EL PIT-ROIG

El pit-roig és, segurament, la més coneguda i estimada de les aus d'Europa a causa de la proximitat i confiança amb la que es relaciona amb els humans.

És inconfusible per la seva coloració taronja a la cara i el pit, que contrasta amb la part superior marró oliva i el ventre blanc grisenc. La seva silueta és  rabassuda, amb el bec i  les potes fines, el cap gran, el coll curt, i  uns enormes ulls foscos. 

Originàriament se’l trobava en  els boscos de fulla caduca, però s’ha adaptat als habitats humans, ocupant tota mena d’espais: boscos, plantacions, parcs urbans, jardins  públics i privats. Els ocells adults acostumen a estar tot l’any en el mateix territori. 

Durant l’hivern arriben al nostre país pit-rojos que venen del centre i del nord d’Europa. 

 És un ocell principalment insectívor, s'alimenta de petits invertebrats: formigues, aranyes, cucs, escarabats, cargols, centpeus, erugues…, encara que també pot complementar la seva dieta amb: llavors, baies,  fruits silvestres,  olives,  restes de pa...

Sol aprofitar la  terra recentment remoguda per animals o agricultors per buscar les seves preses amb menor esforç.

Amb una mida d’ aproximadament uns 14 cm i un pes d'uns 20 grams, poden arribar a viure fins a onze anys, encara que la mitjana de vida és de poc més de dos anys

Tant els mascles com les femelles són molt territorials. Certament, veure dos pit-rojos junts fora de l’època de zel, només pot ser motiu d’ una baralla imminent. 

El seu període de nidificació va de març a agost, fent una o dues postes l'any, amb cinc o sis ous per posta. Fan el niu a prop del terra, en forats d’arbres o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes  i pèls. 
Els ous poden ser de diverses tonalitats depenent de la regió on viuen. N’hi ha de: color blanc amb taques brunes, color blanc blavós amb taques, color blau intens..., la incubació dura 13 o 14 dies. 

Els pollets són marronosos i pigats, sense la característica  taca taronja. Els seus pares els alimenten uns 15 dies aproximadament. 
Abandonen el niu quan  ja poden volar, tot i que els seus progenitors encara els continuaran alimentant un dies més.

 Són uns ocells d'aparença inquieta. Contínuament mouen el cos i la cua, amunt i avall. Ambdós sexes són cantaires però, mentre que les femelles només canten durant l'hivern, per defensar el seu territori; els mascles ho fan durant tota l'època d'aparellament per buscar parella i expulsar els mascles competidors. El cant es repeteix des d'abans de l'alba fins a l'arribada de la nit

El pit-roig té un comportament sedentari o migrador, segons el territori on viu. Les poblacions del nord d’Europa ( Escandinàvia, Rússia i la meitat nord-oriental) són migradores totes. 

Les poblacions de les illes atlàntiques, Europa occidental i el nord d’Àfrica) són sedentàries, encara que també experimenten moviments migratoris; les instal·lades en boscos d’alta muntanya, marxen a cotes més baixes durant l’hivern.

Recentment, s'ha descobert que els pit-rojos tenen petites partícules magnètiques a la retina del seu ull dret, que els hi permeten veure els camps magnètics terrestres per poder orientar-se en les seves migracions.

Pit-roig menjant de la mà d'una persona  coneguda

El cant del pit-roig