Il.lustració: Milo Winter
Un
ratolí que vivia en el camp, va invitar a casa seva un amic seu que residia a
la ciutat.
Per
sopar, el ratolí de camp li va servir un plat de blat i civada. El ratolí de
ciutat, sorprès per la humilitat d’aquell menjar, va dir:
—Saps,
amic, que vius i menges com les formigues. En canvi jo posseeixo aliments en abundància.
Vine amb mi i viuràs com un rei!
El
ratolí de camp va acceptar la invitació i tots dos varen marxar cap a la
ciutat.
El
ratolí de ciutat que vivia en una casa de gent molt adinerada, li va ensenyar una
taula plena de llegums, blat, dàtils, mel, formatge i tota mena de fruites.
El
ratolí de camp no se’n sabia venir i va començar a envejar la vida regalada del
seu amic. Estaven preparats per fer un gran tiberi, quan de sobte un home va obrir la
porta. Espantats pel soroll els ratolins varen córrer a amagar-se en un forat. Tan bon punt va tornar el silenci, es varen disposar a reprendre el sopar,
encara no havien fet una mossegada quan de nou un home va obrir la porta, i els ratolins es varen afanyar a amagar-se en un
refugi, els dos amics tremolaven com fulles.
Aleshores
el ratolí de camp aguantant-se la gana, va dir al ratolí de ciutat:
Gaudeix
tu, amic, de tot aquest menjar tan saborós, que jo me’n torno al camp, continuaré menjant blat i civada però tindré la seguretat d’una vida tranquil·la.
Moralina:
Si el fet de tenir moltes coses, no et permet portar una vida tranquil.la, és millor no
tenir-ne tantes i ser més feliç.
Autor: Isop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada