Per
molts que siguin els recursos dels que un es pot valer, mai s’ha de baladrejar:
al que no té mesura tot li és poc i tot se li conclou. Així li va passar al
tigre.
Va
creure que les ovelles mai s’acabarien, doncs l’home les cuidava força bé
perquè seguisin augmentant, a pesar de les moltes que ell es menjava. I amb
aquesta creença, va començar a fer tantes matances que aviat varen disminuir
els ramats. Donava banquets pels seus
amics i es depreciava més del que es consumia.
Quan
no hi va haver ovelles a les rodalies, perquè l’home s’havia emportat les
poques que el tigre li havia deixat, va començar a matar les vaques, les eugues
i els porcs, i va fer el mateix que amb els ramats d’ovelles, i va ser tal la
mortaldat que aviat els que quedaven varen marxar a viure a un altre lloc.
El
tigre va viure dies amargs: els animals silvestres son més vius que els animals
domèstics, que reben l’ajuda de l’home, i no va ser sense l’esforç del seu
treball com va poder satisfer la seva terrible fam. De la mateixa manera, els
hi va fer una guerra tan aferrissada, que aviat els quadrúpedes, ni tan sols
les aus més insignificants, varen quedar a les planes, i no sabent el tigre
menjar pastura, es va morir de gana.
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada