El bec del tucà resulta ser més una arma en aparença que
en efectivitat, doncs és buit per dins i lleuger, amb la seva gran mida serveix
per dissuadir els enemics i depredadors, però no per lluitar contra ells.
El bec pot arribar
a mesurar un terç del seu cos, i està cobert de nombrosos vasos sanguinis que
li permeten regular la seva temperatura
corporal. També a l'hora de d'alimentar-se la vora dentada de la part interna
del seu bec li facilita la tasca de menjar. Té una llengua molt llarga amb
forma de pluma que pot mesurar 15 cm.
Els tucans són
aus de plomes i becs de colors molt cridaners.
Els seus ulls estan rodejats per una pell que en certes ocasions és de
colors molt vius. Té les potes curtes però molt fortes, que li faciliten la
sujecció a les branques i dos dits al davant i dos al darrere. No són ocells
molt grans mesuren entre 42 - 62 cm. El més gran de tots és el tucà toco, el seu
pes és de 620 gr.
Els tucans tenen l'estómac molt petit i mengen molt sovint. S'alimenten principalment de fruites com: papaia, mango, baies, bananes…, també mengen insectes, aranyes, amfibis, ous, petits rèptils i rosegadors...
El tucà no vola
grans distàncies i, generalment només el just per canviar-se d'arbre o quan els
hi cal. Són aus molt inquietes i curioses, sempre estan explorant pels arbres o pel terra.
Són
una espècie monògama, que viu amb la mateixa parella durant la seva vida. No posseeix un cant melodiós, sinó que és monòton i fins i tot a estones pot ser desagradable.
El
festeig del tucans és molt cridaner: la femella i el mascle comparteixen menjar
i tronquets amb els seus voluminosos becs. Els seus nius solen estar en
cavitats dels arbres. La femella pon entre dos i cinc ous en una sola
posta anual.
La incubació
dura de 17 a 20 dies. Els pollets neixen sense plomes i amb els ulls tancats. Després
de 8 o 9 setmanes abandonen el niu i al
cap de tres o quatre anys estan madurs sexualment.
La
vida del tucans és de la vora de 20 anys.
El
tucà es considera en perill d'extinció, degut a diversos factors com la caça
per elaborar guarniments amb les seves plomes, desforestació, comerç d'aus exòtiques…
En
molts països americans, avui en dia, és un delicte comerciar amb aquestes aus o
tenir-les en captiveri.
És realment una au fascinant alhora que desconeguda.
ResponEliminaTan de bo el deixem en pau i el lliurem del constant perill d'extinció...
Preciosa galeria de fotos!
És una au extraordinària que cal conservar.
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari Maria!