EL CORB

Els corbs són els ocells més grans de la família dels còrvids. Viuen en grups i són sociables.

És un animal molt present a la literatura i les arts, i el seu plomatge negre sempre  ha estat associat amb la mort. 

El seu cervell és molt gran. Té desenvolupades  les zones de davant, justament on es creu que s’allotja la intel·ligència. Es considera els corbs un dels ocells més intel·ligents del món, més que els mussols i les  aus de presa. 

Els corbs acostumen a escollir parelles i viure amb elles en un territori durant tota la vida. Quan les cries deixen  el niu, formen grups amb altres corbs de la mateixa edat, fins que troben una parella.

Aquestes aus  astutes i oportunistes són capaces de sentir empatia. Quan un corb perd un enfrontament és consolat pels  seus companys.

Els corbs poden viure en hàbitats molt diversos, muntanyes nevades, deserts, boscos, etc. La seva dieta és omnívora, mengen qualsevol cosa, fins i tot carronya i deixalles.

Els còrvids són ocells molt llestos, amb comportaments molt complexos. Segueixen a qualsevol depredador per fer-lo fora del seu territori o bé per aprofitar les restes de menjar que hagi caçat.

En la natura, els corbs son coneguts per imitar el so dels llops o guineus per atraure altres espècies als cadàvers que no aconsegueixen obrir. Així quan l’animal acaba d’alimentar-se, el corb aprofita les restes sense fer gaire esforç. Els corbs criats en captiveri poden imitar la veu humana o reproduir sons d’altres animals.

Els corbs són juganers, utilitzen branques, pilotes o pedres per jugar sols o amb grup. Però el més curiós és que aquests ocells fan bromes a altres animals, simplement perquè ho troben divertit.

Tenen la capacitat d’imaginar els pensaments i les actituds d’altres corbs. Fins ara ja sabíem que es comunicaven, que amagaven el menjar quan un altre corb els mirava o que podien assenyalar coses amb el bec, però ara s'ha demostrat que poden posar-se mentalment en el lloc d’un competidor.

Els corbs són les úniques aus que fabriquen i utilitzen eines en el seu entorn. Solucionen problemes encadenats sense haver estat mai exposats a ells. 

Les habilitats dels corbs són comparables a les dels primats. Tenen molt bona memòria, fins i tot  les garses que són de la mateixa família són capaces de reconèixer la seva pròpia imatge en un mirall.

El seu llenguatge és molt complex. Els sons que escoltem i ens semblen iguals, en realitat són diferents senyals per comunicar-se entre ells i s’avisen entre ells quan s’acosta algun perill. 

S’ han vist corbs subjectant nous,  que no poden obrir amb el bec, i  han observat com les llançaven   a  l’ asfalt  d’ una autopista perquè els automòbils que passaven les trenquessin, i així poder menjar-ne el contingut.

El corb de Nova Caledònia fabrica eines per aconseguir aliment

Un exemplar llança  nous en una autopista perquè els cotxes les obrin