Un
dia, una guineu va veure que una gran parra tenia dos preciosos penjolls de raïm
molt madurs i a la guineu se li va fer la
boca aigua mentre els mirava.
El
raïm penjava d'una branca molt alta i, la guineu va haver de saltar per
intentar agafar-lo. La primera vegada que va saltar no hi va arribar. Així que
es va allunyar una mica i mentre corria va fer un gran salt, aquest cop tampoc
el va aconseguir agafar. Ho va intentar una vegada i una altra, però en va.
Llavors
es va asseure i va mirar el raïm amb fàstic.
—Que
ximple que soc —va dir—. Estic esgotada per haver intentat aconseguir un
penjoll de raïm agre que no val la pena agafar.
I
després d’això, va marxar molt indignada.
Moralina:
N’hi ha molts que pretenen menysprear i menystenir allò que està fora del seu abast.
Quanta raó l'Isop...
ResponEliminaÉs curiós la força que tenen aquestes faules tan antigues, el pas dels anys no passa per elles.
ResponEliminaBon cap de setmana guapa !