LA CABRA

Cabra prové del llatí Capra. El boc és el mascle de la cabra i també se l'anomena cabró. Les cries de les cabres abans de complir l'any s'anomenen cabrits (masc.) i cabrides (fem.). Les cabres joves també s'anomenen segalles (fem.) o segalls (masc.). Un crestó o crestat és un boc castrat. Del conjunt de les cabres se'n diu bestiar cabriu, bestiar caprí o simplement el cabrum.

Als Països Catalans hi ha diverses tradicions lligades a les cabres. En particular la simbologia  i  les figures amb aspecte de cabra són presents en moltes colles de diables i al Bestiari popular, com ara el "Mascle Cabró" de l'Aquelarre de Cervera o la Cabra de Reus. També hi ha moltes dites  i  frases fetes sobre cabres.

La cabra domèstica  és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge al sud-oest d'Àsia  i  Europa Oriental. La cabra pertany a la subfamília Caprinae. Hi ha més de 300 races diferents de cabres. La cabra va ser una de les espècies que abans es van domesticar, i s'han utilitzat per la seva llet, la seva carn, el pèl  i  la pell  a  gairebé arreu del món.

És coneguda la capacitat de les cabres per escalar muntanyes en habitats rocosos. Però a més a més, en paisos com el Marroc, quan escasseja l'aliment al terra són tan àgils que poden trepar arbres, (depenent de la inclinació que aquests tinguin).  

Les cabres són animals remugants, tenen l'estómac dividit en diversos compartiments. La seva alimentació és herbívora, tot i que es mengen qualsevol cosa que troben. Els hi agraden molts tipus de plantes i herbes, però les seves preferides són les gramínies com ara: el blat, l'ordi, civada…

Algunes femelles de races específiques tenen  barba igual que els mascles, és per això que no es pot definir el seu sexe per la presència o absència de la barba.

Cada raça reconeguda de cabres té intervals de pesos específics, que poden variar des dels més de 140 quilos dels bocs de les races més grans, fins als 20 - 27 quilos de les femelles de les races més petites.

La majoria de les cabres, tenen de forma natural, dues banyes, de diverses formes i mides depenent de la raça. Les cabres solen tenir banyes llevat que siguin "motxes" (és a dir, genèticament sense banyes) o que se'ls hagin eliminat, normalment poc després de néixer. Les banyes se solen eliminar en els ramats de cabres lleteres per a reduir les lesions a les persones i altres cabres.  Les banyes són d'os viu envoltat de queratina  i  altres proteïnes, i  les utilitzen per a la defensa, el domini jeràrquic  i  la territorialitat.

Les cabres tenen les pupil·les horitzontals. Com que els iris dels ulls de les cabres solen ser pàl·lids, les seves pupil·les contrasten més clarament que en animals com vaques, cérvols,  cavalls i ovelles, en els quals les pupil·les igualment horitzontals queden difuminades en l' iris i  l'escleròtica de color fosc. Aquesta adaptació permet a les cabres veure-hi almenys 320 graus al voltant del cap  i  sense angle mort davant dels ulls. 

Són molt curioses i intel·ligents, no és estrany que s'escapin dels seus tancats a base d'anar provant les tanques, ja sigui intencionadament o simplement perquè els són fàcils d'escalar. Si alguna de les tanques es pot moure, empènyer amunt o avall, o ser superada d'alguna manera, les cabres gairebé segur que s'escaparan. Degut a la seva intel·ligència, un cop que una cabra ha descobert un punt feble de la tanca, l'explotarà repetidament, les altres cabres l'observaran  i  aprendran ràpidament  a  imitar-la.

Les cabres tornen fàcilment a la vida silvestre (es tornen salvatges) si se'ls dóna l'oportunitat. L'únic animal domèstic que torna a la vida salvatge tan ràpid és el gat. Si aquestes cabres troben hàbitats favorables i amb pocs depredadors, la seva proliferació pot esdevenir un problema, especialment en zones sensibles als hàbits agressius de pasturatge de les cabres, podent provocar l'eliminació d' arbusts, arbres i altra vegetació autòctona que alhora serveix d'aliment a altra fauna. No obstant això, en altres circumstàncies en què es mantingui la pressió de depredadors, es pot arribar a un cert equilibri en la cadena alimentària local.

La durada de la gestació és d'aproximadament 5 mesos. Les bessonades són habituals, amb parts simples i triples també comuns. Menys freqüents són els parts amb quadrigèmins, quintigèmins  i  fins i tot els sextuplets.

Un cop han nascut les cries la mare les llepa per assecar-les i estimular la seva circulació. Immediatament la cria busca les mamelles de la cabra per alimentar-se.

L'esperança de vida d'una cabra és d' entre quinze i divuit anys.

 

Cabres enfilades dalt d'un arbre davant l'escassetat d'aliments

Què passa amb les cabres? 

Vídeo amb un toc d'humor