diumenge, 28 de maig de 2017

EL RATPENAT




Autor: PD-US Gov - ratpenat insectívor


Els ratpenats utilitzen l’ecolocalització, o sigui s’orienten mitjançant els sons que emeten ells mateixos. Els ecos dels qual els informen amb precisió d’on es troben els obstacles i les preses. Es podria dir que són capaços de “veure-hi” per les orelles. 

Els ratpenats no són cecs, tenen els ulls força petits, que els hi permeten veure-hi quan hi ha llum suficient.


Autor: Nick Hristov




La majoria d’espècies emeten els crits d’ecolocalització (també anomenats ultrasons), a freqüències tan altes que resulten totalment inaudibles per l’home. D’altres però, els emeten per sota el nostre llindar  d’audició, i els seus crits ens resulten   perfectament audibles.




La majoria de les espècies de ratpenats s’alimenten d’insectes : arnes, grills, mosques, mosquits… Un ratpenat pot menjar fins a 3000 insectes  en una nit. Molts dels insectes dels que s’alimenten representen plagues pels cultius, com per exemple les arnes, o són transmissores de malalties als humans. És per aquest motiu, que els ratpenats són uns excel·lents controladors biològics de plagues.





Els ratpenats, dormen penjats cap per avall a les coves, penjats per les potes. Si no cauen quan estan dormint és per una qüestió anatòmica. De fet, els ossos i l'estructura dels ratpenats està adaptada, sobretot els peus i les cames, que tenen com un enclavat automàtic.
De manera que quan el ratpenat es penja, els peus queden travats sense cap esforç per part de l'animal. Ells no són conscients de fer cap esforç, és aquest mecanisme que els permet dormir durant el dia i estar en activitat per la nit.





 Tenen una o dues cries, un cop han nascut s’aferren al pèl de l’abdomen de la mare, on romandran el primers dies de vida, acompanyant-la on vagi. Quan els petits tenen la mida suficient es queden a la colònia mentre la mare surt a cercar aliment. Per tal de mantenir-se més calents s’ajunten formant atapeïdes pinyes, a l’espera que aquestes tornin les mares  a alletar-los. Sorprenentment la mare es capaç de reconèixer els seus fills, fins i tot enmig de centenars d’altres.



ratpenat frugívor


La seva alimentació depèn de l’espècie:
Troben  els  insectívors   (que  mengen  insectes);   frugívors ( mengen fruita), pol.linívors (mengen pol·len o nèctar de les plantes); carnívors (mengen petits animals), piscívors (mengen peixos), i per últim els hematòfags, (s’alimenten de sang dels animals).



Autor: Leyo - ratpenat frugívor


 Els frugívors s’alimenten d’una gran varietat de fruites, i contribueixen a la dispersió de les llavors, i per tant a la regeneració dels boscos.
A diferència de les aus, els ratpenats mengen lluny de la planta mare, evitant així la competència entre la planta mare  i les seves plàntules. Els fruits no són de colors vius  i desprenen una forta olor, els ratpenats utilitzen l’ecolocalització i l’olfacte per trobar-los. Els ratpenats introdueixen llavors al bosc a través de les seves defecacions que realitzen mentre estan volant.




ratpenat pol.linívor


Els pol.linívors són animals de mida petita, amb una gran habilitat pel vol maniobrable i sostingut, tenen el musell i la llengua molt llarga, són una mena de colibrís nocturns.
Els ratpenats detecten les flors amb l’ecolocalització i la vista. Contacten directament amb les anteres i els estigmes de les flors, convertint-se en uns excel·lents pol.linitzadors.


Autor: Wikedkentaur - ratpenat hematòfag


De les aproximadament 1000 espècies de ratpenats que existeixen, només tres s’alimenten de sang.  S’alimenten de la sang calenta de mamífers i aus.
Les preses són localitzades per l’olor, el so, i possiblement per termoreceptors. En general s’aproximen desde terra, essent molt àgils saltant. Realitzen un petit tall amb les dents incisives en una zona irrigada de la presa, i la sang flueix degut a un anticoagulant que conté la seva saliva, després llepen la sang poguent consumir gairebé el seu pes en un hora. Les preses dels ratpenats no s'adonen de res perquè en la majoria d'ocasions estan dormint.



Autor. Fritz Geller-Grimm - ratpenat frugívor


La guineu voladora és el ratpenat més gran del món, s’alimenta de fruita i sobretot li agraden les figues. Les seves ales desplegades tenen una envergadura de 1,5 -1,8 metres i pesa 1,2 kg, quan és adult. Està en perill d’extinció, degut a que la coberta forestal on habita ha estat destruïda en un percentatge altíssim, la caça  per la seva carn, i la construcció de mines a cel obert han minvat el nombre d’exemplars. 




Autor: Fritz Geller-Grimm


Careix d’ecolocalització, és una espècie nocturna, la vista i l’olfacte li serveixen per aconseguir aliment. No dorm en coves sinó que ho fa en els arbres. Filipines i Austràlia són països on el podem trobar.







La guineu voladora el ratpenat més gran del món





Ratpenats els amos de la nit


Documental sobre els diferents tipus d'alimentació dels ratpenats

( Inclou imatges del ratpenat vampir)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada