En
el fons d'un jardí hi havia tres ruscs, totes les abelles treballaven amb la
mateixa empenta, però no amb el mateix èxit, senzillament per estar un dels
ruscs una mica més a recés del sol i del vent que els altres.
Els
tres eixams tenien el mateix origen, i totes les abelles eren parentes; però no
per aquest motiu s'ajudaven unes a les altres, i cada família treballava per ella
sola, amb picades d'enveja, més aviat, que no pas d'estima, a les veïnes.
Una
primavera que hi havia moltes flors, el rusc que estava millor ubicat es va espavilar
a escampar pels voltants el seu exèrcit d'obreres i va posar tant d'empeny en el
seu treball, que el seu rusc es va emplenar de mel fins al capdamunt, afirmant
victoriosament la seves ànsies de prosperitat.
No
va poder fer el mateix el que estava al seu costat, perquè, no essent la seva
exposició tan favorable, no va tenir prou escalfor per afavorir el naixement de
les seves obreres; i quan aquestes ja varen poder sortir, les flors
escassejaven. Amb prou feines es va poder recollir en aquest rusc prou mel per
evitar la gana durant l'hivern, i les abelles del rusc que eren riques, al veure
les seves veïnes decaigudes i primes, aviat varen donar a conèixer la seva
indiscreta alegria, i no tant la seva prosperitat. Com la desgracia aliena, les
omplia de goig.
I tanmateix
no es morien de tristesa les abelles pobres al veure a l'altre costat,
completament arruïnat, el tercer rusc, amb els seus habitants morint en la misèria,
el que va ser per a elles un gran consol per suportar la seva pròpia pobresa.
Moralina:
No
hi ha pitjor enemic que el del teu ofici.
Autor:
Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada