<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/coleccion-animales-invierno-acuarela_19539623.htm#query=animales%20nieve&position=34&from_view=search&track=ais&uuid=5421973b-f305-4a13-bfdb-e9c3780026aa">Imagen de pikisuperstar</a> en Freepik
Vet aquí que una vegada, en un bosc de
les nostres contrades, va succeir un fet excepcional !
Tot els animals del bosc en parlaven...,
perquè mai ningú havia vist abans, un ésser tan estrany:
Una màscara negra li envoltava la
mirada, era força gran i pel riu es passejava i tenia una llarga i espessa cua anellada.
"Què era? D’on havia vingut, aquell desconegut?"
Milers de preguntes passaven pels
caparrons dels animals i molts encuriosits l’espiaven d’amagat, sense fer gens
de soroll, no fos cas de que es tractés d'un animal molt perillós.
Era pels volts de Nadal i, feia un
fred que pela !
El pit roig des de dalt d'un arbre el
contemplava i se sorprenia de que amb aquell fred, el desconegut no es posés
sota cobert.
La llúdriga estava molt enfadada,
perquè l’estrany animaló caçava peixos i crancs amb molta afició !
"Aquest és el meu riu —pensava la
llúdriga—. A aquest pas, no me'n deixarà cap ! "
L’esquirol el trobava molt divertit i, es feia un tip de
riure quan veia que el desconegut rentava amb aigua tots els aliments que li
venien de gust !
I com que l’esquirol era un xic
tafaner, va ser el primer en presentar-se al foraster.
—Hola, quin animal ets ? —li va
preguntar l’esquirol.
—Soc un os rentador —va contestar
l’animaló.
—Ara entenc perquè et diuen rentador !
—va riure l’esquirol.
I varen iniciar un llarga i extensa
conversa, on l'os rentador li va explicar a l'esquirol que vivia en un bosc
molt llunyà, i que uns homes l'havien capturat i tancat dins d'una gàbia. Després
d'un llarg viatge va acabar en una casa, amb uns altres humans que semblaven
molt simpàtics i carinyosos amb ell. Però que a mesura que es va anar fent
gran, la relació amb ells va canviar i es va fer insuportable, perquè aquells
humans sempre estaven enfadats amb ell i deien que destrossava i feia malbé
totes les coses de la llar. Finalment, l'os rentador, cansat d'estar tancat en
aquella casa, un dia va aprofitar per fugir ben lluny i anar a veure món.
En acabar la història l' os rentador li va dir a l’esquirol:
—Però aquest bosc és molt diferent del
lloc on vivia. Aquí no he trobat cap animal com jo.
—És veritat —es va entristir l’esquirol —. Tu ets el
primer i únic os rentador que viu aquí.
—Vaja! —va dir l’os rentador—. I ara què
faré? Aquí no tinc cap amic.
—Vols que sigui el teu amic? —li va
preguntar l’esquirol.
—M’encantaria! —es va emocionar l'os
rentador.
—Vine amb mi i t'ensenyaré casa meva, si vols podem viure
junts.
Però quan varen arribar al buit de
l'arbre on vivia l'esquirol, l'os rentador es va adonar que era massa petitó per
ell.
—No et preocupis —li va dir
l'esquirol—. Buscarem un buit en un arbre més gran, on capiguem tots dos.
I així de mica en mica, l'esquirol i
l'os rentador es varen anar coneixent i es varen fer amics.
Al cap d’uns dies, l'esquirol va
explicar la història de l'os rentador a alguns animals del bosc. I entre tots
varen decidir donar-li una gran sorpresa.
Un dia que nevava i que coincidia amb el dia
de Nadal, li varen preparar una gran
festa de benvinguda. Els convidats varen portar menjar per celebrar l’arribada
del nouvingut. El pit-roig no hi va
faltar i va portar alguns fruits silvestres i aglans, la
llúdriga, una bona amanida d'algues
i l’esquirol per descomptat va portar els pinyons.
I aquell va ser el primer Nadal que
varen dinar plegats, fent una gran celebració i donant-se escalfor uns als
altres com una gran família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada