dilluns, 11 de febrer de 2019

ELS RUSCS





En el fons d'un jardí hi havia tres ruscs, totes les abelles treballaven amb la mateixa empenta, però no amb el mateix èxit, senzillament per estar un dels ruscs una mica més a recés del sol i del vent que els altres.
Els tres eixams tenien el mateix origen, i totes les abelles eren parentes; però no per aquest motiu s'ajudaven unes a les altres, i cada família treballava per ella sola, amb picades d'enveja, més aviat, que no pas d'estima, a les veïnes.
Una primavera que hi havia moltes flors, el rusc que estava millor ubicat es va espavilar a escampar pels voltants el seu exèrcit d'obreres i va posar tant d'empeny en el seu treball, que el seu rusc es va emplenar de mel fins al capdamunt, afirmant victoriosament la seves ànsies de prosperitat.
No va poder fer el mateix el que estava al seu costat, perquè, no essent la seva exposició tan favorable, no va tenir prou escalfor per afavorir el naixement de les seves obreres; i quan aquestes ja varen poder sortir, les flors escassejaven. Amb prou feines es va poder recollir en aquest rusc prou mel per evitar la gana durant l'hivern, i les abelles del rusc que eren riques, al veure les seves veïnes decaigudes i primes, aviat varen donar a conèixer la seva indiscreta alegria, i no tant la seva prosperitat. Com la desgracia aliena, les omplia de goig.
I tanmateix no es morien de tristesa les abelles pobres al veure a l'altre costat, completament arruïnat, el tercer rusc, amb els seus habitants morint en la misèria, el que va ser per a elles un gran consol per suportar la seva pròpia pobresa.

Moralina:
No hi ha pitjor enemic que el del teu ofici.

Autor: Godofredo Daireaux


Cap comentari:

Publica un comentari