diumenge, 17 d’octubre de 2021

LA TARDOR QUE JO CONEC

 





La tardor que jo conec

té gust a raïm i cep,

d’olivera i pluja fina,

de bolets amb julivert.

La tardor que jo conec.

 

La tardor que jo conec

les petjades fan crec-crec,

botes d’aigua i un paraigua

i el vent que s’enduu barrets.

La tardor que jo conec.

 

La tardor que jo conec

porta figues i fruits, secs

mandarines i magranes

i el primer dia de fred.

La tardor que jo conec.

 

La tardor que jo conec

té gust a raïm i cep,

d’olivera i pluja fina,

de bolets amb julivert.

La tardor que jo conec.

 

Música: Dàmaris Gelabert

Àlbum: Cançons Populars & noves.




MANUALITATS AMB FULLES SEQUES

 



Animals fets amb fulles seques!



dimarts, 12 d’octubre de 2021

EL GALL DINDI






El gall dindi (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris, gènere d'aus gal·liformes de la família dels fasiànids.

És originari d'Amèrica del Nord, però s'ha introduït com a au domèstica  gairebé a tot el món. 




Els galls dindis salvatges habiten a Nord-amèrica, des dels Estats Units fins al sud de Mèxic. Les subespècies es troben en una àmplia varietat d'hàbitats incloent-hi planes i muntanyes, necessitant resguard per als nius, aigua a la vora i arbres per posar-se i esquivar als depredadors. Passen gran part del dia buscant aliment en els sòls i únicament volen  distàncies curtes, sense arribar a migrar.





En general són omnívors alimentant-se majoritariament de petits insectes, llavors i plantes; variant en pes i grandària considerablement d'una subespècie a una altra. Són de comportament diürn posant-se a les nits a les capçades dels arbres.




Els mascles adults tenen el cap sense plomes, molt carunculat que normalment té un color vermell, però que es converteix en blanc recobert de blau quan els ocells estan excitats. Altres trets distintius del gall dindi comú són: un llarg ornament carnós vermell que creix des del front sobre el bec; un carreu carnós que creix des de la gola; un manyoc de plomes finíssimes que semblen pèls (conegudes com barba) que sobresurt del pit  i esperons a les cames.



Només els mascles fan el característic soroll glu-glu-glu, i alhora també despleguen la cua, aquests gestos són un acte de domini. Ho fan per espantar als depredadors  i  possibles rivals.

1.  


La reproducció del gall dindi comença amb un festeig per part dels mascles a principi de primavera. Generalment els galls dindi salvatges es concentren en petites societats jeràrquiques  i es comuniquen mitjançant els sons que poden emetre, segons l’època de l’any en la que es troben aquest petits grups varien i també el seu comportament, dins d’un grup de mascles només s’aparella el dominant. Els mascles i les femelles només s’ajunten per reproduir-se. La resta del temps no viuen a la vora ni interactuen.





Les femelles posen una mitjana de 5 a 8 ous que cuiden i coven durant 28 dies. Un cop neixin els pollets la seva mare els protegirà i els alimentarà.


A Nord-amèrica, a principis del segle XX, la caça de galls dindis va arribar a uns nivells tan alts, que l’espècie Meleagris gallopavo gairebé s’extingeix. Es varen tenir d’implementar diversos programes de protecció per rescatar l’espècie.






La domesticació del gall dindi comú va ser probablement iniciada pels natius mexicans. Les aus es van portar per primera vegada a Espanya cap al 1519 i des d’Espanya es van estendre per tota Europa.




Els galls dindis domèstics, també coneguts com “guajalotes” en països com Mèxic, tenen una esperança de vida de la vora dels 10 anys.




La paraula “guajalote” prové del Nàhuatl “huexolotl” que es tradueix com vell monstre o gran monstre. Aquesta definició és deguda sobretot al seu aspecte i també per les seves dimensions.









Granja  ecològica de galls dindis







Què passa amb els galls dindi?

