LA LLÚDRIGA

Les llúdries o llúdrigues són una subfamília de la família dels mustèlids. Hi ha set gèneres, que en total compten amb tretze espècies. 

La llúdriga viu a prop dels rius i d'altres grans masses d'aigua com llacs, aiguamolls i ambients aquàtics temporals, però també pot viure al costat del mar en platges rocalloses, en llocs on les aigües són salades però sempre que tinguin al seu abast un estany o rierol d'aigua dolça on puguin treure's  la sal acumulada en el seu pelatge. Hi ha una excepció, la llúdriga marina que viu gairebé exclusivament en el mar.

Se senten més a gust en l'aigua que a la terra ferma. Al llarg del riu la podem trobar en el tram alt amb aigües cristal·lines i amb fons rocosos i al tram mig i baix amb aigües tèrboles.

És molt important la conservació dels marges i els llits del riu, perquè aquests animals es solen amagar en caus anomenats lludrigueres situats a la vores dels rius i estanys, i consten a vegades de dues entrades una subaquàtica i  l'altra ben amagada entre la vegetació.

L'aliment principal de la llúdriga són els peixos com el barb, la bagra, el gobi, la carpa, l'anguila... però a part dels peixos també s'alimenta de crancs de riu, petits mamífers, amfibis  i  rèptils.

Normalment no sol escollir peixos molt grans a causa de la grandària de les espines.

La llúdriga té una forma molt peculiar de menjar-se les preses. Per assegurar-se que estan mortes sempre comença a cruspir-se-les pel cap, sobretot els peixos. L'alimentació diària de la llúdriga pot variar una mica segons les estacions de l'any, però normalment, acostumen a menjar un 13% de l'equivalent del seu pes corporal, és a dir si pesa 10 quilos menjarà diàriament 1’3 quilos.

Aquests mamífers es troben a tots els continents del món, excepte a  Austràlia i  a  l'Antàrtida. 

Les llúdrigues de riu generalment tenen hàbits nocturns, són animals solitaris i molt territorials, però les femelles solen anar acompanyades  de les seves cries, amb les que es comuniquen amb un àmplia varietat de xiulets. La mare ensenya als seus petits a nedar i  a caçar tot jugant amb preses ferides.

En la seva edat adulta mesuren de 90 a 130 cm de llargada i pesen de 5 a 15 quilos. Tenen el pèl  brillant, curt  i  espès. 
La llúdriga té el cos perfectament adaptat a la vida aquàtica, quan es fica a l'aigua les seves orelles i el seu nas es tanquen. Poden romandre sota l'aigua aguantant la respiració de 3 a 4 minuts.

La cua llarga i aplanada li serveix de timó i li permet desplaçar-se ràpidament sota l'aigua i assolir una velocitat d'uns 11km/h, neda en ziga zaga anant d'un costat a l'altre. Quan surt de l'aigua es desplaça lentament fent  saltirons. 

La llúdriga marina viu en medis propers a la costa nord de l'oceà Pacífic.  Els adults solen pesar entre 14 i 45 quilos, cosa que  fa que siguin els membres més pesants de la família dels mustèlids.

S'alimenta principalment d'invertebrats com ara eriçons de mar, diversos mol·luscs i crustacis  i  algunes espècies de peixos. Utilitza les roques per arrancar preses del fons marí  i  per obrir-ne les closques, és una de les poques espècies de mamífers que fan servir eines, les llúdrigues són molt útils per controlar les poblacions d'eriçons de mar. 

Es reprodueixen en qualsevol època de l'any, però preferiblement ho fan a finals de la primavera  i  a  principis d'estiu. 
El període de gestació dura entre 61-67 dies, normalment neixen de 2-3 cries,  aquestes mesuren 12cm i tenen els ulls tancats fins passats 35 dies, als 2 mesos, quan han arribat a un pes aproximat de 1 quilo, ja comencen a canviar a una alimentació més sòlida, fins que a les 14 setmanes deixen de mamar. Als 2 anys arriben a la maduresa sexual. Poden arribar a viure 18 anys.

És l'animal protegit més amenaçat del nostre país i, és un indicador biològic de primera magnitud de la qualitat de les aigües.

La llúdriga a Catalunya

La llúdriga gegant del Brasil

Mini documental amb tocs d'humor de la llúdriga marina