Un
gall bonic i amable, sensat i amb bons
modals, festejava una gallina jove; no
desaprofitava cap ocasió per demostrar-li el seu amor, gratava el terra per
a ella, oferint-li les millors preses que podia aconseguir, tot amb l'únic
anhel d'aconseguir en recompensa de les seves atencions una mirada d'afecte.
Ni
tan sols li feia cas la gallineta; si, per casualitat, li prestava atenció, era
per riure-se'n d'ell davant de les seves companyes.
Un
altre gall que les visitava, groller, lleig i mal educat, incapaç de prestar
servei, salvatge amb les seves maneres, també festejava a la gallineta, si
festejar es pot anomenar el tracte que li donava, humiliant-la, fent-la plorar
de vergonya i de ràbia, enrient-se d'ella, fins i tot perdent-li el respecte.
Ai!
Misteris del cor de les gallines!, amb aquest va ser amb el que es va casar.
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada