Al món existeixen més gallines que humans.
És l’au més nombrosa del planeta i són descendents
del Tiranosauri Rex.
Hi han més de 2000 races de gallines i
n’hi ha de totes mides i varietats. Algunes tenen una cresta ben visible i
d’altres gairebé inapreciable. El plomatge d’algunes gallines també és molt
curiós i peculiar, algunes tenen el coll desplomat, d’altres tenen moltes
plomes curtes al cap que els donen una aspecte de portar un barret, algunes
gallines llueixen plomes a les potes… Ens pot sorprendre la gran
quantitat de diferències que tenen unes de les altres.
La cresta de la
gallina ens indica com va el seu creixement i desenvolupament sexual, així com
el seu estat de salut en general.
És un òrgan
vascularitzat, regat per sang. Per això just quan acaben de posar un ou la
cresta sempre està més pàl·lida durant uns minuts, això és degut a que la sang
es concentra a la zona de la cloaca de l’au per l’esforç de l’expulsió.
A
les gallines els agrada especialment rebolcar-se a la terra. Excaven petits
forats i aixequen una gran quantitat de pols, d’aquesta manera netegen
l’oli de les seves plomes i també es desfan dels paràsits.
Dormen en llocs alts, preferiblement sobre un pal de fusta. Així
elevades de terra és com se senten més segures davant dels depredadors.
Necessiten
descansar entre 6 i 8 hores diàries, quan cau el sol elles soletes tornen al
galliner.
La
seva vida social gira al voltant d’un petit grup, que sempre roman unit i, el
seu instint les porta a moure’s juntes per buscar aliment i també es manté a l’hora d’anar
a dormir.
Tenen
una esperança de vida de 5 -10
anys.
Sorprenentment, no només existeixen ous de color blanc i marró clar, també en podem trobrar d’altres colors com blau, verd fosc, verd
clar, marró fosc…
Tot això depèn de la raça de la gallina, però els ous
blancs els posen gairebé exclusivament les gallines blanques.
Les millors èpoques per l’aparellament són la primavera i l’estiu. El motiu és que la llum afavoreix el seu instint reproductiu.
Quan
una gallina posa un ou fertilitzat comença l’etapa d’incubació. Després d’expulsar
el primer ou, encara tindrà un màxim de 10 dies per pondré ous, a raó d’un al
dia.
La gallina quan comença a covar entra en un període anomenat de “gallina lloca”. Això vol dir que no se separà del niu i cobrirà els ous amb tot el seu cos, per donar-los l’escalfor necessari pel seu bon desenvolupament. Aquesta fase dura entre 21 i 24 dies i culminarà amb el naixement dels pollets.
Mentre
l’embrió va creixent dins de l’ou, el calci de la closca es desprèn de la seva
cara interna, alimentant el pollet en els seus últims dies.
Així,
no només guanya força, sinó que la closca es va debilitant, facilitant que es
trenqui més fàcilment. El pollet també s'ajuda d'una dent, que no és res que una protuberancia calcària a la punta del bec, que l'ajuda a trencar la closca i que desapareix en els primers dies de vida.
Els
pollets neixen amb les plomes molles i s’assequen sota la seva mare. Amb molta
facilitat, aprendran a menjar i beure
imitant com ho fa la mare gallina.
M'ha agradat molt tota aquesta lliçó tan completa sobre gallines, ous i pollets. Quanta documentació! M'agraden les gallines, són suaus, esponjoses i quan no s'enfaden fan sensació de pau. Quan cloquegen o van fent la seva lletania en sordina els moments semblen més tranquils, com petits i entenimentats comentaris sobre la vida diària. Les gallines són sàvies. Acompanyen.
ResponEliminaUna abraçada.
Són força menystingudes les gallines i és curiós la gran varietat que n'hi ha.
ResponEliminaLa meva mare durant molts anys va tenir gallines i, moltes vegades varem veure com neixien els pollets. És un moment fantàstic! Els pollets són adorables... i veure com la mare gallina els cuida i la paciència que té amb ells és d'admirar.
Abans, gairebé tothom tenia hort i gallines per menjar ous tot l'any. Actualment és una raresa. Encara que no ho sembli donen molta feina i els temps han canviat molt.
Molts petons Olga i una forta abraçada!
M'encanta aquest post que em transporta als anys de joveneta quan al meu pare li agradava de tenir gallines, en un galliner dels d'abans, al patí de casa.
ResponEliminaEra molt graciós, perquè, a més, li feien cas i després de deixar-les sortir una estona a picotejar les males herbes, però també flors de tota mena, per fer-les entrar al galliner només els havia de mostrar una escombra que ajocades i submises, entraven en fila índia un altre cop al seu habitacle enreixat, com no, amb "tela de galliner".
Moltes gràcies per aquest magnífic reportatge!
A casa la meva mare també les feia entrar amb l'escombra. És un sistema que mai falla.
ResponEliminaQuins temps aquells!
Els ous eren boníssims i en menjavem gairebé tot l'any.
Moltes gràcies a tu guapa!