Va existir a la Xina fa moltíssim temps un
músic molt cèlebre, anomenat Gong Mingyi. Era realment magistral interpretant
música clàssica amb un instrument de set cordes de seda i un dolç so, anomenat
guqin.
Un dia, es trobava enmig d’una muntanya,
practicant amb el seu instrument musical, quan va veure pasturant a una
tranquil·la vaca.
—Tocaré per ella —es va dir a si mateix.
I llavors va començar a interpretar una de
les melodies, de forma excepcional. Però la vaca no es va immutar i va seguir
pasturant com si res.
—Vaja —va pensar Gong Mingyi—. No és que
la vaca no ho escolti, és que no li interessa.
Aleshores, el músic va començar a imitar
amb el seu instrument de corda el brunzit de las mosques i el mugit del
vedells. La vaca es va girar, va caminar cap a ell balancejant la cua i
llavors, va començar a escoltar-lo. Ara sí, la música semblava tenir significat
per ella.
Moralina:
Per aconseguir l’interès dels altres, intenta
expressar allò que puguin entendre.
Una nena espera la mona de Pasqua que li ha de dur el seu
padrí. Ell li demana com la vol i pren nota de tot, però d'un savi despistat
es pot esperar qualsevol cosa...
El
seu nom llatí és Apodemus sylvaticus, Apodemus prové del grec apo (fora de) i
demos ( el del poble) fa referència a que no es tracta d’un ratolí de ciutat,
cosa que queda molt clara amb el cognom llatí sylvaticus (de bosc). La
presència del ratolí de camp està lligada amb la salut ambiental. S’utilitza com
a bioindicador de toxicitat en els ecosistemes. Els ratolins de camp desapareixen
ràpidament en ambients contaminats.
És
un rosegador petit amb una longitud del cap-cos de 10 a 12 cm. El pelatge
dorsal és marró amb un cert to grisós i el ventre blanquinós, amb tendència a
tornar-se vermellós i groguenc, respectivament, en els adults. En el cap
destaquen uns ulls negres marcats i prominents, un caràcter diferencial amb
altres ratolins que delaten la seva adaptació a la vida nocturna, així com unes orelles rodones més grosses que les dels altres ratolins, les potes del darrera molt més llargues que les del davant adaptades per saltar. La
seva cua és llarga, de 9 a 12 cm, fina i coberta d’un pèl molt fi.
És omnívor i s’alimenta sobre tot de llavors i complementa la seva dieta amb petits invertebrats. Busca aliment normalment en el terra, però no dubta a pujar als arbres per menjar pinyes, fruites o aglans si són accessibles. També consumeix brots i tiges verdes vegetals. Utilitza alguns rebosts per acumular aglans, ametlles i altres llavors.
És
una espècie silvestre present només en hàbitats naturals no molt humanitzats,
que van des de sistemes dunars (amb dunes) fins a estepes, cultius, matolls,
boscos, parcs i jardins. Està present des del nivell del mar fins a l’alta muntanya.
No sol estar present en zones urbanitzades, tot i que es pot presentar en
l’entorn forestal o periurbà. Abunda en zones de cultius de cereals, olivars o
ametllers, on troba abundant aliment.
La
pell de la cua d’aquesta espècie és desprèn amb facilitat, això li permet
escapar d’un depredador si l’agafa per aquesta part del seu cos, aquest mecanisme
no està tan desenvolupat com en alguns
rèptils que tenen la capacitat de perdre tota la cua.
Tot i que la seva cua no és prènsil, aquesta
li permet mantenir l’equilibri cosa que el fa un excel·lent escalador.
Els
ratolins de bosc amaguen aglans sota el terra o entre la fullaraca i moltes
queden oblidades, així s'aconsegueix la dispersió i regeneració natural de les
alzines. Una tasca desconeguda dels rosegadors que demostra l’important
treball que realitza qualsevol ésser viu
en la conservació d’un ecosistema.
Aquest
rosegador es pot trobar pràcticament a tota Europa, Àsia menor i el nord d'Àfrica, en general en zones de
climes temperats. Els seus hàbits preferits són aquells en els que existeix una
moderada cobertura vegetal i arbustos.
És d’hàbits
nocturns, excava galeries a poca profunditat o utilitza esquerdes o forats dels
arbres com a cau. Les galeries solen tenir diverses entrades que porten a una cambra
niu.
La
seva abundància està associada positivament amb l’existència de vegetació
natural, sobre tot de matoll mediterrani i negativament amb el grau d’urbanització
del seu entorn.
Els
ratolins de camp poden estar actius sexualment tot l’any. El seu cicle està condicionat
per la disponibilitat d’aliment. En condicions normals solen tenir un període
reproductor que va des de la tardor fins ben entrada la primavera, amb una
aturada a l’estiu. Els mascles són polígams i recorren el seu territori buscant
el major nombre possible de femelles amb les que procrear. Les femelles són
molt territorials i agressives entre sí. La gestació dura uns 24 dies aproximadament, poden tenir entre 1 i 7 llodrigades a
l’any i, de 3 a 6 cries en cada part.
La
seva mitjana de vida està la voltant dels 6 mesos, però poden viure un parell d’anys
i excepcionalment 4 anys.
