Una
gata vella, que era una experimentada professora, amb les ulleres ben assentades
sobre el nas, explicava a tota una aula de gatets que era molt lleig dir
mentides; que un gatet ben educat mai tenia de robar llet; que era un pecat
ser llaminer, i que si estava molt bé
caçar seitons i menjar-los, es tenia d'evitar dins la mesura possible fer-los patir inútilment, com ho
solien fer tants de gats petits i grans.
I la
mestra va afegir:
—Ben
segura estic de que mai a casa dels vostres pares, cap de vosaltres heu vist uns exemples tan dolents...
—Mai!
—senyoreta varen exclamar alhora tots el gatets.
—Bé —va
dir la mestra—. Però pot ser que per casualitat els hagueu vist en altres llocs…
—Sí,
senyoreta, els hem vist! —varen cridar.
—Oh!
I a on els heu vist? —va preguntar la
gata, amb un somriure.
—En
tal i en tal altre casa, senyoreta—. I
cada gatet va anomenar la família d'algun
altre alumne.
Moralina:
Els
ulls a la casa del veí, i les esquenes a la pròpia.
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada