Martirià el cranc ermità i el nero gegant
(Fragment)
En
el fons del mar Mediterrà, hi havia un cranc ermità que es deia Martirià. Com
deveu saber, els crancs ermitans tenen el cos tou i s’han de buscar una caseta
per protegir-se de ser menjats per altres animals.
Martirià
tenia una caseta feta d’una closca de cargol de mar. Era molt maca i la tenia
decorada amb boniques algues de colors. El cranc ermità era un gran xerraire i
tenia molts amics. La senyora sardina, l’escamarlà i la gamba moltes vegades li donaven conversa. Els dies
eren molt plàcids i tranquils en aquelles aigües, fins que un dia la pau es va
acabar. Va arribar un Nero molt gros, el peix més lleig i gran que havien vist
mai.
-Però
quina bestiola tan gran -deia Martirià. Amb aquesta boca tan grossa se’ns
cruspirà a tots!
Tots
els peixos tenien moltíssima por i varen
decidir fer una reunió.
-A
veure, una mica de silenci! -cridava Martirià, -parlem d’un en un sisplau.
-Com
ens podríem protegir d’aquest monstre? –preguntava la sardina. -Tot el dia se’l
passa menjant i ja no podem sortir tranquils a passejar.
-No
ho sé –replicava Martirià -però crec que haurem de buscar la manera de
solucionar-ho.
Autora del Fragment: Marta Vilà
Una de les il.lustracions de Martirià el cranc ermità i el nero gegant.
Reunió de Martirià amb la sardina, la gamba i l'escamarlà
Autora de la Il.lustració: Coral Felgado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada