<a
href="https://www.freepik.es/vector-gratis/patos-salvajes-bosque_36362506.htm#query=animales%20rio&position=13&from_view=search&track=ais&uuid=a1a5b334-fc37-4d53-b9cf-0e771720e091">Imagen
de brgfx</a> en Freepik
Com cada
primavera, l’estany que es veia d’encà de la meva finestra, s’omplia de
vida. Aquell any, un grup d’anecs collverds
que havien arribat de qui sap on?, gaudien en família xipollejant i aprofitant el corrent de l’abundant aigua
que brollava del rierol i que
desenvocava al llac. Que bé que s’ho passaven tots els animalons! i jo que era un infant gaudia veient la natura en tot el seu
esplendor.
Al minúscul
poblet de muntanya on vivia no hi havia gaires distraccions, tan sols erem un
grapat de veins i la gran majoria ja eren molt vellets. Jo només tenia una
amiga de la meva edat la Tina i no hi havia cap més nen al poble, anàvem a l’escola amb un autobús de línea, que ens portava a un poble
més gran que tenia escola.
Així, de mica en
mica, em vaig anar fent gran i a mesura
que jo creixia també ho va anar fent el meu poble. Qui sap per quina raó?, aquell
poblet és va anar omplint de moltes cases i, la veritat és que jo ho trobava
genial perquè cada vegada tenia més i més amics…
Llavors tot un
seguit de negocis locals varen anar proliferant, el primer de tots va ser una
fleca, més endavant es va muntar una gran índústria tèxtil, que va donar feina
a moltes persones i encara va fer venir més gent al poble. També es va
construir una escola perquè ja hi havia prou nens per omplir unes quantes aules.
Penso, que aquells anys varen ser una meravella. Jo que era jovenet em passava els dies amb els amics anant d’ un lloc a un altre, banyant-nos al llac i sense
parar gaire estona per casa…
Però també
recordo amb molta tristesa els anys posteriors, amb aquells estius torrits i
aquella manca de pluges, les restriccions per sequera… Ja no podíem anar a banyar-nos al llac, perquè
havia quedat totalment eixut, semblava talment un safareig al que li havien
tret el tap i s’havia buidat. A partir
de llavors, els ocells migratoris que solien venir a la primavera, ja no els
vàrem tornar a veure durant forces anys.
La indústria, com que no es podia abastir de l’aigua
del llac, va ser de les primeres en mirar pels seus interessos i canviar la
seva ubicació, molts treballadors que vivien al poble es varen quedar sense
feina. Varen ser uns anys molt tristos per a tots.
<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/paisaje-estanque-tierra-seca_5601838.htm#fromView=search&term=SEQUIA&track=sph®ularType=vector&page=6&position=2&uuid=d0814c82-2114-4e6c-9ca4-c7a3bb72a2e3">Imagen de brgfx</a> en Freepik
D’ençà d’aquell succés vaig decidir estudiar biologia, no
podia suportar més veure aquell paisatge des de la meva finestra. Em vaig
prometre que quan tornés al poble faria tot el que estigués a la meva mà, per
tal de recuperar l’estany i dedicar-me de ple a l’educació ambiental i, un cop llicenciat em vaig posar a treballar
de valent. Amb un grup d’ amics varem crear una plataforma per tal de salvar i
protegir l’estany, que feia veritablement molta pena. Anàvem a les escoles a
fer xerrades per a famílies i intentàvem conscienciar-los sobre el malbaratament
de l’aigua. També amb l’ajuda d’alguns pares i nens fèiem trobades per tal de netejar els
voltants del llac que eren plens de brossa. Posteriorment, vàrem fer visites
als agricultors i els vam informar sobre els nous mètodes de regadiu i en el
gran estalvi que els suposaria en el consum d’aigua.
I així, a poc a poquet, aquell llac que era com un
desert, gràcies a la col·laboració de tots plegats i com no, de l’arribada de
les pluges, va anar recuperant la biodiversitat.
Els ocells varen ser els primers en fer acte de presència, més endavant va
aparèixer una família de castors i, fins
i tot amb els pas dels anys algunes espècies invasores com el coipú i un caimà,
que es varen endur els agents rurals, per tal que no alteressin la fauna autòctona
i no generessin expectació i pànic entre la gent.
I ara que soc força gran, els meus veïns m’han fet
alcalde del poble i, per tal d’agrair-los la seva confiança i amistat, he
pensat que seria una bona idea fer un recull de fotografies del nostre estany i
no hi ha cap data millor per fer l’
exposició que la festa major.
I per què us
estic explicant tot això? Per tal de dir-vos
que:
Quan un grup de gent il·lusionada col·labora per tal
d’assolir un mateix objectiu, aquest té moltes
més possibilitats de fer-se realitat.
<a
href="https://www.freepik.es/vector-gratis/varios-animales-bosque_27540665.htm#query=animales%20rio&position=1&from_view=search&track=ais&uuid=4d656932-16b7-4728-8ab6-2113ee2c516f">Imagen
de brgfx</a> en Freepik
