ELS ABELLOTS I LES ABELLES

Va succeir que alguns ruscs de mel no tenien propietari. Els abellots els reclamaven, les abelles si oposaven; es va portar el conflicte davant del tribunal d'una certa vespa: àrdua era la qüestió; testimonis afirmaven haver vist volant al voltant d'aquells ruscs uns bitxos alats de color fosc, semblants a les abelles; però els abellots també s'hi assemblaven.

La senyora vespa, no sabent que decidir, va obrir de nou el sumari i per una major il·lustració, va cridar a declarar a tot un formiguer, però ni amb això va poder aclarir la qüestió.

—Em voleu dir el per què d'aquest enrenou? —va preguntar una abella molt llesta —. Sis mesos fa que està pendent el litigi i ens trobem en el mateix lloc que el primer dia. Mentrestant,  la mel s'està perdent. Ja seria hora que el jutge avances el cas; bastant li ha està durant la ganga. Sense tantes interlocutòries ni providències; que treballin els abellots i nosaltres també ho farem, i veurem qui sap fer ruscs molt ben acabats i plens de deliciosa mel.

No varen guanyar els abellots, demostrant que aquell art era superior a la seva destresa, i la vespa va adjudicar la mel a les seves veritables propietàries.

Moralina:

Per l'obra es coneix a l'obrer. Res parla més de tu que les teves accions.

Autor. Jean de la Fontaine