El
senglar és un mamífer de mida mitjana, amb un cap allargat i gros, i uns ulls molt
petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma
arrodonida de l'animal. El senglar compensa la seva poca visió amb un important
desenvolupament de l'olfacte, que li permet detectar aliments, com ara tòfones, vegetals i animals sota terra. Els ullals,
li permeten furgar i solcar el sòl i
fins i tot moure rocs sorprenentment grossos.
Els mascles no solen passar dels 100 Kg, tot i que excepcionalment poden arribar als 150 Kg i les femelles oscil·len entre 40 i 65 Kg.
Els mascles no solen passar dels 100 Kg, tot i que excepcionalment poden arribar als 150 Kg i les femelles oscil·len entre 40 i 65 Kg.
El podem trobar en tot tipus d'hàbitats on existeixi
vegetació per poder camuflar-se.
També necessita trobar-se a prop d'un lloc amb abundant
aigua. Preferiblement habita en alzinars i boscos caducifolis o mixtes.
Suporta bé les baixes temperatures de l'hivern.
Es manté actiu des de que comença el capvespre i descansa durant el dia refugiant-se en àrees de dens bosc i matoll.
Es manté actiu des de que comença el capvespre i descansa durant el dia refugiant-se en àrees de dens bosc i matoll.
És omnívor, principalment s'alimenta de vegetals, arriba a consumir:
llavors, fruits, bulbs, fongs, arrels, gramínies, cucs, insectes, amfibis, talps, ratolins, ous d'ocells que fan el niu a terra, i de vegades carronya de mamífers grossos.
El
senglar és de comportament sociable, no és molt territorial, i es desplaça en
grups matriarcals, normalment de tres a cinc animals formats per femelles i les
seves cries que tenen ratlles al pelatge,
encara que de tant en tant es poden veure grups superiors als vint individus.
La femella del senglar dominant és la de major edat i grandària. Els joves
mascles d'un any, de color rogenc, viuen a la perifèria del grup.
Exceptuant el
període de zel, els mascles en edat reproductora són més aviat solitaris, tot i
que els individus més grossos solen anar acompanyats per un mascle més jove.
La
primera reacció del porc senglar quan se sent en perill, és fugir, però en ocasions pot atacar
a les persones quan se sent acorralat, està ferit, o per protegir les seves cries.
El senglar està dotat d'una gran resistència, pot córrer molts quilòmetres sense parar si és perseguit. A més, és un nedador excel·lent.
El senglar està dotat d'una gran resistència, pot córrer molts quilòmetres sense parar si és perseguit. A més, és un nedador excel·lent.
Els
banys de fang que prenen tenen diverses funcions. Així asseguren la seva
regulació tèrmica, en tant que el senglar no sua en tenir les glàndules
sudorípares atrofiades. Tenen un important paper en les relacions socials de
l'espècie , fins i tot els serveix perquè els gossos de caça perdin el rastre,
sense oblidar les funcions de marcar territori, i sobretot sanitàries per
eliminar els paràsits del seu espès pelatge.
El període de zel és entre novembre i gener. La gestació dura 120 dies, i el
nombre de garrins que poden tenir dependrà de l'edat de la mare i de l'abundor
d'aliment de la tardor anterior, tot i que la mitjana de cries és de 5 per
part. Els petits mamen durant 3 o 4 mesos.
Les cries neixen amb unes característiques ratlles
longitudinals al llarg del cos, el que els ha donat el nom de ratllades, llistons o raions. Posteriorment aquestes desapareixen al llarg dels primers mesos de
vida i el seu pelatge s'enfosqueix, passant al vermell a l'any d'edat i al
marró o negre en els exemplars adults.
La mortalitat del senglar per causes naturals és
important els 2 primers anys de vida. Quan és adult, amb els seus depredadors pràcticament extingits, l'únic depredador que s'enfronta a un senglar és l'home.
Rarament trobarem senglars de més de 6 anys, per l'efecte de la cacera. La seva esperança de vida és d'uns 10 anys.
La cacera serveix per controlar
el nombre de senglars, quan aquests han de conviure amb el pagès, doncs poden
malmetre de manera considerable algunes collites.
Les potes del senglar tenen 4 dits, els dos del
mig es recolzen a terra mentre que els altres dos laterals són vestigials, com
si fossin esperons. Els vestigials s’utilitzaran i quedaran a les petjades
només quan es desplaci per un substrat tou, com fang o neu, i profund.
Un senglar adoptat com a mascota
Què passa amb els senglars?
( Mini documental en clau d'humor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada