dimarts, 5 de gener del 2021

EL GOS, EL GALL I LA GUINEU

 

Il·lustració: Milo Winter


Un gos i un gall, que eren bons amics, un dia varen decidir que volien anar a veure món, i els dos van deixar la granja i es varen dirigir cap el bosc.

Quan va caure la nit, el gall buscant un lloc on descansar, va trobar un arbre que tenia un buit al tronc i va pensar que seria un bon lloc on passar la nit. El gos es podria refugiar dins del tronc i ell dormiria en una de les branques. I així ho varen fer i tots dos varen passar una nit molt agradable.

Amb el primer raig de sol, el gall es va despertar. Per uns moments va oblidar on era. Com cada dia, posant-se de puntetes, va agitar les ales i va cantar intensament. Però en lloc de despertar el granger, va despertar una guineu que vivia al bosc. La guineu immediatament va imaginar-se un deliciós esmorzar. Va córrer cap a l'arbre on hi havia el gall i li va dir molt amablement:

—Una cordial benvinguda al nostre bosc, honorable senyor. Estic molt content de veure'l aquí i penso que ens convertirem en grans amics.

—Em sento molt afalagat —va respondre el gall amb picardia—. Si us plau, si fa la volta al peu de l'arbre, el meu porter li obrirà la porta i el deixarà entrar.

La guineu famolenca però desprevinguda, va rodejar l'arbre com li havia dit el gall i en un obrir i tancar d'ulls el gos la va agafar.

 

Moralina:

Aquells que tracten d'enganyar, poden esperar que se'ls pagui amb la mateixa moneda.



4 comentaris:

  1. Ens agrada molt el teu blog i tots els teus contes! Feliç any nou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies Miquel!!!
      Vosaltres també teniu un blog molt interessant i bonic.
      Bon Any Nou i un petó molt gran!

      Elimina
  2. Una preciosa faula Marta,com sempre! Perquè serà que a la guineu sempre li toca les de perdre, amb el que ens agraden a casa...

    ResponElimina
  3. Pobres guineus! En els contes sempre representen el mal. Però a vegades, els personatges malvats també tenen un costat que els fa interessants i irresistibles.
    Moltes gràcies Maria pel comentari!

    ResponElimina