Mini-documental en clau d'humor de curiositats d'aquestes aus.




dijous, 7 d’octubre de 2021

LES LLETRES: R

 



El ratpenat Onorat

s’ha ben enamorat,

d’una ratapinyada molt bufona

 que no menja mosquits ni papallones.

 

L’Onorat li ha recitat un poema,

i li ha portat un ram de flors,

i a la ratapinyada li han pujat els colors.

 

I  com que la ratapinyada és vampiresa,

se li ha llençat als braços

i el coll  li ha mossegat,

per demostrar-li com li ha agradat.

Marta Vilà



divendres, 1 d’octubre de 2021

El poder de les paraules

 



Va existir un samurai que controlava perfectament l’art de l’espasa, però era molt arrogant i orgullós. Un guerrer que trobava el sentit de la vida quan matava  a algun adversari en combat i, per aquest motiu, buscava contínuament ocasions per desafiar a qualsevol davant la més mínima ofensa.  Només d’aquesta manera, el samurai mantenia un sentit a la seva existència  i a la seva  identitat.

En una ocasió va arribar a un poble i va veure que els seus habitants es dirigien en multitud a un lloc, llavors va aturar una persona i li va preguntar:

—A on aneu amb tanta pressa?

L’home molt espantat, li va contestar:

—Noble guerrer, anem a escoltar el mestre Wei.

—Qui és aquest mestre?

—Com és possible que no el conegui?—va contestar l'home—. El mestre és conegut per milers de persones a la nostra regió.

Aquest fet, va despertar la curiositat del samurai, que es va sentir com un ignorant davant d’aquell home i va decidir acompanyar-lo per conèixer el mestre Wei.

Quan varen arribar, el samurai va veure a un senyor vell  i de baixa estatura…,  res més lluny del que s’havia imaginat.

El mestre va començar a parlar:

—Al llarg de la historia s’han utilitzat milers d’armes molt poderoses, però la que jo tinc és letal. I aquesta arma que utilitzo és la paraula.

Quan el samurai va escoltar aquelles paraules, va aixecar la veu i va dir:

—Com t’atreveixes  a dir aquestes tonteries!

Llavors, traient la seva katana i movent-la al vent va prosseguir:

—Aquesta sí que és una arma poderosa i no les teves paraules estúpides!

El mestre sorprès, el va mirar als ulls i li va dir:

—No m’estranya que algú com tu digui això... És fàcil d’observar que ets un salvatge, sense cap mena d’estudis ni intel·ligència… En definitiva, un desgraciat!

Després d’escoltar aquelles paraules el samurai es va enrabiar i es va dirigir cap el mestre amb una actitud desafiant.

—Vell, acomiada't de la teva vida perquè t’ha arribat l’hora.

Llavors, el mestre va canviar la seva postura i va començar a disculpar-se:

—Perdoni, gran senyor. Només soc un ancià i a vegades se me'n va el cap i dic tonteries. Amb el cor noble que caracteritza els grans guerrers com tu, t’imploro que em perdonis si t’he pogut exaltar amb les meves bogeries.

El samurai es va aturar en sec i va contestar:

—Per suposat que sí, noble mestre. Accepto les seves disculpes.

Va ser llavors quan el mestre Wei  va mirar als ulls del samurai i li va dir:

Estimat amic, a veure digue’m: 

Són o, no són, poderoses les paraules?


Moralina:

Una paraula mal dita és com la bala d'una pistola, que un cop es dispara contra una persona no hi ha manera d'evitar el mal.

Reflexió:

Des de l’antiguitat, es té coneixement de la importància del bon ús de les paraules, ja que amb elles es poden generar estats d’ànim, canviar pensaments i, fer-les servir de totes les formes imaginables amb la finalitat d’aconseguir propòsits. Podem alegrar el dia de l’altre o amargar l’existència d’algú, fins i tot la nostra. És extremadament important, tenir coneixement de què és diu i com es diu, per utilitzar-ho d’una forma adequada i així crear la realitat que desitgem.

Conte Japonès