La planta i el pal

 

Una planta, que creixia orgullosa aixecant el seu brot de fulles tendres cap al cel, em prou feines suportava que a la vora d’ella hi hagués un pal dret, sec i vell.

—Pal, estàs massa a prop meu. No podries separar-te un xic de mi?

El pal, fingint no escoltar-la, no li va respondre.

Llavors la planta es va dirigir a una romeguera que la rodejava.

—Romeguera, no podries anar a un altre lloc? Em molestes.

La romeguera va fingir no escoltar-la i no li va contestar.

—Bonica planta —li va dir llavors un llangardaix, aixecant el cap i mirant-la de dalt a baix, però no veus que el pal et fa mantenir dreta? I no penses que la romeguera et defensa de les males companyies?

Moralina:

Devem mostrar el nostre agraïment per l’ajuda que se’ns dona, perquè és un amarg consol reconèixer els mèrits i serveis que ens han prestat, quan no tenim al nostre costat, els que en alguns moments ens han auxiliat.

Autor: Leonardo da Vinci