Més
d’una vegada la gallineta d’aigua havia indicat a la llúdriga, a quin lloc de la llacuna, podia trobar amb tota seguretat algun peix gros. La llúdriga hi anava,
passejava, menjava i presumia amb les seves companyes, fent admirar la seva astúcia
i la seva sort, sense parlar ni un segon, per descomptat, de la gallineta i
dels seus avisos.
Un
dia va anar la gallineta cap a ella, nedant molt de presa i li va indicar un
punt de la llacuna on hi havia un magnífic peix joell. La llúdriga es va posar a nedar,
i moments després sortia de la vora del riu, estrenyent entre les seves
llargues de dents de corall el peix que, retorcant-se, feia lluir al sol les
seves escates de plata.
Se’l
va començar a menjar, amb tanta golafreria, que al cap d’un moment se li va clavar una espina, amb tanta mala
sort, que va estar a punt de morir.
Se
li va acostar llavors la gallineta, i sense poder fer-hi res, va pensar que si
més no, la podria consolar.
Però
quan la llúdria va tornar en si i va
poder parlar, el primer que va dir va ser que per culpa de la gallineta gairebé
havia mort asfixiada, ella li havia indicat on era maleït joell; i que si no li
hagués dit, res no li hauria succeït.
I la gallineta, humil i resignada, es va tornar
a amagar entre els joncs, pensant que si certes persones tenen tots el mèrits,
i d’altres tenen totes les culpes, és que així malauradament ha de ser.
Moralina:
Els
beneficis fets a qui no els mereix són correspostos amb desagraïment.
Dita:
“ De desagraïts el món n’és ple.”
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada