EL PAÓ REIAL

El paó reial blau, és originari de la Índia, Sri Lanka i altres zones properes. Com que és una au amb poca capacitat de vol, les enormes muntanyes d'aquesta regió, varen ser un impediment perquè s'expandís de forma natural més enllà d'aquestes terres. La serralada de l’Arakan, les muntanyes del Karakorum i la serralada de l’Himàlaia, varen bloquejar la seva expansió. És l'animal nacional de la Índia.

No són precisament aus que destaquin per la seva capacitat de volar, encara que això no vol dir que no ho facin en ocasions, quan necessiten fugir dels seus depredadors, com els tigres, o per pujar a grans arbres de la selva per dormir. 

Tenint en compte que els mascles poden mesurar del cap a la cua més de 2 metres i pesar més de 6 kg, això les converteix en una de les aus que volen més grans del món.

El cant del paó reial és una de les característiques que més criden l'atenció d'aquesta au, però no precisament per ser melodiós i agradable, sinó  més aviat  al contrari.

Encara que al principi ens pugui semblar que és sempre igual, s'han arribat a registrar fins a sis crits d'alerta emesos per tots dos sexes, i uns altres set només pels mascles, que utilitzen en les seves baralles territorials. 

Aquests ocells són excel·lents controladors biològics de moltes espècies d'insectes, cucs i altres animals, però per sobre de tot, de serps altament verinoses, com per exemple les cobres. Una costum altament admirada des de l'antiguitat i que ha fet que sigui una au sovint reverenciada per les cultures natives.
S'alimenten també de: fruites, llavors, vegetals, aràcnids, amfibis, petits rèptils...

Encara que l'albinisme està present en aquesta espècie com en moltes d'altres, existeixen paons reials totalment blancs que no són albins, i que es caracteritzen per tenir els ulls de color marró. Són els resultat d'encreuaments selectius que va realitzar l'home fa més d'un segle, de paons reials  que tenien taques blanques, (una mutació genètica anomenada leucisme). 
Un paó reial blanc resulta un espectacle impressionant a la vista.

És un dels animals més bonics i fascinants de la fauna terrestre. Gràcies, en gran part, al extraordinari ventall policromat, que constitueix la cua dels mascles. Aquesta pot contar fins a 150 plomes i mesurar una longitud de 1 metre i mig. Muden les plomes de la cua cada any després de la temporada d'aparellament.

Els paons reials salvatges es posen sovint a les branques dels arbres i s'ajunten en grups. Són polígams i poden tenir harems amb varies femelles. 

L'època reproductiva del paó reial es correspon generalment amb l'arribada de la primavera a l'hemisferi nord. S'aparellen un cop l'any, encara que poden tenir més de una niada a la mateixa temporada. El mascle no participa en la incubació dels ous ni en la cria dels pollets.

El mascle obre la seva magnífica cua quan intenta atraure a una femella, i fa gala dels seus atributs. També pot utilitzar el seu plomatge quan es vol mostrar hostil o territorial amb una altre mascle. 

Una niada del paó reial conté de 3 a 8 ous de color castany clar, la femella els cova durant 28 dies. Quan neixen no hi ha cap diferència entre els mascles i femelles. Al cap de dues setmanes els pollets comencen a desplaçar-se i   intenten fer petits vols per trepar a les branques dels arbres. A partir de llavors passen la nit dalt dels arbres, sempre sota el resguard matern.

Quan compleixen el primer any s'independitzen de la mare, que deixa de cuidar-los per tornar a niar.

Paó reial volant

Paó reial blanc

Quan un gatet et malmet l'espectacle!