Hi ha 4 espècies d'ossos formiguers, l’os formiguer gegant que és el més conegut, els tamàndues i, el més petit, l'os formiguer pigmeu.
De tamàndues o ossos formiguers de collar, els científics en reconeixen dues especies: la del nord (Tamandua mexicana) i la del sud (Tamandua tetradactyla). La seva mida és menys de la meitat que la
dels seus cosins els ossos formiguers gegants.
El seu color varia, del marró al voltant del coll, les espatlles i la part central del cos, en el cas dels
tamàndues del nord, fins al daurat, marró i blanc, els del sud.
Els tamàndues són animals que viuen
majoritàriament als arbres i tenen la cua parcialment prènsil Es
poden trobar des del sud de Mèxic fins a l’Uruguai.
L'os formiguer
pigmeu és l’espècie menys coneguda de totes. Els seus exemplars adults no
mesuren més de 40 cm i pesen uns 6 kg. Aquests animalets sí que viuen
exclusivament als arbres, gairebé mai baixen a terra. Es troben des del sud de
Mèxic fins a Bolívia i sempre en llocs amb espessa vegetació per protegir-se
dels seus depredadors, com l’àguila harpia i els mussols.
L'os
formiguer gegant (Myrmecophaga tridactyla), és un mamífer insectívor de
Centreamèrica i Sud-amèrica. Es tracta del representant més gros de la seva
família, amb una llargada de 182–217 cm (contant la cua) i un pes de 33–41 kg (mascles) o 27–39
kg (femelles). Les seves característiques més distintives són el musell llarg,
la cua gruixuda, les urpes anteriors llargues i la coloració del pelatge.
Aquesta estranya
criatura d’Amèrica del Sud sembla que no tingui boca; el seu morro té forma de
tub i no conté ni dents ni mandíbules. Per menjar utilitza una llengua molt
llarga d'uns 60cm i que és molt enganxosa.
Viuen en diferents hàbitats, incloent-hi els herbassars i les selves pluvials. Busquen aliment en zones obertes, però descansen en àrees poblades d'arbres. Mengen principalment, formigues i tèrmits que extreuen del sòl amb les potents urpes davanteres i
atrapen amb la seva llarga llengua. Tot i que els seus territoris estan molt junts,
els ossos formiguers són animals solitaris, a excepció de quan crien.
La femella només té una sola cria, neix a la primavera o
l’estiu, després d'uns 180-190 dies de gestació. A les poques hores de néixer és
transportada sobre l’esquena de la seva mare, on s’agafa amb les potes i, així la cria es camufla amb el pelatge de la mare.
El
formiguer gegant està a la llista vermella d’espècies vulnerables de la UICN. S'ha
extingit localment en diversos llocs, incloent-hi gairebé tot Centreamèrica. Alguns
factors que afecten a la seva supervivència són: la destrucció del seu hàbitat, el foc i la
caça furtiva per a obtenir-ne la pell i la carn; tot i que alguns formiguers
habiten en àrees protegides.
Amb l’aspecte tan dolç i pacífic que tenen els ossos formiguers, és curiós que siguin dels animals que fan més pudor. Quan se senten atacats
per algun depredador, expulsen una
substància pestilent que es pot flairar a metres de distància. I en el cas que l’enemic
no marxi, rebrà una forta abraçada de l’os formiguer i sentirà com se li claven
les seves llargues ungles.
Caram, quina informació més completa... està molt rebé. Gràcies per les teves paraules al meu blog. Espero que et sentis feliç explicant els costums dels animalons. I més si els regales un conte on ells siguin els protagonistes.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltíssimes gràcies Olga!
ResponEliminaHi ha coses dels animals molt interessants per compartir.
És un plaer llegir el teu blog i deixar-hi un comentari.
Tots els animals mereixen ser protagonistes d'un conte.
Una abraçada molt gran i molts petons!