LA GRANOTA

La granota té una morfologia força peculiar el cap i el tòrax formen una unitat indiferenciada. El seu cap és tan ample com llarg, els ulls sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil  i  la mandíbula superior proveïda de dents. 

Posseeix dos tipus de sistemes respiratoris: Quan la granota està dins de l'aigua, respira a través de la seva pell  i  quan es queda fora de l'aigua, respira a través dels  pulmons.

Les granotes són animals de pell llisa i suau. A Europa solen mesurar entre 9 cm i 15 cm de llargada, però la més gran de totes és la granota goliat, que habita a l'Àfrica, té 30 cm de longitud i pesa 3 kg .

La majoria d'espècies de granotes tenen les potes del darrere llargues, que els permeten donar grans salts, com si tinguessin una molla a cada pota. Als peus tenen una membrana entremig dels dits que les converteixen en grans nedadores.

Són inofensives, però hi ha moltes espècies tropicals que poden ocasionar accidents per toxicitat, degut a les seves de secrecions cutànies.

Les granotes verinoses solen tenir una coloració de pell molt vistosa per advertir als seus atacants.

 Gran part  d'aquestes granotes punta de fletxa viuen a Amèrica del Sud  i  Amèrica Central.

Es coneix que els indis d' Amèrica del Sud cobrien les seves fletxes amb el verí de la pell d'aquests animals, que és mortal amb tan sols una gota.

Les granotes viuen en diferents hàbitats, però la majoria d'elles prefereix els llocs humits. Es poden submergir durant llargs períodes de temps absorbint oxigen a través de la pell.

La reproducció de la granota: Una granota mascle i una granota femella s’aparellen. La femella pon els ous sense closca a l’aigua, i el mascle amb els seus espermatozoides els fecunda ( fecundació externa). Després de dues setmanes, els ous eclosionen  i  de cada ou en neix un capgròs.

El capgròs viu a l’aigua i respira per brànquies ( com els peixos). Al cap d’unes setmanes, es formen les potes posteriors  i  més tard els surten les davanteres. Finalment, desapareix la cua i el capgròs s’ha convertit en una granota adulta. A partir d’ara, la granota respirarà amb els pulmons  i  per la pell. Farà vida a la terra  i  a l’aigua. A tot aquest canvi en la forma del cos, des que neix fins que és adulta l’anomenen metamorfosi.

Gairebé totes les granotes quan són adultes són carnívores, mengen insectes, cucs, cargols, bavoses, i les més grans poden menjar altres granotes més petites, petits mamífers, peixos…

 Les granotes arborícoles estan adaptades a la vida sobre els arbres. Unes altres són exclusivament aquàtiques i cal que passin la major part de les seves vides en amagatalls, dels que només surten per alimentar-se  o  per  reproduir-se.

El mascles tenen dos sacs vocals que produeixen el rauc característic. És comuniquen  mitjançant sons vocals produïts per la laringe.

La temperatura corporal de les granotes depèn del seu medi ambient. En les regions més fredes s'enterren en el sòl per a hibernar. Algunes d'elles, com les granotes australianes, quan passen per un període de calor intensa s'enterren dins de la sorra i  l'argila.

Granotes increïbles

 Un documental excel·lent!

Granotes en perill d'extinció

La metamorfosi de la granota