Heus aquí que una vegada, en un circ ambulant, va néixer un elefantet. El petit animal el tenien lligat d’una pota a una forta i enorme cadena subjectada amb una estaca, i aquesta, ben clavada al terra a una profunditat considerable.
L’elefant, com tots els cadells i com els infants, tenia ganes de moure’s, córrer, tafanejar el món que l’envoltava i, de fet, tenia l’energia i la vitalitat per fer-ho…
Però la cadena li ho impedia. Provava una vegada i una altra de tirar amb totes les seves forces i trencar la cadena, però ell encara era massa petit i no tenia prou força per deslliurar-se’n. Cada dia ho intentava, però l’esforç era en va i cada cop li resultava més frustrant i hi dedicava menys estona. Fins que un dia, un terrible dia per a la seva historia, l’animal acceptà la seva impotència i es resignà al seu destí. Ja mai més no tornà a intentar desfer-se de la cadena, ni a mesurar el seu potencial, ni a somiar ser lliure… Va optar per quedar-se ajagut i creure l’amo…
Però l’elefantet un
dia va esdevenir elefant, un animal alt, gros i corpulent de més de 5.000
quilos i, tot i així, seguia allà, lligat per aquella minúscula cadena
subjectada ara, a una petita i ridícula estaca… Però l’elefant s’havia quedat
encotillat dins la creença que NO PODIA escapar i que l’estaca era més forta
que ell. I mai no va tornar a qüestionar-se aquesta idea: havia renunciat al
seu instint de lluita i superació i, el que era més greu, al desig de
llibertat.
Llàstima! Ara sí que
hauria pogut…
Moralina : Aquesta
faula ens explica que mai ens hem de donar per vençuts a la vida, perquè si et
capfiques amb alguna cosa i creus que mai ho podràs fer, quan arribi el moment
en que sí que ho puguis aconseguir, ja no hi podràs per la teva impotència.
Autor: Jorge
Bucay
Vídeo de la Faula, explicada per l'autor Jorge Bucay.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada