La figuera

Vet aquí que una vegada hi havia una figuera que no donava fruits. Tots passaven pel seu costat, però ningú la mirava.

A la primavera li brotaven les fulles, però a l’estiu, quan els altres arbres es carregaven de fruits, a les seves branques no n’hi apareixia cap.

—M’agradaria tant ser elogiada pels homes —sospirava la figuera—. N'hi hauria prou amb que donés fruits com els altres arbres.

Provant i tornat a provar, finalment, un estiu, es va trobar també ella plena de fruits. El sol els va fer créixer, els va emplenar  i els hi va donar un gust dolç.

Els homes se’n varen adonar de seguida. Mai havien vist una figuera tant carregada de fruits. I ben aviat  jugaven a veure qui n’agafava més. Pujaven pel tronc, amb pals doblegaven les branques més altes i, moltes es trencaven pel seu pes: tots volien provar aquelles figues tan delicioses, i així, la pobre figuera, ben aviat es va trobar trencada i sense forces.

Moralina:

L’ambició mesurada és una virtut apreciable, però quan no es fonamenta en realitats, sinó en alimentar la pròpia vanitat; sol ser nefasta i es pot tornar en contra de l’ambiciós fins i tot després d’haver aconseguit el seu propòsit.

Autor: Leonardo da Vinci