seria eterna. Abans corria en les millors curses. Ara tan sols dono voltes a aquest molí.


Moralina:

Mantingues sempre la teva humilitat i mai presumeixis de la teva joventut ni de la teva força, doncs els anys passen i la joventut s’esvaeix.

Autor: Isop


diumenge, 20 de juny de 2021

OCELLS AMB PLOMA

 



No importa a qui estimis mentre sigui amor 
el que abundi en el teu cor!