LES LLEBRES I LES GRANOTES

Il.lustració: Milo Winter

Cert dia les llebres es varen cansar de viure sempre a l’aguait i espantades, per aquest motiu van decidir reunir-se en assemblea per celebrar un consell.

—Això no és vida! —varen dir—. No hi ha una altre animal en el món més poruc que nosaltres. Un cop de vent, una fulla que cau  o  qualsevol  petita cosa ens accelera el cor i ens posem a córrer sense rumb. Vivim neguitoses i no hi ha cap animal més desgraciat que nosaltres. Seria millor morir que tenir aquesta angoixa!

I  amb tota solemnitat varen prendre una decisió: a l’endemà, totes les llebres juntes anirien a llançar-se al riu. Amb la sortida del sol, tal com havien decidit, les llebres varen baixar a la plana i varen fer una llarga fila. Però a mesura que s’acostaven al riu, les granotes que estaven prenent els sol tan contentes, es varen emportar un gran ensurt al sentir el soroll  de les petjades de les llebres i, el grup de granotes es va espavilar a submergir-se dins l’aigua  i  a amagar-se tan ràpidament com varen poder.

Llavors les llebres varen descobrir que existia sobre la terra una espècie d’animals més espantadissa encara que elles. I de cop els va semblar que valia la pena viure la vida, així que varen oblidar les seves tragèdies i varen desistir de llançar-se al riu.

Moralina:

Hi ha persones que no s’acostumen a portar amb paciència els moments  difícils en  que es troben al llarg de la vida, però és calmen mirant  altres persones que estan passant per situacions pitjors.