El
ruc o ase ( Equus africanus asinus)
és un animal domèstic de la família dels èquids. Els rucs van ser domesticats
per primera vegada fa 5000 anys abans de Crist; i des de llavors han estat utilitzats per l'ésser
humà com a animals de càrrega i per cavalcar.
La paraula «ase» procedeix del terme que
designa aquest animal en llatí: asinus , i que també és la
usada en el seu nom científic per designar a la subespècie domèstica. Els
termes, també llatins, que designen el seu gènere i espècie, Equus
africanus, signifiquen literalment «cavall africà».
El
ruc actual és descendent dels rucs salvatges que habitaven a l'Àfrica. Són
animals forts i resistents, capaços de sobreviure en ambients calorosos amb
poca aigua com el desert. No estan adaptats a viure en llocs freds.
La seva alimentació és herbívora, mengen forces aliments, prefereixen l'herba, el fenc, arbusts llenyosos, també els agraden els vegetals i són animals que necessiten
menys menjar, en comparació , amb altres animals de la seva mateixa mida.
Aprofiten
molt bé l'aigua de totes les plantes que mengen, per aquest motiu beuen poc i no beuen de fonts d'aigua poc netes.
El
prejudicis al voltant del ruc també
anomenat burro, han convertit el seu nom en un insult, però en realitat són
animals molt intel·ligents i espavilats. Els seus moviments són lents i sembla
que mai tenen presa, però quan se'ls hi dona una oportunitat, demostren ser
molt llestos i capaços de resoldre problemes complexos.
Es
caracteritzen per la seva gran valentia i s'utilitzen per protegir els ramats
dels llops. Generalment fan servir les femelles amb aquesta finalitat, perquè
protegeixen el ramat com si fos la seva família; gràcies a les seves grans
orelles poden detectar els depredadors, utilitzen el seu bram per alertar i les
seves coces per defensar-se. En el cas dels llops, quan veuen aquesta reacció buscaran preses més fàcils.
A
vegades s'introdueix un ruc dins d'un grup de cavalls nerviosos, el motiu és que els tranquil·litza. Els
rucs es poden reproduir amb els cavalls, però les cries no solen ser fèrtils. Els híbrids s'anomenen mul o matxo si són
mascles i mules si són femelles.
No
els hi agrada la soledat. Poden crear una amistat per tota la vida amb els seus companys rucs i sentir angoixa després de
la seva separació. Quan viuen sols crearan vincles afectius amb altres animals
com ovelles, ponis, vaques…
L'embaràs
de la burra dura uns 12 mesos, encara que el període de gestació por oscil·lar
de 12 a 14 mesos depenent de l'espècie, donen a llum un sol ruquet. En rares ocasions poden néixer
bessons. L'alletament dura uns 8 o 9 mesos.
Un ruc viu entre 15 i
20 anys, encara que s'han documentat exemplars que han arribat als 40 anys.
Són animals valents, tossuts, sociables i, prudents a l'hora de prendre decisions per protegir la seva pròpia seguretat.
El ruc català en perill d'extinció
7 races de rucs estranyes
Un ruc bramant
Oh, Marta, moltes gràcies per aquest petit reconeixement a aquest gran animal!
ResponEliminaM'encanta que li hagis dedicat un post a l'ase o burret, sempre menystingut, però tan fidel, tranquil i trempat que es fa estimar i desperta tendresa..., no serà perquè sembla que sempre fa cara de pena...?
Una abraçada i fins la propera!
Bon dia Maria,
ResponEliminaL'ase és un animal que estimem molt a Catalunya, potser perquè és treballador i tossut com el caràcter dels catalans.
Trobo que ara que s'acosta el Nadal és un animal molt adient per dedicar-li un post.
Moltes gràcies a tu, guapa! I una forta abraçada!