Les
gallines i els galls d’indi se’n reien de l’ànec, perquè no sabia córrer i deien:
” Quin animal més talòs, és pesat i poc elegant al caminar”. Asseguraven no haver vist mai cap animal tan maldestre, fins i tot dubtaven si s’hauria tornat incapaç de volar o nedar, d’ençà que s’havia acostumat a la bona vida del corral. L’ànec benèvolament somreia, sense dir-los res, i amb el seu gest se’n deduïa que ell pensava el mateix de les facultats motores dels que gosaven criticar-lo.
” Quin animal més talòs, és pesat i poc elegant al caminar”. Asseguraven no haver vist mai cap animal tan maldestre, fins i tot dubtaven si s’hauria tornat incapaç de volar o nedar, d’ençà que s’havia acostumat a la bona vida del corral. L’ànec benèvolament somreia, sense dir-los res, i amb el seu gest se’n deduïa que ell pensava el mateix de les facultats motores dels que gosaven criticar-lo.
De
sobte va travessar un gos disparat entre les aus i tots els animals varen
fugir; les gallines i els galls d’indi, varen córrer i volar el millor que
podien, fins que varen escampar la boira, i quan es varen recordar de mirar que
li havia passat a l’ànec, es van sorprendre veient que, d’un poderós vol, l’ocell
havia anat a parar a una llacuna bastant arrecerada i que travessava nedant amb
gran rapidesa, havent realitzat dues vegades més camí que el més ràpid de tots ells.
Moralina:
Davant d'un ensurt, no hi ha gent maldestre, i el que no corre, vola.
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada