dilluns, 9 d’abril del 2018

LA LLÚDRIGA I LA GALLINETA D'AIGUA






Més d’una vegada la gallineta d’aigua havia indicat a la llúdriga, a quin lloc de la llacuna, podia trobar amb tota seguretat algun peix gros. La llúdriga hi anava, passejava, menjava i presumia amb les seves companyes, fent admirar la seva astúcia i la seva sort, sense parlar ni un segon, per descomptat, de la gallineta i dels seus avisos.

Un dia va anar la gallineta cap a ella, nedant molt de presa i li va indicar un punt de la llacuna on hi havia un magnífic peix joell. La llúdriga es va posar a nedar, i moments després sortia de la vora del riu, estrenyent entre les seves llargues de dents de corall el peix que, retorcant-se, feia lluir al sol les seves escates de plata.

Se’l va començar a menjar, amb tanta golafreria, que al cap d’un moment  se li va clavar una espina, amb tanta mala sort, que va estar a punt de morir.

Se li va acostar llavors la gallineta, i sense poder fer-hi res, va pensar que si més no, la podria consolar.

Però quan la llúdria va tornar en si  i va poder parlar, el primer que va dir va ser que per culpa de la gallineta gairebé havia mort asfixiada, ella li havia indicat on era maleït joell; i que si no li hagués dit, res no li hauria succeït.

I  la gallineta, humil i resignada, es va tornar a amagar entre els joncs, pensant que si certes persones tenen tots el mèrits, i d’altres tenen totes les culpes, és que així malauradament ha de ser.

Moralina:
Els beneficis fets a qui no els mereix són correspostos amb desagraïment.
Dita: “ De desagraïts el món n’és ple.”


Autor: Godofredo Daireaux


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada