HANS DAVIS - SHADOW ACT- THE WORLD GREATE..

Espectacle d'Ombres Xineses: HANS DAVIS

LES AUS MÉS ESTRANYES DEL PLANETA

Les 8 Aus més estranyes del planeta

EL CAMELL

Dos dits a cada peu,

i  beu molt poca aigua,

amb un o dos geps a l’esquena,

no us faci cap pena.

Els geps són una reserva d’energia,

molt útil per passar el dia;

dotat d’una gran resistència,

i  carregat de paciència.

Marta Vilà

Camells al desert del Gobi, MONGÒLIA.

DIBUIXA... UN CAMELL

Dibuixa...  Un camell

EL DROMEDARIO Y EL CAMELLO

« ¡Válgame Dios, que veo! 

Un camello decía a un dromedario; 

Tú eres en el desierto necesario, 

Mas la verdad, amigo, estás muy feo 

Con esa singular, alta joroba, 

Más grande que una alcoba.»

¡Y el que así se burlaba y se reía,

Dos jorobas magníficas tenía!

 Hombres hay que no encuentran nada bueno, 

Que aunque son de defectos un acopio, 

La paja miran en el ojo ajeno, 

Y la viga jamás ven el propio.

Autor: José Rosas Moreno

L' ESTRUÇ

D’aspecte grotesc;

cap d’ànec, pota de gallina,

peus de dinosaure, coll de girafa

i el cos com una carbassa.

Porta tutú de ballarina,

és una au lletja i poc agraciada;

però quan surt a la carrera

sempre queda  la primera.

Marta Vilà

Enterren el cap els estruços en cas de perill?

ENDEVINA QUE ENDEVINARÀS...

EL TUCÀ

Quin bec més colossal,
obert és com una tisora.
El bec i els colors llampants
formen un conjunt impressionant.

Marta Vilà

Imatges espectaculars de tucans

EL CAVALL I EL SENGLAR

Tots els dies un cavall salvatge saciava la seva set en un riu poc profund.

Allà també hi anava un senglar a beure, que al remoure el fang del fons amb el morro i les potes, enterbolia  l’aigua.

El cavall li va demanar  que anés més  en compte, però el senglar es va  ofendre i  el va tractar  de boig.

Es varen acabar mirant amb odi, com els pitjors enemics.

Llavors el cavall salvatge, ple d’ira, va anar a buscar l’home i li demanà ajuda.

-Jo m’enfrontaré a aquella bèstia –va dir l’home –però m’has de permetre muntar sobre el teu llom.

El cavall va estar-hi d’acord i varen anar a buscar l’enemic.

El varen trobar en el bosc i, abans que es pogués amagar  en  l’espessor, l’home va llençar-li una  javelina i el va matar.

Lliure del senglar, el cavall es dirigí al riu a veure aigua clara, de ben segur, que cap altre animal no el tornaria a molestar.

Però l’home no pensava desmuntar el cavall.

-Me’n alegro de haver-te ajudat -li va dir-. No només he matat aquella bèstia, sinó que he capturat un esplèndid cavall.

I, encara que l’animal es va resistir, el va obligar a que l’obeís  i li va posar regnes  i  una muntura.

Ell, que sempre havia estat lliure com el vent, per primera vegada a la seva vida va tenir d’obeir a un amo.

I encara que la seva sort ja estava tirada, d’ençà de llavors es va lamentar dia i nit :

-Tonto de mi! Les molèsties que m’ocasionava el senglar no eren res comparades amb això!

-Per exagerar un assumpte sense importància, he acabat sent esclau!

Moralina:

A vegades, amb l’afany de castigar als que ens fan mal, ens aliem amb qui només té  interès en dominar-nos.

Autor: FEDRE

LA IGUANA

És similar a  una sargantana

però més gran,  i amb algunes  diferències,

la cresta dorsal, sota la barbeta una papada

i una  alimentació  vegetariana.

S’enfila dalt dels arbres

amb unes ungles afilades,

pot nedar i fer immersions,

i s'adapta a tots els entorns.

Marta Vilà

Documental:  La iguana verda